\t\t\t\tQuan encara no ten\u00edem vint anys, l\u2019aparici\u00f3 de la sida va marcar la nostra joventut per all\u00ed on m\u00e9s crema la vida a raig. Quan hav\u00edem travessat el llindar dels trenta i ens dispos\u00e0vem a deixar enrere una joventut massa prolongada, els atemptats de l\u201911-S van col\u00b7locar-nos en una maduresa sobtada i at\u00f2nita, muts davant d\u2019una barb\u00e0rie que superava totes les ficcions televisives. Des de llavors, tenim amb la realitat una relaci\u00f3 semblant a la del nen que entra al tren de la bruixa: esperem l\u2019esglai, sabem que el joc consisteix en aix\u00f2. Aquell dia terrible de l\u2019any 2001 vam fer-nos grans per\u00f2 no vam entendre res. Els nostres pares havien treballat de valent per crear un m\u00f3n de benestar i de seguretat on nosaltres vam cr\u00e9ixer, darrers ciutadans batejats en l\u2019esgl\u00e9sia il\u00b7lustrada del progr\u00e9s inacabable. Quan \u00e9rem nens, encara es parlava d\u2019una feina i d\u2019una llar per a tota la vida.<\/p>\n
Mentre el centre de l\u2019imperi era atacat per un enemic invisible, no sab\u00edem qu\u00e8 fer ni qu\u00e8 pensar. Qu\u00e8 haurien fet els nostres estimats herois infantils de La guerra de les gal\u00e0xies? El costat fosc de la for\u00e7a existia, m\u00e9s enll\u00e0 de les faules de cel\u00b7luloide, i s\u2019havia fet present. Existia i volia convertir les nostres vides en un p\u00e0nic perpetu, l\u2019esclavatge m\u00e9s trist. Aviat, molt aviat, vam sentir aquells que excusaven, justificaven i explicaven l\u2019horror a partir de les moltes responsabilitats que ten\u00edem \u2013es deia\u2013 els ciutadans d\u2019Occident pel sol fet de formar part de societats regides per uns determinats valors i promotores de certes actituds. Els ap\u00f2stols del sentiment de culpa occidental ens convidaven a furgar en les nostres ments i els nostres cors per tal de trobar-hi tot all\u00f2 de sospit\u00f3s que hagu\u00e9s pogut posar en marxa aquell odi extraordinari que, sota el nom de D\u00e9u, s\u2019havia transformat en un crim a gran escala. Parlar del b\u00e9 i del mal no era correcte entre nosaltres perqu\u00e8 ho feia tamb\u00e9 el president Bush. Una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 el mal radical, que Jorge Sempr\u00fan esmenta quan escriu sobre els camps d\u2019extermini nazis, \u00e9s un terme que aqu\u00ed escau a la perfecci\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2, tot i el debat ideol\u00f2gic que l\u201911-S va obrir, no s\u00f3n unes o altres idees all\u00f2 que m\u00e9s va influir en el nostre anar i venir. Van ser sensacions, impressions i estats d\u2019\u00e0nims que anaven cal\u00b7ligrafiant una moral urgent que combinava el fatalisme i la resist\u00e8ncia inercial, i un desemparament radical que ens abocava a q\u00fcestionar-nos, per exemple, si pagava la pena portar fills al m\u00f3n. Hav\u00edem de ser pares tocatardans o potser no ser-ne mai, i diluir-nos en el buit sense aspirar a cap altra cosa que evitar m\u00e9s dolor i espant. Crear vida enmig de la megamort en directe, nosaltres que ven\u00edem d\u2019una adolesc\u00e8ncia en qu\u00e8 el sexe va esdevenir \u00e0rea t\u00f2xica d\u2019alt risc? La mort potser volia ferse simp\u00e0tica per la via sarc\u00e0stica. Una guerra que no era una guerra com sempre les hav\u00edem conegut fins aleshores ens obligava a interpretar la mort de manera nova, des d\u2019angles que semblaven prohibits abans d\u2019aquells atemptats. Va fer-se evident aquell aforisme d\u2019Elias Canetti: \u201cComerciants que van de casa en casa tot venent morts millors\u201d. Com hav\u00edem de morir? Com hav\u00edem de viure?<\/p>\n
La caiguda del Mur, l\u2019any 1989, ens va enxampar en plena joventut, \u00e0vids d\u2019aventures i amb necessitat de recuperar el sentit de grans paraules que havien estat segrestades pels firaires del parad\u00eds. Ten\u00edem pressa per saber. Calia desmuntar una ret\u00f2rica que nom\u00e9s servia per sostenir un decorat podrit. Era el moment en qu\u00e8 les impostures dels nostres professors superbs se\u2019n van anar en orris i la llibertat de milions de persones injectava una enorme energia a l\u2019ambient. L\u2019ensorrament del comunisme a Europa i a l\u2019antic imperi sovi\u00e8tic va vacunar-nos molt aviat contra solucions massa perfectes, per\u00f2 no ens va preparar per tenir en compte que tota fe \u2013tota\u2013 pot ser reciclada de manera infinita per produir la mena de material que calgui a cada moment. Material explosiu tamb\u00e9. La voluntat de destrucci\u00f3 pot colonitzar qualsevol credo, qualsevol teoria. No \u00e9s la crisi econ\u00f2mica actual all\u00f2 que ens ha fet conscients de la precarietat absoluta del que som. Aix\u00f2 va comen\u00e7ar fa deu anys, minuts despr\u00e9s d\u2019adonar-nos que no hi havia i no hi ha rereguarda possible quan la barb\u00e0rie s\u2019ho proposa de deb\u00f2. Mentre en termes pol\u00edtics el gran debat ha estat i \u00e9s sobre l\u2019equilibri entre seguretat i llibertat, des del punt de vista personal la dial\u00e8ctica \u00e9s tota una altra: viure amb por o viure sense por. Res m\u00e9s. Els atemptats de Madrid de mar\u00e7 del 2004 van portar la q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s a la nostra vora, descarnadament. Al final, at\u00e8s que viure amb por tamb\u00e9 cansa, hem arribat a un pacte amb el dia a dia per no enfollir i per no convertir-nos en b\u00e8sties: vivim com si l\u2019amena\u00e7a no exist\u00eds, com si no hagu\u00e9s de tornar a repetir-se. Fem com si la seguretat fos total. Sabem, esclar, que les administracions p\u00fabliques es dediquen a investigar i combatre l\u2019enemic, per\u00f2 l\u2019enemic mai no \u00e9s el mateix ni actua d\u2019igual forma. Nom\u00e9s cal recordar els atemptats d\u2019Oslo d\u2019aquest juliol passat per certificar-ho.<\/p>\n
Vam fer-nos grans, finalment. Ara som adults, tamb\u00e9 aclaparats. El dia 11 de setembre del 2001 el mal radical va aconseguir el millor anunci de tots els temps i nosaltres vam haver de reformular-nos, enmig de discursos i gestos contradictoris, enmig de veritats i mentides, enmig de la compassi\u00f3 i de la iniquitat, enmig de la grandesa i de la mis\u00e8ria, enmig de l\u2019estupor i de la lucidesa. No s\u00e9 si el m\u00f3n \u00e9s avui m\u00e9s segur que fa deu anys, costa molt de mesurar. En tot cas \u2013ho dic sense cap mena de triomfalisme\u2013, em sembla una mica m\u00e9s lliure.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan encara no ten\u00edem vint anys, l\u2019aparici\u00f3 de la sida va marcar la nostra joventut per all\u00ed on m\u00e9s crema la vida a raig. Quan hav\u00edem travessat el llindar dels…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4458"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4458"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4458\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}