\t\t\t\tUs podria parlar de Badalona i de com Garc\u00eda Albiol prepara el terreny perqu\u00e8 Rajoy tingui una campanya electoral ben tranquil\u00b7la a Catalunya. Us podria comentar el gran moment en qu\u00e8 Jordi Pujol, sempre atent a tot el que passa, fa servir la can\u00e7\u00f3 Jenifer, dels Catarres, per defensar el model catal\u00e0 d\u2019integraci\u00f3, tot i que sap que trontolla en els termes que va descriure Paco Candel. Us podria glosar la lluita inacabable (i autodestructiva) entre fam\u00edlies al voltant d\u2019ERC i de l\u2019independentisme en general. O us podria analitzar la manera com la suposada transpar\u00e8ncia democr\u00e0tica esdev\u00e9 populisme antipol\u00edtic mitjan\u00e7ant la publicaci\u00f3 del patrimoni que els diputats diuen que tenen. En fi, tot aix\u00f2 val per confegir una columna. Per\u00f2 m\u2019estimo m\u00e9s aprofitar aquest espai per recordar l\u2019historiador Josep Termes, desaparegut el passat dia 9.<\/p>\n
Un dia abans de la festa nacional de Catalunya, al tanatori de les Corts, al costat del Camp Nou de les seves alegries i patiments com a culer, vam acomiadar el professor Termes, l\u2019acad\u00e8mic rigor\u00f3s, el patriota l\u00facid, el mestre gener\u00f3s i l\u2019home de b\u00e9 que va obrir tants camins i va mostrar-nos la complexitat del nostre passat recent. Un dels seus tres fills ho va recordar: era un home que fugia de l\u2019esquematisme f\u00e0cil. Per aix\u00f2 va desmuntar, documents en m\u00e0, les tesis d\u2019aquells que sostenen que el nacionalisme catal\u00e0 o catalanisme \u00e9s un moviment exclusivament burg\u00e8s i desenganxat de les classes populars. Termes va explicar que l\u2019\u00e8xit del catalanisme es fonamenta, precisament, en la transversalitat social, ideol\u00f2gica i partidista, per aix\u00f2 el comparava amb \u201cun riu poder\u00f3s amb aig\u00fces que provenen de fonts diferents, o m\u00e9s ben dit, amb un arc de Sant Mart\u00ed, que forma una unitat per\u00f2 t\u00e9 colors molt diversos\u201d. Si al catalanisme no hi hagu\u00e9s hagut, tamb\u00e9, obrers, pagesos i menestrals \u2013a m\u00e9s de burgesos, comerciants i intel\u00b7lectuals\u2013, Garc\u00eda Albiol ja tindria la feina feta. Aquest substrat va fer possible, per exemple, que el meu pare \u2013fill d\u2019una fam\u00edlia castellanoparlant d\u2019origen murci\u00e0 i humil\u2013 descobr\u00eds la cultura catalana tot fent teatre amateur durant la postguerra, quan s\u2019aprofitaven totes les escletxes del r\u00e8gim.<\/p>\n
\u201cCatalunya \u00e9s un miracle\u201d, va escriure Termes, amb aquella saviesa contundent. Ho deia un home que no era pas creient, la seva met\u00e0fora responia a l\u2019estudi aprofundit del nostre passat. I afegia: \u201cUn miracle a l\u2019Europa contempor\u00e0nia. Perqu\u00e8 des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits \u2013com, al mar, el peix gros es menja el petit\u2013. Catalunya \u00e9s un exemple hist\u00f2ric de superviv\u00e8ncia curiosa, \u00f2bviament conflictiva i estranya, la superviv\u00e8ncia d\u2019un poble tossut\u201d. Garc\u00eda Albiol, S\u00e1nchez-Camacho, Rivera i d\u2019altres haurien de llegir Termes amb molta atenci\u00f3. En pol\u00edtica, els miracles els fa sempre la gent. I la gent que pensa que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 encara no ha estat esborrada del mapa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Us podria parlar de Badalona i de com Garc\u00eda Albiol prepara el terreny perqu\u00e8 Rajoy tingui una campanya electoral ben tranquil\u00b7la a Catalunya. Us podria comentar el gran moment en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4459"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4459"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4459\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4459"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4459"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4459"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}