\t\t\t\tNo es pot amena\u00e7ar si hom no est\u00e0 disposat a arribar fins al final. \u00c9s una norma antiga que s\u2019oblida molt sovint. Vivim dies en qu\u00e8 proliferen les advert\u00e8ncies solemnes i les amenaces m\u00e9s o menys expl\u00edcites. Arran de les pol\u00e8miques generades per la sent\u00e8ncia sobre la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i la reforma apressada de la Constituci\u00f3, les declaracions dels pol\u00edtics catalans (i tamb\u00e9 d\u2019alguns que no en s\u00f3n) han agafat aquesta tonalitat incerta que posa en evid\u00e8ncia dues coses: fatiga extrema i p\u00e8rdua de confian\u00e7a en els conductes habituals de contenci\u00f3 (no pas resoluci\u00f3) d\u2019un conflicte que abans anomenaven \u201cel problema catal\u00e1n\u201d. En tot cas, quan la ret\u00f2rica de l\u2019amena\u00e7a domina l\u2019ambient, la pregunta sempre \u00e9s la mateixa: qu\u00e8 hi ha de deb\u00f2 en tot plegat?<\/p>\n
El professor Jos\u00e9 L. \u00c1lvarez va publicar abans d\u2019ahir en aquestes p\u00e0gines un article suggeridor sobre Catalunya i all\u00f2 que alguns especialistes anomenen el poder tou, aix\u00f2 \u00e9s la seducci\u00f3, la capacitat d\u2019influir, el prestigi, etc\u00e8tera. \u00c1lvarez aporta dues idees que paga la pena de considerar, a prop\u00f2sit de la credibilitat de qualsevol desafiament democr\u00e0tic: a) les expectatives sobiranistes de ruptura creixen m\u00e9s r\u00e0pidament \u201cdel que ho fa el capital pol\u00edtic, tou o dur, disponible per convertir aquestes esperances en realitats\u201d; b) el catalanisme \u201cfa massa temps que se sedueix pol\u00edticament a si mateix, cap a dins, no cap a fora\u201d. Comparteixo totalment la primera idea mentre podria coincidir en la segona si no fos perqu\u00e8 \u201cel dins\u201d i \u201cel fora\u201d d\u2019\u00c1lvarez i el meu no s\u00f3n la mateixa cosa. M\u2019explico.<\/p>\n
Sembla evident que, en aquest moment, a Catalunya nom\u00e9s hi ha dues formacions pol\u00edtiques que no es veuen bloquejades pels problemes interns i, per tant, es poden dedicar a incidir en la societat sense distreure\u2019s en altres coses: CiU, des del Govern, i el PP, des de l\u2019oposici\u00f3. El PSC i ERC travessen una etapa dif\u00edcil marcada per la manca de lideratges, la p\u00e8rdua d\u2019espais institucionals i la necessitat de recol\u00b7locar-se en el tauler de joc; \u00e9s cert que ICV tampoc t\u00e9 grans problemes dom\u00e8stics, per\u00f2 la seva dimensi\u00f3 i la seva vocaci\u00f3 d\u2019ap\u00e8ndix perenne dels socialistes la fa secund\u00e0ria a aquests efectes. En aquest context, qualsevol capital pol\u00edtic que s\u2019hagi de transformar des del catalanisme dep\u00e8n ara, sobretot, de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3. Aix\u00ed ho han deixat clar les urnes.<\/p>\n
D\u2019altra banda, d\u2019entre tots els m\u00e0xims dirigents parlamentaris, nom\u00e9s Artur Mas exerceix un veritable lideratge, la qual cosa \u00e9s preocupant, perqu\u00e8 el president no disposa d\u2019interlocutors forts per assumir compromisos compartits que reclamen imaginaci\u00f3, coratge i molta generositat. Aix\u00f2 aboca els convergents a una gran soledat i a ser, m\u00e9s que mai, el catalitzador intel\u00b7ligent, extremadament permeable, d\u2019interessos i moviments molt diversos que nom\u00e9s tenen en com\u00fa el cansament creixent de la via autonomista.<\/p>\n
\u00c9s cert que el catalanisme sedueix m\u00e9s cap a dins que cap a fora. Per\u00f2 no \u00e9s un fora geogr\u00e0fic el que marcar\u00e0 l\u2019\u00e8xit o frac\u00e0s d\u2019un pa\u00eds que, con va sentenciar el Tribunal Constitucional, viu sota sospita permanent en un Estat que el tracta com un cos estrany. El problema primordial no \u00e9s la pedagogia catalanista cara a Europa \u2013com apunta \u00c1lvarez\u2013 sin\u00f3 l\u2019extensi\u00f3 dels valors del catalanisme entre aquella part de la societat catalana que no se sent concernida ni tan sols interessada pels plantejaments que parteixen de la seg\u00fcent premissa: la naci\u00f3 catalana \u00e9s un subjecte col\u00b7lectiu que t\u00e9 dret a decidir el seu futur democr\u00e0ticament. Per sort, els aires que bufen ajuden a explicar les coses amb un to nou. Quan la sobirania dels estats europeus \u00e9s retallada per la Uni\u00f3 Europea, la sobirania perd part del seu car\u00e0cter sagrat, i aix\u00f2 ajuda a treure ferro al debat. \u00c9s una transformaci\u00f3 important que no ens estalvia, tanmateix, la confusi\u00f3 interna.<\/p>\n
Ho he intentat explicar, des de fa temps, mitjan\u00e7ant una met\u00e0fora: la taca d\u2019oli del catalanisme s\u2019est\u00e0 escalfant per\u00f2 no sabem si \u00e9s gaire m\u00e9s gran del que era fa trenta anys. Vet aqu\u00ed l\u2019enigma i la tasca pendent dels catalanistes. \u00c9s indubtable que el vell catalanisme s\u2019est\u00e0 fent sobiranista, com qui forada la pedra cada dia, per\u00f2 aix\u00f2 no resol la feblesa demogr\u00e0fica del catalanisme en general, que \u00e9s ser, encara, un gran desconegut per a molts ciutadans catalans, sobretot en el primer i segon cintur\u00f3 metropolit\u00e0. L\u2019autoseducci\u00f3 del catalanisme t\u00e9 molt a veure amb prescindir d\u2019aquesta evid\u00e8ncia estad\u00edstica i prendre la part pel tot, una ingenu\u00eftat perillosa encara que la part mobilitzada sigui \u2013com aix\u00ed \u00e9s\u2013 la m\u00e9s central i la m\u00e9s din\u00e0mica del cos social. Qualsevol hip\u00f2tesi en clau secessionista no pot prescindir d\u2019aquesta complexitat, com sembla que passa en determinats entorns, m\u00e9s ocupats a c\u00f3rrer que a fabricar adhesions. Dit aix\u00f2, \u00e9s obvi que sense una estrat\u00e8gia internacional seriosa i continuada ni el catalanisme ni la seva formulaci\u00f3 independentista podran arribar gaire lluny. Jordi Pujol va trencar aquest mur, per\u00f2 ara es necessita un treball de pa\u00eds.<\/p>\n
Davant les amenaces que emet peri\u00f2dicament el catalanisme de manera reactiva, els poders de l\u2019Estat no s\u2019alarmen gaire, per\u00f2 tampoc pensen que sigui nom\u00e9s una foguerada, com es diu sovint. Observen la societat catalana amb atenci\u00f3, per\u00f2 se\u2019ls escapen massa coses, la plantilla que fan servir \u00e9s obsoleta. Per exemple, no tenen prou en compte el canvi generacional ni la desaparici\u00f3 de la por al conflicte, el llegat de la guerra que va frenar moltes demandes durant la transici\u00f3.<\/p>\n
Una cosa s\u00ed que sap Madrid: mentre l\u2019amena\u00e7a catalana sigui fragment\u00e0ria i a cop calent, \u00e9s un foc dominable, menor. Cal transformar l\u2019esperit del 10 de juliol del 2010 en alta pol\u00edtica. Demano massa? No. Respecto massa Espanya per imaginar-ho d\u2019una altra manera.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No es pot amena\u00e7ar si hom no est\u00e0 disposat a arribar fins al final. \u00c9s una norma antiga que s\u2019oblida molt sovint. Vivim dies en qu\u00e8 proliferen les advert\u00e8ncies solemnes…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4461"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4461"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4461\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4461"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4461"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4461"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}