{"id":4469,"date":"2006-06-01T00:00:07","date_gmt":"2006-05-31T23:00:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1120"},"modified":"2019-09-09T12:38:42","modified_gmt":"2019-09-09T11:38:42","slug":"visc-del-que-escric-visc-del-que-dic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2006\/06\/01\/visc-del-que-escric-visc-del-que-dic\/","title":{"rendered":"“Visc del que escric, visc del que dic”"},"content":{"rendered":"

Per Ramon Tremosa
\n<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 has fet un llibre sobre Franco?<\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 era una necessitat personal, biogr\u00e0fica, intel\u00b7lectual i emotiva. Els assassins de Franco<\/em> \u00e9s un llibre sobre el final de Franco i la transici\u00f3 per explicar-me a mi mateix i a la meva generaci\u00f3. Quan un es vol explicar una realitat complexa, es fa preguntes i aquestes porten a m\u00e9s preguntes i, al final, d’aqu\u00ed surt el llibre. El llibre \u00e9s una interrogaci\u00f3, sobre molts mites, sobre molts t\u00f2pics i sobre un relat que a mi no em satisfeia. Un relat oficial que a mi no em satisf\u00e0 tal com s’est\u00e0 donant i tal com s’est\u00e0 perpetuant.<\/p>\n

Creus que amb el llibre obres una altra manera d’explicar la transici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Una pr\u00e8via: jo no s\u00f3c historiador, ni pretenc ser-ho. Des del punt de vista m\u00e9s lliure de l’assagista, la meva voluntat ha estat intentar trencar una mica la crosta de la versi\u00f3 oficial. Est\u00e0 b\u00e9 si aquesta primera ruptura serveix perqu\u00e8, m\u00e9s endavant, els historiadors, amb el m\u00e8tode que els \u00e9s propi, s’hi posin i tamb\u00e9 altres especialistes en ci\u00e8ncies socials. El que trobo sospit\u00f3s \u00e9s que h\u00e0gim trigat tant a dir segons quines coses, aquesta unanimitat en determinats relats, el pensament \u00fanic sobre la transici\u00f3. Deia Raymond Aron que la hist\u00f2ria sempre \u00e9s un relat a revisar; en la naturalesa del discurs hist\u00f2ric hi ha la necessitat de revisi\u00f3. El que \u00e9s una raresa \u00e9s que, en el tema de la transici\u00f3, el relat s’hagi fixat i la revisi\u00f3 no s’hagi fet. Hi ha aportacions acad\u00e8miques que han ampliat el camp, llibres sobre la lluita obrera, el paper dels estudiants, els moviments ve\u00efnals, etc. Per\u00f2 no s’ha tocat gaire el dogma, la premissa, la tesi nuclear -aix\u00f2 \u00e9s el que modestament intento fer jo.<\/p>\n

El personatge del vell combatent comunista amb qui converses, que et fa de contrapunt, \u00e9s pura invenci\u00f3, un alter ego, la suma de diferents coneguts?<\/strong><\/p>\n

Tot llibre, de ficci\u00f3 o no, \u00e9s una construcci\u00f3, per tant el personatge, estrictament, no existeix; per\u00f2 s\u00ed que existeix. Hi ha molts amics meus del PSUC en aquesta figura, per\u00f2 cap d’ells \u00e9s aquest en concret. El personatge intenta xuclar de la vida d’aquesta gent que jo respecto molt, gent que va lluitar molt, gent de base, que no t\u00e9 cap c\u00e0rrec, que mai no n’ha tingut, que es creia unes idees, i que em serveix per fer l’autocr\u00edtica a l’interior del llibre. S\u00e9 que proposo unes tesis molt, diguem-ne, ins\u00f2lites per al pensament habitual dominant i aquesta figura em serveix per plantejar un joc dial\u00e8ctic, que crec que hem de fer per no caure en un pensament dogm\u00e0tic de sentit contrari al que jo denuncio.<\/p>\n

Parlant d’hist\u00f2ria, creus que la relaci\u00f3 entre Espanya i Catalunya \u00e9s una hist\u00f2ria circular?<\/strong><\/p>\n

Vols dir que torna a repetir-se? El problema de la hist\u00f2ria d’Espanya i Catalunya \u00e9s que hi ha una pregunta que cada generaci\u00f3 es torna a fer. I, al final, hom acaba trobant una mena de cat\u00e0leg de respostes que s\u00f3n bastant semblants. \u00bfTrobarem unes respostes que siguin diferents a les que ten\u00edem a comen\u00e7aments del segle XX, als anys 20, als 30, a la postguerra, als 70? \u00bfTindrem noves respostes? Perqu\u00e8, si analitzem el debat Catalunya- Espanya d’avui en dia, trobem molts jocs de miralls amb l’etapa de la Mancomunitat, amb l’etapa de l’Estatut republic\u00e0. Tot \u00e9s una mica repetitiu. Amb el recent debat estatutari era molt f\u00e0cil traspassar les paraules dels anys 30 a les portades d’avui. Per\u00f2 hi ha un marc general que est\u00e0 canviant: la globalitzaci\u00f3 i la tensi\u00f3 entre globalitzaci\u00f3 i identitat. Si la q\u00fcesti\u00f3 catalana t\u00e9 a favor aquestes noves in\u00e8rcies, podrem entrar en una pregunta nova. Agafem un fet nou del m\u00f3n tecnol\u00f2gic i comunicatiu com a met\u00e0fora del que vull dir: el domini “.cat”. El domini “.cat” indica que ara tenim uns instruments per expressar la identitat i per ser en el m\u00f3n que no ten\u00edem abans. Canvien les dimensions i les regles. \u00bfSabrem jugar-hi a favor? Crec que \u00e9s la gran pregunta. Les noves immigracions, el mercat global, el canvi tecnol\u00f2gic i educacional, \u00bfjugaran a favor o en contra del que som? Neutrals no crec que ho siguin, perqu\u00e8 no hi ha mai res neutral. Per tant, aquestes forces que s\u00f3n molt superiors a les pol\u00edtiques que es puguin fer a Espanya i a Catalunya, \u00bfquin paper tindran? Dep\u00e8n del dia, aix\u00f2 ho veiem com una amena\u00e7a o com una oportunitat. En tot cas, ara podem fer noves preguntes perqu\u00e8 al catalanisme tamb\u00e9 es veu influ\u00eft pel canvi de paradigma. El salt \u00e9s enorme, irreversible. De l’any 1906 fins fa 10 minuts en la hist\u00f2ria tot era igual, i \u00e9s ara que el catalanisme est\u00e0 inscrit en un marc de ruptura cultural, tecnol\u00f2gica, de formes de vida i valors, totalment distint. Per entendre’ns, el catalanisme de 1980, en ess\u00e8ncia, compartia el mateix m\u00f3n de referents que el de 1906. Ara, ja no. La ruptura global, de fons, ens afecta i hem de saber moure’ns-hi.<\/p>\n

Segueix “todo atado y bien atado”, segons ho va deixar Franco?<\/strong><\/p>\n

Hi ha dos mites nefastos, dels quals n’estem vivim encara, en el pitjor sentit. El mite del consens i el mite de la reconciliaci\u00f3. Aqu\u00ed es va dir que, quan vam sortir de la dictadura, es va forjar un gran consens i que aquest consens havia de durar sempre. Primera trampa: per qu\u00e8 un consens que serveix el 1976 ha de servir ara? No, la vida \u00e9s din\u00e0mica, la societat \u00e9s din\u00e0mica i la pol\u00edtica \u00e9s din\u00e0mica- aquell consens no val ara. Segona trampa: la transici\u00f3 es va fer sobre la reconciliaci\u00f3. Fals. Aqu\u00ed hi ha un sil\u00b7logisme engany\u00f3s que afirma que la transici\u00f3 espanyola va ser un pacte entre tots que va donar com a fruit la Constituci\u00f3 de 1978, que \u00e9s tamb\u00e9 la superaci\u00f3 del passat de guerres i enfrontaments. D’aqu\u00ed, els ide\u00f2legs de la transici\u00f3 en deriven que la Constituci\u00f3 \u00e9s intocable i sagrada perqu\u00e8 cristal\u00b7litza i representa la reconciliaci\u00f3 dels espanyols enfrontats en els antics b\u00e0ndols perdedor i guanyador de la Guerra Civil. La conclusi\u00f3 esdev\u00e9 dogma: Reformar o refer la Constituci\u00f3 de 1978 posaria en perill aquella reconciliaci\u00f3 mitificada, s’obriria la caixa de Pandora. Aquest \u00e9s el discurs de la por at\u00e0vica i prim\u00e0ria. Cal dir ben clar que la Constituci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s (i no \u00e9s poc) el conjunt de regles de joc per sortir de la dictadura franquista. I cal dir tamb\u00e9 que els ciutadans no es van reconciliar en morir Franco, ni amb la Constituci\u00f3 ni mitjan\u00e7ant cap altra via. El que hi va haver \u00e9s un “deixem-ho estar”. En cert sentit, s\u00ed que tot est\u00e0 atado y bien atado<\/em>, per\u00f2 no \u00e9s all\u00f2 que volia Franco sin\u00f3 all\u00f2 que s’inventen els pares de la transici\u00f3. Ens posen una balda doble, reconciliaci\u00f3 i consens. Aix\u00ed, per exemple, quan imaginem un nou marc de relacions amb Espanya des de Catalunya, sempre ens trobem amb la balda.<\/p>\n

Tu has fet altres llibres…<\/strong><\/p>\n

Jo he fet dos llibres de reculls d’articles, un Una pol\u00edtica sense pa\u00eds<\/em>, el m\u00e9s recent, i l’altre m\u00e9s antic, Per qu\u00e8 no engeguem la pol\u00edtica?<\/em> Selecciono els articles menys caducables, els que van m\u00e9s enll\u00e0 de la perip\u00e8cia concreta. Veig, mirant amb perspectiva el que he escrit, que sempre em faig la pregunta \u00faltima sobre la naturalesa de la pol\u00edtica. Dit aix\u00f2, penso que Catalunya ha de fer pol\u00edtica o ho tindr\u00e0 malament. M’explicar\u00e9: crec que cada vegada que Catalunya no ha fet pol\u00edtica ha pres mal. No fer pol\u00edtica es la rauxa i el cop calent, el 6 d’octubre, la consigna del “pit i collons” que acaba en frustraci\u00f3. El catal\u00e0, que diuen que \u00e9s pactista, de vegades t\u00e9 una \u00e0nima irrealista, el gran autoengany. Per\u00f2 en un pa\u00eds com Catalunya, on els nivells de renda s\u00f3n els que s\u00f3n, on l’ascensor social funciona, les solucions no pol\u00edtiques no quadren. No vivim a Chiapas. Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s veritat que no hi ha una sola manera de fer pol\u00edtica, sin\u00f3 moltes, algunes millors que d’altres: m\u00e9s astuta, m\u00e9s refiada, m\u00e9s reflexiva, m\u00e9s ambiciosa, moltes. Tamb\u00e9 ha passat que, en alguns moments, els ciutadans no hem ent\u00e8s el sentit d’una determinada pol\u00edtica. Alguns encara no hem ent\u00e8s, per exemple, per qu\u00e8, l’any 2000, CiU va donar el s\u00ed a una majoria absoluta d’un PP intransigent. O per qu\u00e8, l’any 1993, es va donar suport final al govern corrupte del PSOE. Aquest pa\u00eds t\u00e9 una pol\u00edtica que sembla que no \u00e9s pol\u00edtica, o que no est\u00e0 clara. Dominen els sotracs t\u00e0ctics. Aix\u00f2 em preocupa. Ho podem passar a la societat civil: tampoc no em queda clar si els agents econ\u00f2mics, civils, culturals, socials tenen estrat\u00e8gia de pa\u00eds. Quants empresaris han tingut clara la combinaci\u00f3 de la identitat i la internacionalitzaci\u00f3? Espanya, en canvi, ha sabut cap on anava des de la transici\u00f3 i des d’abans, en l’\u00e8poca dels tecn\u00f2crates del franquisme. Aix\u00f2 no ho he vist a Catalunya, no ho hem tingut, ni amb Jordi Pujol ni ara.<\/p>\n

Per tant, qu\u00e8 \u00e9s el que ara toca?<\/strong><\/p>\n

Una de les coses que no hem de fer els narradors de la pol\u00edtica \u00e9s usurpar el lloc dels pol\u00edtics. Si pogu\u00e9s contestar aquesta pregunta, em llan\u00e7aria a la pol\u00edtica. Jo nom\u00e9s puc fer diagn\u00f2stics provisionals; els pron\u00f2stics, me’ls he de mesurar molt. El meu paper \u00e9s de narrador i el narrador ha de tenir un principi de prud\u00e8ncia… En tot cas, toca una estrat\u00e8gia de pa\u00eds ambiciosa. El proc\u00e9s el sap qui est\u00e0 dins la pol\u00edtica i no vull caure en l’error t\u00edpic dels intel\u00b7lectuals, all\u00f2 de tenir la pissarra perfecta i entregar-la al pol\u00edtic amb l’ordre: faci aix\u00f2 o m’enfado. El pol\u00edtic em respondria, amb ra\u00f3, que no tinc ni idea de la complexitat de les coses. Per\u00f2 tampoc no vull donar un xec en blanc als pol\u00edtics per tal que facin tot el que vulguin, perqu\u00e8 s\u00e9 que els pol\u00edtics, amb la coartada de la complexitat, tamb\u00e9 ens colen gols.<\/p>\n

Canviant de registre, com veus l’espai de comunicaci\u00f3 a Catalunya i a Espanya? Quin diagn\u00f2stic faries del m\u00f3n de la comunicaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

La meva mirada \u00e9s la de l’assalariat. En comptes de posar l’\u00e8mfasi en el sector p\u00fablic, que crec que \u00e9s molt important, vull lamentar la poca complicitat del sector privat en aquesta tasca. Hem tingut una classe emprenedora poc c\u00f2mplice amb el pa\u00eds. No descobreixo res; ja ho ha dit molta gent. Ara, aix\u00f2 ha tingut una traducci\u00f3 molt greu en el m\u00f3n dels mitjans de comunicaci\u00f3. \u00bfPer qu\u00e8 hem estat un pa\u00eds tan incapa\u00e7 de donar emprenedors que juguessin la carta dels mitjans en clau de pa\u00eds? \u00c9s molt fotut aix\u00f2, oi? \u00bfPer qu\u00e8 tenim unes elits a les quals costa tan de veure el vincle entre negoci i identitat? Per exemple, considerem l’exemple magn\u00edfic de Les Tres Bessones<\/em>. \u00c9s de manual la manera com ho han fet per triomfar amb aquest producte cultural de nivell: identitat, internacionalitzaci\u00f3, negoci i qualitat. Chapeau<\/em>. Si em pregunten qu\u00e8 ha donat la cultura de masses a Catalunya, jo sempre dic Les Tres Bessones<\/em>. I no \u00e9s cap ironia, \u00e9s fant\u00e0stic. Per\u00f2 em pregunto per qu\u00e8 Les Tres Bessones \u00e9s una excepci\u00f3 i no la normalitat. Tornem a la resposta anterior: estrat\u00e8gia -que no \u00e9s una cosa nom\u00e9s dels pol\u00edtics. La gent que produeix Les Tres Bessones<\/em> per a televisions de tot el m\u00f3n ha triomfat perqu\u00e8 t\u00e9 una estrat\u00e8gia. Primer, un producte bo; segon, penetraci\u00f3 comercial i internacionalitzaci\u00f3; tercera, no t\u00e9 complexos. Faig \u00e8mfasi en el sector privat perqu\u00e8 en el sector p\u00fablic tothom s’hi veu en cor. Ja s\u00e9 que TV3 ha estat i \u00e9s molt important, per\u00f2 els privats han de jugar-se-la molt m\u00e9s. S\u00e9 que hi ha dificultats, el Harry Potter<\/em> tradu\u00eft al catal\u00e0 \u00e9s m\u00e9s car que la versi\u00f3 castellana. Per\u00f2 sabent tot aix\u00f2, l’empresa que llan\u00e7a Les Tres Bessones<\/em> no plora i treballa, aprofita els camins. Tornant al que d\u00e8iem abans. Ara la cultura catalana t\u00e9 a favor una cosa que la cultura catalana de 1906 no tenia: ara ens podem internacionalitzar m\u00e9s. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil ara, per a un creador catal\u00e0 i per a un empresari catal\u00e0, sortir al m\u00f3n que l’any 1906. \u00c9s veritat que hi ha m\u00e9s concurr\u00e8ncia i compet\u00e8ncia, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil sortir.<\/p>\n

Per qu\u00e8 no tenim elits? O b\u00e9 tenim les elits que ens mereixem? Per qu\u00e8 no sabem fer un lobby, per exemple?<\/strong><\/p>\n

Fas preguntes de seminari, molt dif\u00edcils. Primera, tenim les elits que s\u00f3n fruit de la hist\u00f2ria i tamb\u00e9 tenim elits noves, que, a vegades, s\u00f3n invisibles. Per exemple, la majoria de la nova classe emprenedora catalana no t\u00e9 les arrels a Catalunya, i aix\u00f2 \u00e9s el dinamisme de la nostra societat. El fet no t\u00e9 prou visibilitat, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Les noves fortunes catalanes no responen als cognoms de sempre – aquesta \u00e9s una dada interessant. Aquestes fortunes noves s\u00f3n m\u00e9s receptives que les velles fam\u00edlies, algunes vegades, a certes iniciatives de pa\u00eds – aix\u00f2 tamb\u00e9 ho vull dir. Aqu\u00ed el cognom no assegura res, ni en un sentit ni en un altre, per sort. Segona, les elits a Catalunya tamb\u00e9 participen d’aquesta societat del benestar, confortable, que hem constru\u00eft. Per tant, les elits, i els qui no som elit, en general fugim de l’enfrontament. La societat catalana \u00e9s una societat que refusa el conflicte perqu\u00e8 \u00e9s una societat en la qual es viu b\u00e9. En general, som acomodatius. Les elits tamb\u00e9 s\u00f3n porugues, s\u00f3n conservadores en el sentit vital. \u00c9s la imatge dels senyors del C\u00edrculo Ecuestre<\/em>: si tu pots vendre la teva empresa de tota la vida a una multinacional i dedicar-te a jugar al golf, far\u00e0s el mateix que fa una part de les elits catalanes. Tenim el cas de ChupaChups, empresa venuda a una multinacional italo-holandesa. Aix\u00f2 t\u00e9 una part positiva, que som una societat amb molta capacitat d’absorbir el conflicte i atemperar-lo. I una part negativa, que aquest mateix sistema de confort ens fa tous i ens fa tenir por de fer noves coses, d’arriscar-nos, d’endeutar-nos i d’anar m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

Parlem ara de conjuntura; si ara vingu\u00e9s un extraterrestre i li haguessis d’explicar el perfil personal i pol\u00edtic dels l\u00edders dels partits catalans, com descriuries, per exemple, Josep Piqu\u00e9?<\/strong><\/p>\n

Tinc un ep\u00edleg a un llibre que la revista Relleu<\/em> va referenciar, La pol\u00edtica i l’art d’actuar<\/em>, d’Arthur Miller, que en la versi\u00f3 catalana va editar La Campana, on parlava precisament del teatre catal\u00e0 pol\u00edtic. Hi feia un rep\u00e0s als dirigents pol\u00edtics actuals. Per resumir: en la pol\u00edtica catalana i espanyola, hem passat dels lideratges calents als lideratges freds, dels grans generals amb sentit anticipatiu, per b\u00e9 i per mal, anem a un tipus de lideratge m\u00e9s modest, m\u00e9s prosaic, m\u00e9s basat en els m\u00e8todes i les mec\u00e0niques aplicades. Hem passat de l’\u00e8pica a la prosa quotidiana. Els l\u00edders tenen cops de geni que cristal\u00b7litzen situacions especials, per\u00f2 tamb\u00e9 es mengen tot all\u00f2 que els envolta. En canvi, els lideratges freds s\u00f3n formiguetes que van treballant, no donen mai cap gran moment, per\u00f2 van foradant la pedra. Si aix\u00f2 passa \u00e9s potser perqu\u00e8 la societat \u00e9s aix\u00ed, m\u00e9s semblant als l\u00edders freds. Aquest canvi de rasant ha creat en la ciutadania un efecte estrany: passar de Felipe Gonz\u00e1lez i Jordi Pujol a les figures d’ara fa que la gent necessiti m\u00e9s missatges, m\u00e9s explicacions. Quan el l\u00edder deixa de ser el t\u00f2tem, l’important \u00e9s el missatge. Per aix\u00f2 aquest canvi ha agafat tothom una mica fora de joc. Encara no hem constru\u00eft missatges prou forts com per omplir el buit que han deixat els l\u00edders que van fer la transici\u00f3. Estem reconstruint missatges sobre la marxa, el que s’emet \u00e9s for\u00e7a vapor\u00f3s.<\/p>\n

La campanya de ZP, \u00e9s a dir, avantposant les inicials del president, creus que era un intent per evitar aquesta ambig\u00fcitat?<\/strong><\/p>\n

He de dir que no tinc fe en les virtuts, diguem-ne, teol\u00f2giques dels pol\u00edtics. Quan un diposita en un pol\u00edtic una confian\u00e7a molt metaf\u00edsica, \u00e9s quan ve la decepci\u00f3. I com que s\u00f3c partidari de la decepci\u00f3 preventiva, ja em falla la fe pr\u00e8via. El problema que tinc amb ZP \u00e9s que ha basat bona part de la seva ret\u00f2rica pol\u00edtica en una gran demanda de fe per part del p\u00fablic -de la qual jo no participo. El fet \u00e9s que fabrica dues coses: fabrica creients i fabrica descreguts, com ja ha passat en alguns sectors de Catalunya i Espanya. S\u00f3n dimensions perilloses de la pol\u00edtica. M’agradaria que els pol\u00edtics, sense obviar la dimensi\u00f3 sentimental de la pol\u00edtica, no fessin aquestes demandes de fe tan absolutament abstractes, sin\u00f3 que oferissin arguments i demanessin adhesions m\u00e9s particulars, modestes i acotades. Si voleu, una inversi\u00f3 m\u00e9s a curt termini que no a termini llarg. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 t’ho cobraries abans, oi? Es clar, quan ZP pregunta si creus en l’Espanya federal, ofereix una inversi\u00f3 a llarg termini. Jo no la compro, no me la crec aquesta Espanya federal.<\/p>\n

Per qu\u00e8 no engeguem la pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

Jo reivindico la pol\u00edtica, malgrat tot. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 les alternatives a la pol\u00edtica s\u00f3n pitjors. N’hi ha diverses: el populisme, e l cesarisme, la guerra, la viol\u00e8ncia i, de vegades, el misticisme. T o t s aquests productes alternatius a la pol\u00edtica em fan por, perqu\u00e8 exclouen una cosa que crec que \u00e9s essencial: la possibilitat de pacte. L’\u00fanica que blinda el pacte \u00e9s la pol\u00edtica. El problema que t\u00e9 la pol\u00edtica \u00e9s que un pacte pot ser bo o pot ser dolent; -en canvi, la m\u00edstica, la guerra o el populisme no es plantegen aquesta categoria. Per aix\u00f2 la pol\u00edtica deixa normalment insatisfets gaireb\u00e9 tothom. \u00c9s el mateix problema que t\u00e9 la democr\u00e0cia. La democr\u00e0cia \u00e9s el r\u00e8gim de la insatisfacci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s el millor de tots. La pol\u00edtica \u00e9s la insatisfacci\u00f3 perp\u00e8tua, per\u00f2 \u00e9s el cam\u00ed m\u00e9s viable per a determinar les coses del b\u00e9 com\u00fa, perqu\u00e8 es basa en el pacte. Per aix\u00f2 jo s\u00f3c molt pol\u00edtic, fins i tot quan la pol\u00edtica \u00e9s dolenta -i de vegades ho \u00e9s. S\u00f3c partidari de la pol\u00edtica perqu\u00e8 tots els altres escenaris, em sembla, ens porten a perdre. Aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de defensar quan a la societat hi ha un sentiment antipol\u00edtic molt fort, que es cristal\u00b7litza en frases del tipus “tots els pol\u00edtics s\u00f3n lladres”, etc\u00e8tera. Aquesta defensa de la pol\u00edtica no \u00e9s f\u00e0cil, que consti. Has d’anar una mica contra el sentit general.<\/p>\n

Sobre les altres coses que escrius, tamb\u00e9 d\u00f3nes una visi\u00f3 poc confortable. Parla’ns una mica dels temes de l’educaci\u00f3, de la immigraci\u00f3,…<\/strong><\/p>\n

La veritat \u00e9s que, per part meva, \u00e9s una gran gosadia parlar d’aquests temes; s\u00f3n de gran complexitat i ja hi ha molts experts que se n’ocupen; jo nom\u00e9s en parlo des d’un punt de vista d’idees generals, per dir-ho a la manera de Joan Fuster. En educaci\u00f3, m’acullo al paradigma de George Steiner i dels grans humanistes: l’educaci\u00f3 \u00e9s una conquesta i \u00e9s un esfor\u00e7. \u00c9s un aprenentatge i com tot aprenentatge no t\u00e9 res a veure ni amb la diversi\u00f3 ni amb la gratificaci\u00f3 que projecta la societat de l’entreteniment. \u00c9s exactament el contrari. L’educaci\u00f3 \u00e9s una inversi\u00f3 a llarg termini. Com que vivim en la societat de la immediatesa, que vol la satisfacci\u00f3 ja ara, l’educaci\u00f3 \u00e9s un discurs que va en contra del sentit general de l’\u00e8poca. Jo estic en el front dur: l’educaci\u00f3 o \u00e9s una conquesta i un esfor\u00e7 o no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s. Sobre la immigraci\u00f3, la meva tesi \u00e9s la d’un liberal partidari de la societat oberta, i tamb\u00e9 la d’un ciutad\u00e0 catal\u00e0 que defensa una identitat din\u00e0mica per\u00f2 arrelada. M’explico: tot pa\u00eds ha de permetre la integraci\u00f3 dels nouvinguts, per a ascendir en l’escala social i tenir dret a l’oportunitat d’una nova vida. Perqu\u00e8 aquest nostre pa\u00eds s’ha fet aix\u00ed i perqu\u00e8 crec que aix\u00f2 \u00e9s el millor, el m\u00e9s just i el que, al final, beneficia tothom. Per\u00f2 aix\u00f2 no es pot fer de qualsevol manera i, sobretot, no es pot fer apel\u00b7lant a dos extrems: la demag\u00f2gia autorit\u00e0ria d’una dreta poruga que diu que la immigraci\u00f3 \u00e9s dolenta; o la demag\u00f2gia paternalista i bonista d’una esquerra fleuma i na\u00eff, que diu “qui vingui tothom”. No. Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui efica\u00e7 i els que vinguin tinguin dret a l’ascensor social cal fer-ho b\u00e9. Raonadament, amb quotes, amb sistemes d’acc\u00e9s controlats, i amb intel\u00b7lig\u00e8ncia. Al discurs, hi introdueixo l’element de la identitat. La identitat catalana no \u00e9s est\u00e0tica, \u00e9s din\u00e0mica. Per\u00f2, com deia Chesterton, una casa pot tenir moltes finestres, per\u00f2, si nom\u00e9s hi ha finestres, no tenim casa. La identitat catalana no \u00e9s essencialista i ha de poder absorbir els qui arriben. Per\u00f2 aquests s’han d’integrar en un corpus preexistent b\u00e0sic. Aqu\u00ed hi ha una dial\u00e8ctica que no es pot obviar. La societat t’ofereix un ascensor social; a canvi, t’has d’adaptar a uns valors b\u00e0sics. L’immigrant construeix una nova vida i assumeix un m\u00ednims que van des del respecte a la llei fins a con\u00e8ixer una llengua. Si no \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s perill\u00f3s i \u00e9s una frivolitat.<\/p>\n

Explica’ns un m\u00ednim curr\u00edculum.<\/strong><\/p>\n

Jo comen\u00e7o a la premsa comarcal, molt jove, quan tenia 12 anys, fent cosetes al Diari de Vilanova<\/em>. Despr\u00e9s, faig de corresponsal de La Vanguardia<\/em> a la meva ciutat i, m\u00e9s tard, comen\u00e7o la carrera de Periodisme a la UAB i tamb\u00e9 faig coses a l’Avui<\/em>, perqu\u00e8 hi ha un moment que l’Avui<\/em> busca redactors nous i em fitxen, en l’etapa del desaparegut Albert Viladot. Salto a Barcelona i estic uns anys fent de redactor pol\u00edtic a l’Avui<\/em>; despr\u00e9s me’n vaig del diari i passo a dirigir, durant dos anys, la revista Cultura<\/em>, que editava la Generalitat. Ho combino amb articles al diari Avui<\/em> i a El Observador<\/em>. S\u00f3n anys de fer coneixences i aprendre molt. En acabar, torno a l’Avui<\/em> per a ser cap d’Opini\u00f3 i, en paral\u00b7lel, comen\u00e7o a fer classes a la Universitat Ramon Llull. Despr\u00e9s, tinc una oferta i plego de l’Avui<\/em> per establir-me com a columnista per lliure de El Mundo<\/em> i col\u00b7laborador extern de l’Avui<\/em>, on escric una columna di\u00e0ria durant tres anys. A finals de l’any 2000, comen\u00e7o a treballar per La Vanguardia<\/em>, dins de la renovaci\u00f3 que impulsa Jos\u00e9 Antich com a director. Paral\u00b7lelament, faig col\u00b7laboracions en revistes, El Temps<\/em>, Serra d’Or<\/em>, algunes r\u00e0dios…<\/p>\n

T\u00e9 algun tret com\u00fa, la teva generaci\u00f3 de periodistes?<\/strong><\/p>\n

Costa de dir. Potser el que tenim en com\u00fa \u00e9s que no hem participat del que d\u00e8iem en comen\u00e7ar l’entrevista, de la transici\u00f3. Els qui s\u00f3m a la ratlla dels 40 rebem un relat i un producte d’un m\u00f3n que no hem fet nosaltres. I que la majoria accepta, per\u00f2 que alguns comencem a impugnar i a q\u00fcestionar. Som els receptors d’una faula, no som els constructors, per\u00f2 en canvi els constructors encara hi s\u00f3n. S\u00f3n els nostres jefes<\/em>, s\u00f3n els qui estan per sobre. Aqu\u00ed hi ha una dial\u00e8ctica, perqu\u00e8 la generaci\u00f3 que va arribar al poder amb la transici\u00f3 era una generaci\u00f3 molt jove. I fa molts anys que hi s\u00f3n i manen.<\/p>\n

I la gent que tens a la Universitat, com la veus?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3c dolent per contestar aix\u00f2, perqu\u00e8 sembla que sigui injust. Si et toca un any de gent din\u00e0mica, dius que tot va b\u00e9, si et toca un any de gent ap\u00e0tica, est\u00e0s molt malament. Diria que s\u00f3n un p\u00e8l despolititzats, respecte nosaltres -encara que entre nosaltres tamb\u00e9 hi havia molta gent despolititzada. Amb una baixada de nivell notable, per tornar amb el que d\u00e8iem de l’educaci\u00f3. La cultura de l’esfor\u00e7 no t\u00e9 prestigi. En general, les noves generacions busquen aconseguir les coses amb el m\u00ednim esfor\u00e7. Tamb\u00e9 hi ha una perillosa tend\u00e8ncia a oblidar les responsabilitats d’un mateix amb un mateix i la resta. Per dir-ho amb una imatge: el meu pare em va traspassar la idea que, si ets bo per anar de festa, tamb\u00e9 has de ser bo l’endem\u00e0 per anar a treballar. \u00c9s un pensament molt efica\u00e7, \u00e9s la base de la meritocr\u00e0cia. Tu ets responsable de tu i has de saber-ho en tot moment. Avui aquestes idees no tenen gran circulaci\u00f3. Els pares d’ara acostumen a un exc\u00e9s de facilitat i a delegar la responsabilitat en les estructures. Tamb\u00e9 hi fa molt el canvi de paradigma cultural global: la mem\u00f2ria i la capacitat d’abstracci\u00f3 reculen enfront la imatge; el concepte d’informaci\u00f3 suplanta el concepte de coneixement. Aix\u00f2 crea un nou perfil de persona. Em deixes dir una \u00faltima cosa?<\/p>\n

Tantes com vulguis.<\/strong><\/p>\n

Penso que a Catalunya ens trobem en una situaci\u00f3 greu (i aix\u00f2 connecta amb el meu \u00faltim llibre), de pensament \u00fanic pol\u00edticament correcte i pretesament progressista. Quan intentes desmarcar-te d’aix\u00f2, \u00e9s molt complicat. Perqu\u00e8 l’hegemonia \u00e9s en mans d’aquest dictat pol\u00edticament correcte progressista. Diria que a Catalunya hi ha uns circuits amples i uns d’estrets. El m\u00e9s ample \u00e9s el que \u00e9s una mica catalanista i molt progressista. Sobretot molt progressista, en el sentit m\u00e9s banal del terme. No dir\u00e9 noms, ja els dic en el meu llibre. En canvi, hi ha d’altres circuits m\u00e9s petits. El que jo vull circular \u00e9s un circuit liberal en el sentit cultural i pol\u00edtic, i catalanista-sobiranista. Aquest \u00e9s un carrer encara molt estret, dif\u00edcil i molt, per dir-ho aix\u00ed, malent\u00e8s per certs sectors. Per\u00f2 crec que \u00e9s el carrer amb m\u00e9s futur, perqu\u00e8 \u00e9s un lloc de trobada de molta gent que no es refia dels venedors d’utopies barates i aposta pel treball seri\u00f3s i la cr\u00edtica permanent i raonada.<\/p>\n

Aquesta posici\u00f3, quines conseq\u00fc\u00e8ncies personals comporta?<\/strong><\/p>\n

El problema \u00e9s que, dep\u00e8n del dia, est\u00e0s a l’altar d’uns i al Tribunal de la Santa Inquisici\u00f3 dels altres. All\u00f2 important \u00e9s pensar per un mateix, fer-ho sense complexos respecte la derivada final a la qual t’adscriuran. De fet, ja est\u00e0s adscrit abans de parlar. Els sectaris necessiten etiquetes f\u00e0cils. Lluitar contra l’etiqueta que et posaran \u00e9s perdre el temps. Sense que soni petulant, no \u00e9s massa important que el Francesc-Marc Alvaro tingui l’etiqueta d’aquests o dels altres, sin\u00f3 que aquests o els altres vulguin tenir l’etiqueta de ser francescmarquistes<\/em>. Jo dic el que penso i qui vulgui que s’ho quedi. El meu discurs \u00e9s la meva batalla i qui escolta que en faci l’\u00fas que vulgui. Visc del que escric, visc del que dic, i la resta \u00e9s un accident posterior. Jo escric per seguir escrivint, aquesta \u00e9s la meva llibertat. No escric per aconseguir un c\u00e0rrec o un objectiu inconfessable. Els qui exercim aquesta feina no podem esperar concitar la unanimitat de tothom, aix\u00f2 fora sospit\u00f3s. Vivim en la pol\u00e8mica democr\u00e0tica i hem d’assumir la pol\u00e8mica que generem, que \u00e9s fonament de llibertat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Ramon Tremosa   Per qu\u00e8 has fet un llibre sobre Franco? Perqu\u00e8 era una necessitat personal, biogr\u00e0fica, intel\u00b7lectual i emotiva. Els assassins de Franco \u00e9s un llibre sobre el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[36],"tags":[41],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4469"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4469"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5071,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4469\/revisions\/5071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}