\t\t\t\tEn un dels discursos m\u00e9s ben pensats i expressats de la seva err\u00e0tica traject\u00f2ria com a governant, Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, el passat dijous 20 d\u2019octubre, poc despr\u00e9s que ETA anunci\u00e9s el cessament definitiu de la seva activitat terrorista, va declarar el seg\u00fcent: \u201cLa nostra ser\u00e0 una democr\u00e0cia sense terrorisme per\u00f2 no una democr\u00e0cia sense mem\u00f2ria. La mem\u00f2ria de les v\u00edctimes, de cadascuna de les 829 v\u00edctimes mortals i de les seves fam\u00edlies, de tants ferits que han patit l\u2019injust i detestable cop del terror, ens acompanyar\u00e0 sempre. Acompanyar\u00e0 les futures generacions d\u2019espanyols\u201d. Aquest \u00e9s un punt fonamental de la solemne declaraci\u00f3 del president espanyol. Introduir el binomi democr\u00e0cia-mem\u00f2ria en relaci\u00f3 amb les v\u00edctimes d\u2019ETA implica assumir un comprom\u00eds oficial per\u00f2 potser no \u00e9s, no ser\u00e0, la mena de comprom\u00eds que esperen alguns. Les paraules del mandatari sortint s\u00f3n inevitablement ambig\u00fces: De quin tipus de mem\u00f2ria parla Zapatero? Com es plasmar\u00e0 aquesta mem\u00f2ria?<\/p>\n
Venim d\u2019on venim. Ha estat una democr\u00e0cia amb mem\u00f2ria el sistema que es va comen\u00e7ar a construir despr\u00e9s de la mort de Franco? Em temo que la resposta no pot ser positiva, si \u00e9s que som honestos i fidels als fets. La transici\u00f3 no va consistir a teixir la conc\u00f2rdia \u2013com alguns ens han volgut explicar\u2013 ni en una superaci\u00f3 elaborada i conscient del trauma de la Guerra Civil. No va produir-se res de tot aix\u00f2. La transici\u00f3 va ser un proc\u00e9s molt complicat i atzar\u00f3s basat en un \u201cdeixem-ho estar\u201d que, sense cap voluntat ni cap cerim\u00f2nia del perd\u00f3 ni de la reparaci\u00f3, nom\u00e9s tenia un objectiu, al qual se supeditaven totes les maniobres i transaccions pol\u00edtiques: evitar una nova guerra civil.<\/p>\n
Es tractava d\u2019un objectiu imprescindible i de caire hist\u00f2ric, aix\u00f2 no es pot negar. Per\u00f2 el m\u00e8tode per assolir-lo no passava pel culte a la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes i, per tant, presentava molts problemes i, sobretot, generava una s\u00e8rie de conseq\u00fc\u00e8ncies que, a la llarga, han contribu\u00eft a fer molt feble la cultura pol\u00edtica que ha d\u2019oxigenar el sistema democr\u00e0tic. Un exemple, menys anecd\u00f2tic del que sembla, il\u00b7lustra aquesta an\u00e8mia tan aguda: mentre ETA diu ad\u00e9u a les armes un partit feixista com Falange Espanyola, que fa apologia d\u2019un r\u00e8gim basat en l\u2019eliminaci\u00f3 f\u00edsica de l\u2019adversari, continua sent legal i es pot manifestar pels carrers com si res.<\/p>\n
Els arque\u00f2legs de la transici\u00f3 ens han ofert una explicaci\u00f3 plausible de tot plegat: ni els franquistes ni l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica tenien, durant el per\u00edode 1975-78, prou forces per v\u00e8ncer per KO, la qual cosa va obligar a pactar equilibris molt delicats per deixar enrere la dictadura. D\u2019acord. Convinguem, doncs, que no hi havia cap altre cam\u00ed. D\u2019una banda, amnistia per als presos pol\u00edtics i, de l\u2019altra, total i perenne impunitat per als que havien delatat, torturat i assassinat durant quaranta anys de tirania. En aix\u00f2 hi estaven d\u2019acord tots els partits que volien tenir un lloc en la nova etapa, i l\u00edders tan diferents ideol\u00f2gicament com Manuel Fraga i Santiago Carrillo, el mateix \u2013per cert\u2013 que ara es posa al costat del jutge Garz\u00f3n per obrir una causa general contra el franquisme que aleshores ell mateix no desitjava. En tot cas, queda clar que la democr\u00e0cia espanyola no pot exhibir-se avui precisament com una democr\u00e0cia de mem\u00f2ria, sin\u00f3 tot el contrari.<\/p>\n
Tenint en compte que aquesta \u00e9s la nostra tradici\u00f3 recent a l\u2019hora de relacionar democr\u00e0cia i mem\u00f2ria, el que va anunciar Zapatero la setmana passada ha de ser, for\u00e7osament, una novetat pol\u00edtica, c\u00edvica i \u00e8tica. Altrament, el president no hauria dit res i tindr\u00edem clar que les v\u00edctimes d\u2019ETA haurien de c\u00f3rrer la mateixa dissort que les v\u00edctimes de la dictadura o les v\u00edctimes de les viol\u00e8ncies de la Guerra Civil no utilitzades actualment per fer propagandes parcials.<\/p>\n
M\u2019inclino a pensar, potser amb un optimisme excessiu, que els que envolten Zapatero saben que cal gestionar la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes d\u2019ETA amb par\u00e0metres completament distints dels que van servir per amagar el dolor de les v\u00edctimes a les quals la democr\u00e0cia va menystenir sense manies. No sabem qu\u00e8 en pensen els que envolten Mariano Rajoy, dirigent que haur\u00e0 de concretar tots aquests bons prop\u00f2sits.<\/p>\n
El repte \u00e9s d\u2019unes dimensions extraordin\u00e0ries. Perqu\u00e8 cal harmonitzar dos principis que semblen antag\u00f2nics. Primer: les v\u00edctimes mereixen reparaci\u00f3 i reconeixement (tamb\u00e9 per part dels antics terroristes i dels seus partidaris) per fonamentar una veritable reconciliaci\u00f3 civil per\u00f2, a la vegada, no poden ser protagonistes en el desplegament del proc\u00e9s de pau, la seva condici\u00f3 les exclou com actors pol\u00edtics i les ubica en un espai altre. Segon: la mem\u00f2ria p\u00fablica de les v\u00edctimes ha de ser preservada i divulgada per fomentar una pedagogia de la pau d\u2019acord amb el m\u00e0xim consens social i pol\u00edtic; dit d\u2019una altra manera, la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes ha de tenir una pres\u00e8ncia adequada en la nova realitat que comen\u00e7a, i la clau \u00e9s encertar en la proporci\u00f3 justa d\u2019aquesta; la mem\u00f2ria \u00e9s sempre el resultat de la dial\u00e8ctica entre el record i l\u2019oblit, per aix\u00f2 un exc\u00e9s d\u2019oblit ens condemna a repetir el passat i una sobredosi de record ens bloqueja i no ens deixa avan\u00e7ar cap el futur. Una societat pot emmalaltir si no troba l\u2019equilibri i la mesura a l\u2019hora de combinar la mem\u00f2ria traum\u00e0tica i l\u2019esperan\u00e7a col\u00b7lectiva.<\/p>\n
Tenim ara la gran oportunitat de tractar les v\u00edctimes amb molt m\u00e9s respecte, dignitat i just\u00edcia que fa trenta anys. Repeteixo: no pas per col\u00b7locar-les en el centre de les decisions (com voldrien els que neguen que som davant d\u2019un temps nou) sin\u00f3 per bastir, ara de deb\u00f2, una democr\u00e0cia sense esquerdes.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En un dels discursos m\u00e9s ben pensats i expressats de la seva err\u00e0tica traject\u00f2ria com a governant, Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, el passat dijous 20 d\u2019octubre, poc despr\u00e9s que ETA…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4471"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4471"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4471\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}