\t\t\t\tParlo amb un restaurador que t\u00e9 dos establiments on es menja b\u00e9 per un preu just i raonable. Tot i admetre que la crisi s\u2019est\u00e0 notant, explica que no t\u00e9 por perqu\u00e8 el p\u00fablic continua omplint els seus locals amb assidu\u00eftat. Els clients s\u2019hi miren m\u00e9s, aix\u00f2 s\u00ed, amb els vins i les postres, amb els licors i tot all\u00f2 que completa els \u00e0pats. Anar al restaurant no deixa de ser una festa, per\u00f2 ara la fem una mica menys grossa, vigilant m\u00e9s qu\u00e8 costa cada detall. El sentit com\u00fa fa que moderem aquesta despesa per no haver de renunciarhi del tot. El meu amic est\u00e0 tranquil: fa les coses com sempre les ha fet, aix\u00f2 vol dir que tracta els clients amb respecte, sense aixecar-los la camisa, sense reduir la quantitat d\u2019aliment que posa al plat, sense vendre producte de segona o tercera a preu de primera, sense originalitats copiades que no tenen cap mena gust, etc\u00e8tera. A ell, la crisi, l\u2019afecta, per\u00f2 poc. Al contrari, les dificultats han revalidat la seva aposta per la qualitat i aquesta ara brilla molt m\u00e9s.<\/p>\n
En canvi, alguns dels que es pensaven que aix\u00f2 de donar menjar a la gent era una empresa f\u00e0cil on tot s\u2019hi val han comen\u00e7at a perdre molt de p\u00fablic o han hagut de tancar. El fet \u00e9s m\u00e9s important que no sembla perqu\u00e8 servir\u00e0 \u2013espero i desitjo de tot cor\u2013 per netejar el panorama d\u2019espavilats que fan passar bou per b\u00e8stia grossa amb una barra espectacular. Per exemple: en un lloc el nom del qual val m\u00e9s no repetir, un dia infaust van pretendre que quatre verdures fredes i tristes, mig compactades amb ou, podien esdevenir una versi\u00f3 lliure del trinxat glori\u00f3s; encara no he superat el meu horror davant d\u2019aquella operaci\u00f3 criminal en nom de la tradici\u00f3, un calfred em recorre l\u2019espinada nom\u00e9s pensar-hi.<\/p>\n
Al costat de grans professionals, sobretot en establiments de gamma interm\u00e8dia, van apar\u00e8ixer uns estafadors que, disfressats de cuiners, s\u2019atrevien a qualsevol malifeta, amb una impunitat (i una alegria) digna de les m\u00e0fies m\u00e9s acreditades. Quan et servien la seva gas\u00f2fia (sempre cara, com tot all\u00f2 p\u00e8ssim), les seves maneres eren de saberut desafiant, per advertir-te que ja no podies fer res, que t\u2019havien ca\u00e7at com un passerell. Nom\u00e9s hi havia una soluci\u00f3: no tornar mai m\u00e9s al lloc de l\u2019ensarronada i divulgar sense descans (entre familiars, amics i coneguts) la llista dels enemics dels nostres est\u00f3macs. Avui, quan la recessi\u00f3 fa estralls, tot \u00e9s clar: els oportunistes sense \u00e0nima han de fotre el camp i els professionals amb talent mantenen la clientela i, en alguns casos, l\u2019augmenten.<\/p>\n
Demano al meu amic restaurador si, despr\u00e9s d\u2019aquesta etapa, haurem apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3. Em mira amb posat esc\u00e8ptic i somriu. I em recorda que, en els dies de vaques grasses, l\u2019euf\u00f2ria general provocava que els pirates dels fogons, vistos de lluny i abans de seure a taula, resultessin simp\u00e0tics. M\u00e9s baix no hagu\u00e9ssim pogut caure.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Parlo amb un restaurador que t\u00e9 dos establiments on es menja b\u00e9 per un preu just i raonable. Tot i admetre que la crisi s\u2019est\u00e0 notant, explica que no t\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4473"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4473"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4473\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4473"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4473"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4473"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}