\t\t\t\tNo sabem mirar enrere. No sabem comparar amb just\u00edcia els temps que vivim amb els temps que visqueren els nostres pares i avis. Afortunadament, l\u2019art tamb\u00e9 serveix per a aix\u00f2. El que atrapa l\u2019esperit d\u2019una \u00e8poca i el transcendeix amb for\u00e7a per explicar tot all\u00f2 que ens identifica com a membres de l\u2019esp\u00e8cie humana, ubicats en contextos que s\u00f3n sempre \u00fanics per\u00f2 inevitablement repetitius en part, una desconcertant paradoxa que ens vincula amb els morts i tamb\u00e9 amb els que han de n\u00e9ixer i que ens fa pensar en alguna cosa m\u00e9s que la nostra estricta i immediata circumst\u00e0ncia. El muntatge de Sergi Belbel que revisita al TNC el cl\u00e0ssic contemporani Una vella, coneguda olor, obra primerenca de Josep Maria Benet i Jornet, \u00e9s una magn\u00edfica ocasi\u00f3 per fer l\u2019exercici que suggereixo: pensar en l\u2019enorme dist\u00e0ncia entre l\u2019ahir recent i el nostre present.<\/p>\n
Aneu al TNC i deixeu-vos portar per la for\u00e7a d\u2019un espectacle molt ben greixat que ens posa davant d\u2019una hist\u00f2ria que podria ser, que \u00e9s, la de molts. Quan la va escriure, Benet i Jornet parlava de la m\u00e9s pura actualitat d\u2019una societat \u2013sobretot d\u2019un jovent\u2013 anestesiada per la manca d\u2019expectatives i bloquejada per una situaci\u00f3 pol\u00edtica i social sense horitzons. Avui, aquella Barcelona de l\u2019any 1962, on t\u00e9 lloc l\u2019acci\u00f3, forma part del record privat, de la nost\u00e0lgia enllaunada i de la hist\u00f2ria no del tot explicada en la seva extrema complexitat. En aquest sentit, all\u00f2 que va ser el retrat ardent i agosarat d\u2019aquell moment s\u2019ha convertit, sense voler-ho, en un document de gran volada sobre els nostres or\u00edgens.<\/p>\n
Venim d\u2019aquells patis de ve\u00efns dels barris treballadors, la gran majoria del pa\u00eds surt d\u2019aquell m\u00f3n, no nom\u00e9s a Barcelona, tamb\u00e9 a moltes ciutats grans i mitjanes, all\u00ed on la industrialitzaci\u00f3, intensa i espessa, anava creant aglomeracions de persones i de vides, de somnis i d\u2019\u00e0nsies. El nostre benestar d\u2019avui \u2013tan precari i assetjat com es vulgui\u2013 t\u00e9 els seus fonaments obscurs en aquell moment d\u2019esfor\u00e7 col\u00b7lectiu gegant\u00ed, quan la penosa postguerra comen\u00e7ava a ser cosa dels avis i era un deure mirar endavant, malgrat que la mis\u00e8ria moral de la dictadura encara ho impregnava tot i aixafava els que, com la protagonista de l\u2019obra, volien volar ben lluny d\u2019aquell m\u00f3n.<\/p>\n
Assegut a la butaca de la sala Petita del TNC, mentre els excel\u00b7lents actors ens transporten a un temps remot i proper a la vegada, \u00e9s impossible no pensar en la generaci\u00f3 dels nostres pares, els nens de la guerra, els que van pencar de valent perqu\u00e8 els plans de desenvolupament fossin una realitat amb la qual el r\u00e8gim obtenia, com avui fan d\u2019altres acreditades tiranies, el certificat de bona conducta de la comunitat internacional.<\/p>\n
Patis de ve\u00efns enfora, el pa\u00eds modernitzava l\u2019economia i subministrava b\u00e9ns de consum a una nova classe mitjana; patis de ve\u00efns endins, l\u2019autoengany competia amb el cinisme per suportar un paisatge moral devastat, nom\u00e9s corregit per les estrat\u00e8gies individuals ordides per escapolir-se de la frustraci\u00f3. \u00bfOn van anar a parar els anhels i les il\u00b7lusions dels nostres pares, enxampats en la teranyina d\u2019una exist\u00e8ncia que no oferia cap possibilitat de canvi, excepte la de passar d\u2019un barri a un altre, quan el dictat oficial ordenava enderrocar un tros de ciutat que feia nosa?<\/p>\n
\u00bfQu\u00e8 en saben les darreres generacions d\u2019aquesta \u00e8pica sorda, d\u2019aquesta \u00e8pica sense m\u00e9s heroisme que l\u2019anar fent, d\u2019aquesta \u00e8pica invisible que no tindr\u00e0 mai cap monument ni el demana? Avui, quan tenen tant d\u2019\u00e8xit els discursos apocal\u00edptics que presenten, sense matisos, la nostra \u00e8poca com un temps atro\u00e7 i insofrible, f\u00f3ra molt pedag\u00f2gic explicar d\u2019on venim, amb tota mena de detalls. No pas per treure import\u00e0ncia als desafiaments i sacrificis actuals, que s\u00f3n d\u2019una densitat m\u00e9s que considerable, sin\u00f3 per emmarcar-los de manera adequada en unes coordenades menys tr\u00e0giques, per molt que Gr\u00e8cia naufragui i per molt que, com tots sabem, hi hagi persones que ho passen malament de deb\u00f2.<\/p>\n
El malestar contra el tot que ens supera i ens aclapara \u00e9s comprensible, per\u00f2 no d\u00f3na dret a pensar que som els primers que patim o els que m\u00e9s i m\u00e9s injustament ho fem. En aix\u00f2 cal filar molt prim, per respecte a la veritat i per respecte a tots els que ens han precedit. Sense perspectiva, la nostra condici\u00f3 d\u2019animals hist\u00f2rics es transforma en un caprici limitat per la nostra curta cronologia personal, com si sempre fund\u00e9ssim la realitat des de zero. Aquesta actitud amn\u00e8sica ens convida a ser massa indulgents amb les nostres decisions.<\/p>\n
L\u2019obra de Benet i Jornet no podria retornar en un moment m\u00e9s oport\u00fa. Cada dia, les not\u00edcies ens diuen que el m\u00f3n s\u2019enfonsa i ens movem entre l\u2019esglai i el desconcert, entre el temor i la manca de receptes per sortir de l\u2019atzucac. Els personatges d\u2019Una vella, coneguda olor ens descobreixen, a la manera d\u2019un ant\u00eddot contra alarmes massa grandiloq\u00fcents, l\u2019arqueologia de les nostres febleses, les restes d\u2019un reialme on encara ning\u00fa no percebia vides l\u00edquides ni paradisos de saldo, un territori on la revolta era substitu\u00efda per la fugida i la vergonya pesava molt m\u00e9s que la indignaci\u00f3. Encara hi havia mem\u00f2ria viva de la gana i la policia era, llavors s\u00ed, l\u2019enemic. En aquells patis de barris treballadors, el futur no existia perqu\u00e8 no podia ni tan sols ser expressat. Nom\u00e9s ho dic perqu\u00e8 consti.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No sabem mirar enrere. No sabem comparar amb just\u00edcia els temps que vivim amb els temps que visqueren els nostres pares i avis. Afortunadament, l\u2019art tamb\u00e9 serveix per a aix\u00f2….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4474"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4474"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4474\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}