\t\t\t\tQui va dir que les democr\u00e0cies eren avorrides? El darrer sondeig de Noxa Consulting per a La Vanguardia desmenteix aquesta opini\u00f3. De les moltes dades que aquesta sucosa enquesta ens aporta, n\u2019hi ha algunes de tan paradoxals que demanen a crits un comentari reposat. A trav\u00e9s d\u2019aquest material demosc\u00f2pic, descobrim que la ciutadania sempre \u00e9s m\u00e9s complexa que no ens pensem. I que, a l\u2019hora de ca\u00e7ar el vot de la gent, els partits pol\u00edtics i els seus dirigents acostumen a tenir un manual que va per darrere de la realitat. En tot cas, vull posar de relleu tres fen\u00f2mens estranys, gaireb\u00e9 paranormals, que diuen molt de quin \u00e9s l\u2019estat de la societat davant les eleccions espanyoles del 20-N.<\/p>\n
En primer lloc, crida l\u2019atenci\u00f3 que els dos principals candidats, els \u00fanics contendents que poden presidir el Govern central, despertin m\u00e9s desconfian\u00e7a que confian\u00e7a entre l\u2019electorat. Les xifres s\u00f3n espectaculars: Rajoy genera poca o cap confian\u00e7a en el 70 % dels enquestats mentre Rubalcaba fa el mateix en el 66%, una dist\u00e0ncia curta que amaga una altra paradoxa, si hom t\u00e9 en compte que el popular \u00e9s el preferit (amb un 44%) com a futur president mentre el socialista (amb un 37%) no s\u2019enlaira. Una quarta part dels enquestats \u2013\u00e9s poc si aix\u00f2 es relaciona amb els nivells de desconfian\u00e7a esmentats\u2013 pensa que ni un ni l\u2019altre estan capacitats per treure Espanya de la crisi, per\u00f2 en aquest apartat \u00e9s on el l\u00edder conservador s\u2019imposa amb m\u00e9s rotunditat sobre el seu rival, amb un avantatge de m\u00e9s de quinze punts. Duran Lleida \u00e9s el candidat m\u00e9s ben valorat a Catalunya, l\u2019\u00fanic lloc de l\u2019Estat on \u2013atenci\u00f3\u2013 \u00e9s prefereix Rubalcaba a Rajoy.<\/p>\n
Que la desconfian\u00e7a disparada sigui el factor que unifica els cartells del PP i del PSOE \u00e9s un element que hauria de preocupar les c\u00fapules d\u2019ambdues forces. Aquesta dada ens diu que els votants emetran el seu sufragi a partir, sobretot, d\u2019una tria en negatiu, des de la resignaci\u00f3 d\u2019assumir el mal menor, la qual cosa queda molt clara quan s\u2019observa que l\u2019actual Gabinet i l\u2019actual oposici\u00f3 reben un susp\u00e8s considerable de les seves respectives parr\u00f2quies. Dit d\u2019una altra manera: ni el projecte de la dreta (desconegut de manera clamorosa excepte en el seu espanyolisme) ni el de l\u2019esquerra (consistent a fer veure que Zapatero \u00e9s un marci\u00e0) aconsegueixen despertar inter\u00e8s i obtenir un m\u00ednim de credibilitat. Per aix\u00f2 Rajoy i Rubalcaba tenen m\u00e9s en com\u00fa que no sembla, i per aix\u00f2 som davant de Rubajoy, una entitat electoral h\u00edbrida i complement\u00e0ria feta d\u2019amn\u00e8sies, silencis i trucs de barraca de fira. Rubajoy \u00e9s el candidat del fatalisme i de la desesperan\u00e7a inercial, una icona que en despla\u00e7a una altra anomenada ZP, com en un ritual antic que ja ha perdut tot significat per a aquells que el practiquen. La desconfian\u00e7a neix, doncs, d\u2019escoltar un paio que no diu res i un altre paio que diu tot el contrari d\u2019all\u00f2 que ha fet quan governava. Si la gent es refi\u00e9s, f\u00f3ra un miracle.<\/p>\n
En segon lloc, les dades del sondeig presenten la seg\u00fcent incongru\u00e8ncia: mentre Rajoy \u00e9s el preferit, les propostes que reben m\u00e9s suport entre els enquestats s\u00f3n les que responen a posicions socialdem\u00f2crates cl\u00e0ssiques, singularment el rebuig a les retallades en serveis b\u00e0sics i l\u2019acceptaci\u00f3 que els impostos creixin, extrem compartit per una majoria molt folgada on hi ha votants de signe divers. Aix\u00ed, sembla que la societat espanyola desitja que la dreta apliqui un programa t\u00edpic d\u2019esquerres, per\u00f2 amb certs matisos. Per exemple, la necessitat d\u2019abordar una nova reforma laboral t\u00e9 tamb\u00e9 un suport molt gran, la qual cosa fa pensar en all\u00f2 tan dif\u00edcil \u2013impossible\u2013 de fer la truita sense trencar els ous, perqu\u00e8 aqu\u00ed els sindicats posarien el crit al cel. Som davant la intel\u00b7lig\u00e8ncia del cos electoral o m\u00e9s aviat aflora sense manies una confusi\u00f3 que fa temps que es va covant sota el descr\u00e8dit dels pol\u00edtics? M\u2019imagino el nou inquil\u00ed de la Moncloa dient aquella famosa frase de Groucho Marx sobre els principis.<\/p>\n
I, en tercer lloc, hi ha una dada que posa els grans partits estatals entre l\u2019espasa i la paret a Catalunya: el 75% dels enquestats creu molt o for\u00e7a necessari un nou pacte fiscal. A partir d\u2019aquesta evid\u00e8ncia, Rajoy (i Fern\u00e1ndez D\u00edaz) i Rubalcaba (i Chac\u00f3n) queden en fora de joc, perqu\u00e8 resulta que un 68% dels votants populars se suma a la idea promoguda per Artur Mas i tamb\u00e9 ho fa un 71% dels votants socialistes. Com pot ser que els dirigents socialistes i populars d\u2019aqu\u00ed estiguin tan lluny del sentir del seu p\u00fablic en un assumpte estrat\u00e8gic i central que toca directament la butxaca de la gent? Som davant d\u2019un frac\u00e0s estrepit\u00f3s del PSC i del PP de Catalunya a l\u2019hora d\u2019analitzar all\u00f2 que interessa la ciutadania de deb\u00f2. El cas fa molta gr\u00e0cia perqu\u00e8 uns i altres s\u2019han dedicat a repetir, durant anys, que el nacionalisme majoritari \u00e9s una ideologia que exalta els s\u00edmbols i no t\u00e9 en compte la Catalunya real ni el dia a dia de les persones. On \u00e9s ara la Catalunya real? L\u2019enquesta demostra que l\u2019aposta de l\u2019actual president de la Generalitat \u00e9s una de les jugades m\u00e9s interessants fetes des del camp catalanista en molts anys, fins i tot assumint que t\u00e9 molt de risc i que dep\u00e8n, en darrera inst\u00e0ncia, de com quedi el quadre de majories i minories a les Corts espanyoles.<\/p>\n
Ja ho veuen, doncs: els pol\u00edtics potser avorreixen, per\u00f2 la pol\u00edtica que ens arriba de la m\u00e0 de Rubajoy promet moments estel\u00b7lars.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qui va dir que les democr\u00e0cies eren avorrides? El darrer sondeig de Noxa Consulting per a La Vanguardia desmenteix aquesta opini\u00f3. De les moltes dades que aquesta sucosa enquesta ens…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4477"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4477"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4477\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4477"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}