\t\t\t\t<\/p>\n
Ens arriben, des de latituds llunyanes, not\u00edcies terribles sobre els anomenats crims d\u2019honor, pr\u00e0ctiques que ens remeten a pobles on la dona encara es veu sotmesa a codis morals i lleis que nosaltres, com a ciutadans del segle XXI, no podem acceptar de cap de les maneres. Una idea arnada, retr\u00f2grada i t\u00f2xica de l\u2019honor ordena la vida de milions d\u2019individus all\u00ed on els valors de la societat oberta no han arribat o nom\u00e9s ho han fet d\u2019una manera superficial, la qual cosa exigeix el nostre comprom\u00eds en la den\u00fancia constant d\u2019aquesta mena de crims aix\u00ed com en el suport a les v\u00edctimes d\u2019aquestes formes tan arrelades i habituals d\u2019injust\u00edcia i barb\u00e0rie.<\/p>\n
Aquest concepte pervers d\u2019honor, vinculat a la suposada deshonra d\u2019una fam\u00edlia, d\u2019un clan o d\u2019una localitat sencera, tamb\u00e9 va dominar la vida dels nostres avis, potser amb una viol\u00e8ncia f\u00edsica menys extrema, per\u00f2 amb la mateixa viol\u00e8ncia verbal que encara perdura en altres cultures. Al nostre pa\u00eds, i durant bona part del segle XX, sobretot en ambients rurals, l\u2019assassinat de qui havia tacat l\u2019honor d’una casa va ser substitu\u00eft per l\u2019execuci\u00f3 simb\u00f2lica: els que havien transgredit les regles eren considerats una mena de morts per a la resta de la comunitat, uns empestats de per vida; sovint, no tenien altra opci\u00f3 que marxar a la gran ciutat, on l\u2019anonimat els permetia, potser, comen\u00e7ar de nou.<\/p>\n
En les nostres societats desenvolupades, tot el que t\u00e9 a veure amb l\u2019honor sembla una antigalla rovellada que nom\u00e9s t\u00e9 sentit als contes i videojocs de caire medievalitzant en qu\u00e8 apareixen cavallers, princeses, dragons i bruixots que encarnen la sempiterna lluita entre el b\u00e9 i el mal. Honor \u00e9s una paraula en des\u00fas, antip\u00e0tica, impronunciable i impronunciada, envoltada de connotacions negatives (relacionades amb les viol\u00e8ncies i tradicions remotes que hem esmentat al principi) i assetjada per imatges encarcarades, autorit\u00e0ries, nost\u00e0lgiques i carrinclones. En canvi, en la nostra vida di\u00e0ria, es fan servir profusament mots com dignitat, sinceritat, honestedat, transpar\u00e8ncia i \u00e8tica. S\u00f3n paraules que gaudeixen de gran popularitat. Mai, per\u00f2, no es diu res de l\u2019honor. Tots pretenem ser dignes, sincers i honestos per\u00f2 no perdem ni un minut en ser m\u00e9s o menys honorables. A Catalunya, per llei, nom\u00e9s s\u00f3n honorables els membres del Govern de la Generalitat.<\/p>\n
A la vegada, per\u00f2, la nostra societat demana actituds exemplars, sobretot per part dels dirigents pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials. No hi fa res que els ciutadans, a t\u00edtol particular, siguem, alhora, molt indulgents amb les nostres maneres de fer, sobretot amb les nostres febleses. Hom palesa una necessitat de models d\u2019actuaci\u00f3 que siguin positius i que siguin \u2013diguem\u2013 honorables: que actu\u00efn adequadament des del respecte envers la resta i envers ells mateixos, bo i generant estima i reconeixement. La moralitzaci\u00f3 de la vida pol\u00edtica ha esdevingut un imperatiu arreu dels pa\u00efsos occidentals, i la crisi econ\u00f2mica no ha fet res m\u00e9s que intensificar aquesta necessitat i portar-la cap al terreny de les responsabilitats que es deriven de la gesti\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa. Els islandesos s\u00f3n els que han arribat m\u00e9s lluny, de moment, en aquesta voluntat de jutjar decisions pol\u00edtiques amb efectes negatius. En aquest context, el governant honorable d\u2019avui no \u00e9s nom\u00e9s qui no es deixa corrompre sin\u00f3 qui s\u2019enfronta a la realitat sense enganyar ni enganyar-se, i qui procura evitar mals majors. El l\u00edder ha de ser honorable o no \u00e9s l\u00edder, perqu\u00e8 ha de donar el principal exemple. El l\u00edder ha de ser un mirall de l\u2019honor, encara que la paraula faci ang\u00fania.<\/p>\n
Per\u00f2, per entendre l\u2019honor en tota llur complexitat, cal fer sortir un concepte que encara \u00e9s m\u00e9s estrany als nostres dies: la vergonya. Com a ciutadans d\u2019una societat secularitzada, podria semblar-nos que la vergonya \u00e9s un residu de car\u00e0cter purament religi\u00f3s, un fetitxe que penja del pecat i la penit\u00e8ncia, categories que no volem emprar. O podr\u00edem pensar que aix\u00f2 nom\u00e9s interessava una societat en qu\u00e8 la guerra i el fet de morir en combat gaudien d’un prestigi que ara ha desaparegut. L\u2019honor dels temps passats es movia entre D\u00e9u i la p\u00e0tria, la creu i la bandera. Per aix\u00f2 la vergonya tamb\u00e9 era d\u2019esgl\u00e9sia o de caserna. Avui, la llei inevitable del p\u00e8ndol ha dilu\u00eft la vergonya i el que representa com a fre de certes actituds. I la pol\u00edtica no ha estat capa\u00e7 de reciclar aquest material sensible, la qual cosa \u2013sospito\u2013 podria explicar operacions populistes d\u2019imatge com divulgar el n\u00famero de pisos i autom\u00f2bils que posseeix cada diputat. Com menys vergonya real, m\u00e9s gesticulaci\u00f3 preventiva per amansir el malestar.<\/p>\n
Montesquieu ens va ensenyar que la por guia totes les accions en una tirania, la virtut ho fa en una rep\u00fablica i l\u2019honor fa el mateix en una monarquia. Nosaltres, que vivim en una monarquia parlament\u00e0ria, haur\u00edem d\u2019esperar una barreja especial de virtut i d\u2019honor en els nostres principals dirigents p\u00fablics, no \u00fanicament els que es dediquen a la pol\u00edtica. Per\u00f2 l\u2019honor ha periclitat, mentre la virtut republicana no qualla. Som en terra de ning\u00fa, exposats a la t\u00e0ctica del calamar i a la constant col\u00b7lisi\u00f3 d\u2019arguments que no paguen cap tribut al dec\u00f2rum m\u00e9s elemental. El poca-vergonya troba un paisatge gris\u00f3s on li \u00e9s f\u00e0cil camuflar-se. Avui, en aquest tros de m\u00f3n, quan afortunadament ja no depenem de pureses de sang ni de classes socials est\u00e0tiques, una mica m\u00e9s d\u2019honor ens faria menys vulnerables.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ens arriben, des de latituds llunyanes, not\u00edcies terribles sobre els anomenats crims d\u2019honor, pr\u00e0ctiques que ens remeten a pobles on la dona encara es veu sotmesa a codis morals i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4480"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4480"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4480\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4480"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4480"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}