\t\t\t\tSento unes paraules que ahir va adre\u00e7ar Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba a la milit\u00e0ncia: \u201cL\u2019\u00fanica cosa que retallar\u00e9 \u00e9s el discurs que estic fent ara, res m\u00e9s\u201d. L\u2019audi\u00e8ncia va aplaudir enfollida. Despr\u00e9s, penso en all\u00f2 que va recordar l\u2019altre dia Felipe Gonz\u00e1lez des de Sant Benet de Bages, durant la jornada de reflexi\u00f3 organitzada per Esade: \u201cGovernar \u00e9s administrar expectatives\u201d. Sort que el primer va fer-se gran a l\u2019ombra del segon, gran l\u00edder jubilat que ara surt a fer costat a un vell amic. Sort que en devia aprendre alguna lli\u00e7\u00f3! Els signes que ens arriben s\u00f3n preocupants. La campanya electoral que tenim a la vora ser\u00e0 una apoteosi del cinisme, que potser superar\u00e0 tot all\u00f2 que s’ha vist les darreres d\u00e8cades a les Espanyes.<\/p>\n
Qu\u00e8 vol dir que el candidat socialista no retallar\u00e0 res? Com es pot violentar amb tanta mala fe la realitat a l\u2019hora de vendre una proposta pol\u00edtica que es pret\u00e9n majorit\u00e0ria, central i seriosa? Com a titellaire major, Rubalcaba ha estat admirable, per\u00f2 com a cap de llista i presumpte l\u00edder se li clissen totes les costures i li grinyolen totes les juntes. Si vost\u00e8, amic lector, t\u00e9 pensat donar el vot als socialistes, analitzi com li queda el cos despr\u00e9s de sentir que el cap de colla no retallar\u00e0 res de res si arriba a la Moncloa. El pitjor no \u00e9s que un pol\u00edtic tracti els ciutadans com a imb\u00e8cils, all\u00f2 realment greu \u00e9s que aquests ho acceptin com mesells i que, per agrair-li tanta consideraci\u00f3, li regalin el sufragi. Ja ho s\u00e9, per descomptat: Mariano Rajoy t\u00e9 una actitud equivalent a la del seu adversari, quan calla sobre tot all\u00f2 que crema o quan permet que els seus correligionaris donin lli\u00e7ons sobre ajustaments mentre la gesti\u00f3 d\u2019unes quantes autonomies del PP no \u00e9s precisament exemplar.<\/p>\n
Hannah Arendt, fa moltes d\u00e8cades, va fer la pregunta perfecta sobre el cas que ens ocupa. \u201c\u00bfNo \u00e9s l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, si m\u00e9s no en el nostre temps, precisament una mostra de la fallada de tots els principis, de manera que, en comptes de provenir d\u2019un dels molts or\u00edgens possibles de la conviv\u00e8ncia humana i alimentar-se de llurs profunditats, m\u00e9s aviat s\u2019adhereix de forma oportuna a la superf\u00edcie dels esdeveniments quotidians i s\u2019hi deixa portar en m\u00faltiples direccions, bo i fent elogis avui sempre del contrari d\u2019all\u00f2 que va passar ahir?\u201d. La paradoxa irritant \u00e9s que part dels mateixos que ara exigeixen que la pol\u00edtica es rearmi per frenar les influ\u00e8ncies turbulentes d\u2019uns mercats globals que superen les velles l\u00f2giques no troben, en canvi, estrany que Rubalcaba o qui sigui prometi all\u00f2 que \u00e9s evident que no podr\u00e0 complir. Molt m\u00e9s que la voracitat dels mercats all\u00f2 que afebleix la pol\u00edtica actual s\u00f3n actituds hiperc\u00edniques, com les dels candidats del PSOE i del PP.<\/p>\n
Administrar expectatives. Gonz\u00e1lez va haver d\u2019ascendir a la gl\u00f2ria i caure a l\u2019infern per assolir la lucidesa. El preu que ell va pagar no va ser baix. El que va pagar-ne la societat tampoc va ser-ho.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sento unes paraules que ahir va adre\u00e7ar Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba a la milit\u00e0ncia: \u201cL\u2019\u00fanica cosa que retallar\u00e9 \u00e9s el discurs que estic fent ara, res m\u00e9s\u201d. L\u2019audi\u00e8ncia va aplaudir enfollida….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4481"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4481"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4481\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4481"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4481"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}