\t\t\t\tEl diagn\u00f2stic \u00e9s un\u00e0nime des de Catalunya: el nou cicle pol\u00edtic que s\u2019obrir\u00e0 despr\u00e9s de les eleccions del pr\u00f2xim 20 de novembre vindr\u00e0 marcat pel signe de la recentralitzaci\u00f3. Aquesta paraula designa una s\u00e8rie de moviments, estrat\u00e8gies i decisions tendents a fer d\u2019Espanya un Estat molt m\u00e9s centralista, m\u00e9s homogeni i m\u00e9s unitari d\u2019all\u00f2 que ara \u00e9s. Hem tingut diverses proves d\u2019aquesta recentralitzaci\u00f3, sorgides d\u2019entorns judicials, econ\u00f2mics, medi\u00e0tics i, \u00f2bviament, espec\u00edficament pol\u00edtics. El que s\u2019albira \u00e9s for\u00e7a inquietant. La recent pol\u00e8mica sobre la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a les escoles catalanes ens ha mostrat que la virul\u00e8ncia de bona part dels mitjans de Madrid sembla no tenir l\u00edmits, per no esmentar els nivells de demag\u00f2gia assolits arran de la darrera corrida de toros celebrada a Barcelona. L\u2019espectacle de la mentida recurrent sobre Catalunya posa els p\u00e8ls de punta, tot i ser part del paisatge habitual. Per\u00f2 no ens quedem enxampats en aquest soroll. Imaginem l\u2019endem\u00e0 dels comicis espanyols, que s\u00f3n a tocar.<\/p>\n
Pensem en Mariano Rajoy, instal\u00b7lat ja al despatx de la Moncloa, com a nou cap del Govern central. Segons tots els pron\u00f2stics, el PP obtindr\u00e0 un resultat folgat a les urnes, la qual cosa li permetr\u00e0 fer i desfer amb gran comoditat. A l\u2019oposici\u00f3 hi haur\u00e0, previsiblement, uns socialistes desfibrats i sense al\u00e8, a cavall de la depressi\u00f3 organitzativa i de l\u2019agitaci\u00f3 t\u00e0ctica al carrer. Mentre, la crisi econ\u00f2mica i l\u2019atur continuaran colpejant amb for\u00e7a. En aquest context, \u00e9s obligat demanar-se en veu alta \u2013com molts fan en veu baixa\u2013 si Rajoy voldr\u00e0 i podr\u00e0 governar contra Catalunya. Responguem aquesta q\u00fcesti\u00f3 per parts.<\/p>\n
T\u00e9 voluntat el futur president de governar contra la societat catalana? Si fem cas de la seva orat\u00f2ria, la resposta \u00e9s no. Quan visita Catalunya, a m\u00e9s de passar de puntetes sobre les q\u00fcestions m\u00e9s inc\u00f2modes, el l\u00edder i candidat del PP nom\u00e9s t\u00e9 bones paraules, nom\u00e9s fa crides gen\u00e8riques al di\u00e0leg, nom\u00e9s ens ensenya un perfil suau i tranquil que descansa, sobretot, en missatges positius sobre la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica. \u201cGaranteixo que no en far\u00e9\u201d, va afirmar Rajoy fa pocs dies a Barcelona, en ser preguntat sobre una possible pol\u00edtica anticatalana de la seva administraci\u00f3. Tamb\u00e9 va declarar: \u201cEstic disposat a escoltar tothom\u201d.<\/p>\n
Aix\u00f2 no obstant, aquesta percepci\u00f3 canvia si hom est\u00e0 atent a les consignes i gesticulacions dels entorns m\u00e9s actius de la dreta, que tenen en la q\u00fcesti\u00f3 catalana el primer assumpte de la seva agenda mobilitzadora; d\u2019aquests \u00e0mbits es despr\u00e8n que, durant la legislatura que ve, hi haur\u00e0 una ofensiva final sobre l\u2019anomalia que representa la naci\u00f3 catalana i el catalanisme. \u00c9s l\u2019hereu d\u2019Aznar presoner d\u2019aquestes pulsions? No ho s\u00e9. \u00c9s estesa la tesi segons la qual la c\u00fapula del PP pateix la pressi\u00f3 d\u2019actors radicals que malden per dictar les prioritats del camp conservador. Veurem qu\u00e8 passa. En tot cas, el protagonisme de certes veus no neix del res, les complicitats entre aquestes i els actuals dirigents populars s\u2019han donat i es donen. Altra cosa \u00e9s que alg\u00fa pensi, d\u2019aqu\u00ed uns mesos, que la b\u00e8stia t\u00e9 massa vida pr\u00f2pia i que pot fer mal a qui vol servir.<\/p>\n
Despr\u00e9s de considerar la voluntat cal tenir en compte el poder. Podria governar Rajoy contra Catalunya, arribat el cas? Aqu\u00ed, tot dep\u00e8n de la imatge que projecti la societat catalana. Qui som, de deb\u00f2? Som el poble que va sortir a manifestar-se el 10 de juliol del 2010 contra la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut o som una col\u00b7lectivitat passiva i poruga que nom\u00e9s vol tranquil\u00b7litat i bons aliments, fins i tot quan ja no se\u2019ls pot pagar? Ens resignem a no fer soroll i ser residuals \u2013per emprar el terme de Jordi Pujol\u2013 o ens rebel\u00b7lem de manera pac\u00edfica i democr\u00e0tica? Que cada lector faci la seva an\u00e0lisi a partir de l\u2019entorn que m\u00e9s coneix. Suposo que els m\u00e9s intel\u00b7ligents dels que envolten Rajoy saben que el nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s reactiu per definici\u00f3.<\/p>\n
Siguem clars: governar contra Catalunya \u00e9s una temptaci\u00f3 molt assentada en la pol\u00edtica espanyola d\u2019ara mateix. Al PP i al PSOE hi ha cansament del que ells en diuen problema catal\u00e1n. Aznar va confessar-li a Zapatero, aquest passat estiu, que tots dos havien com\u00e8s el mateix error en les seves respectives primeres legislatures: voler arribar a una soluci\u00f3 per a l\u2019encaix de Catalunya a Espanya. El primer va fer-ho amb els pactes del Majestic el 1996 i el segon amb el nou Estatut el 2004. El conservador i el socialista van coincidir que aquesta actitud va comportar massa desgast per a les seves formacions i que llurs successors haurien de cercar una nova aproximaci\u00f3, molt diferent, a la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
\u00c9s molt m\u00e9s que un seguit de rumors o de sensacions. Ahir mateix, Miquel Roca, un dels ponents a la jornada anual que organitza Esade al monestir de Sant Benet de Bages, va declarar que \u201cla pr\u00f2xima reforma ser\u00e0 la del sistema electoral espanyol i ser\u00e0 per enviar-nos a galeres als nacionalistes catalans\u201d, una possibilitat que fa anys estudien els cervells del PP i del PSOE. Qui fou un dels pares de la Constituci\u00f3 de 1978 sap de qu\u00e8 parla. Limitar la pres\u00e8ncia de CiU, per fer irrellevant el pes del catalanisme a Madrid, f\u00f3ra tota una declaraci\u00f3 de guerra. Ser\u00e0 capa\u00e7 Rajoy de governar menyspreant Catalunya i el catalanisme? Li tocar\u00e0 potser a Jorge Fern\u00e1ndez D\u00edaz, professional bregat, desaconsellar-li aquests experiments.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El diagn\u00f2stic \u00e9s un\u00e0nime des de Catalunya: el nou cicle pol\u00edtic que s\u2019obrir\u00e0 despr\u00e9s de les eleccions del pr\u00f2xim 20 de novembre vindr\u00e0 marcat pel signe de la recentralitzaci\u00f3. Aquesta…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4483"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4483"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4483\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}