\t\t\t\tHi ha partits que viuen en crisi permanent, com ERC, i partits que sempre ajornen la crisi, com el PSC. Com s\u2019ho faran els socialistes catalans per renovar-se sense que hi hagi, per\u00f2, un canvi de deb\u00f2 a les palanques de l\u2019aparell? El congr\u00e9s que faran a finals d\u2019any ha de donar una foto de fam\u00edlia que suggereixi que els aires nous han entrat al carrer Nicaragua i, a la vegada, que tot \u00e9s en mans dels de sempre. El proc\u00e9s en q\u00fcesti\u00f3 no sembla que tingui gaire a veure amb idees ni amb estrat\u00e8gies, nom\u00e9s amb la combinaci\u00f3 de cares i amb la conservaci\u00f3 d\u2019\u00e0rees de poder. No \u00e9s la dimensi\u00f3 ideol\u00f2gica el que, de moment, organitza les lleialtats al PSC, ni tan a prop\u00f2sit del que f\u00f3ra una certa pugna entre els catalanistes i els que fins ara han tingut la paella pel m\u00e0nec. La tensi\u00f3 interior al socialisme catal\u00e0 per motiu de m\u00e9s o menys nacionalisme \u00e9s fruit m\u00e9s de la rondall\u00edstica dels diaris que no pas d\u2019una realitat que colli; el paper que hi fan Castells i altres de la mateixa corda em d\u00f3na, em sembla, la ra\u00f3, de moment.<\/p>\n
Hi ha dos fen\u00f2mens que em fascinen del paisatge que viu el PSC. El primer \u00e9s el despla\u00e7ament de bona part dels homes forts de la c\u00fapula cap a Madrid, per la via d\u2019incloure\u2019ls a la llista que encap\u00e7ala Carme Chac\u00f3n de cara als comicis espanyols del 20 de novembre. Montilla i Zaragoza (i segurament d\u2019altres com Corbacho i Rangel) agafaran el pont aeri, i hom no sap si \u00e9s una jugada mestra per refer el socialisme catal\u00e0 des de Ferraz o una manera com una altra de fugir i surar. El segon \u00e9s la manca d\u2019una candidatura impulsada per alg\u00fa dels que foren batejats com a \u201cgeneraci\u00f3 Blackberry\u201d, figures com Laia Bonet, Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere o Jaume Collboni. \u00c9s cert que un dels aspirants al lideratge, Joan Ignasi Elena, \u00e9s un dirigent jove, per\u00f2 per traject\u00f2ria i adscripci\u00f3 a l\u2019obiolisme no representa l\u2019estil nou que, segons es va dir, volien encarnar dones i homes com els que hem esmentat. En paral\u00b7lel, i paradoxalment, Chac\u00f3n es dedica a fer declaracions enceses d\u2019amor al moviment del 15-M per captar el vot dels indignats, un gest que costa de vincular a Ros, Navarro, Elena o Iceta, i encara menys a qui t\u00e9 tots els n\u00fameros per ser el futur home fort de l\u2019organitzaci\u00f3 com a dos, Antoni Balm\u00f3n, alcalde de Cornell\u00e0 i un dels que poden parlar amb tothom.<\/p>\n
Per qu\u00e8 no fan el pas, aquells que, al seu moment, van ser presentats en societat com la saba nova d\u2019un projecte que representa una part de l\u2019espai central de Catalunya? Manca d\u2019aud\u00e0cia o d\u2019idees? El debat va m\u00e9s enll\u00e0 i evidencia un dels problemes de l\u2019esquerra majorit\u00e0ria, com \u00e9s la lentitud i la manca de cintura a l\u2019hora de connectar amb una societat que canvia.<\/p>\n
Mentrestant, Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3, despr\u00e9s de pagar car una s\u00e8rie d\u2019anys d\u2019immobilisme, va entendre que havia de posar en marxa la renovaci\u00f3 del personal des del ajuntaments, operaci\u00f3 delicada que va contribuir a l\u2019\u00e8xit dels nacionalistes a les darreres municipals. El PSC Blackberry piula i pinta m\u00e9s al Twitter que a la vida real.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha partits que viuen en crisi permanent, com ERC, i partits que sempre ajornen la crisi, com el PSC. Com s\u2019ho faran els socialistes catalans per renovar-se sense que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4484"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4484"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4484\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}