{"id":4486,"date":"2011-09-21T00:00:37","date_gmt":"2011-09-20T23:00:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.oweb.es\/fmalvaro\/?p=873"},"modified":"2011-09-21T00:00:37","modified_gmt":"2011-09-20T23:00:37","slug":"cap-on-va-la-transicio-de-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2011\/09\/21\/cap-on-va-la-transicio-de-mas\/","title":{"rendered":"Cap on va la transici\u00f3 de Mas?"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<\/p>\n<div id=\"testArtCol_a\">\n<p>Alguns, vagament interessats en la nostra vida p\u00fablica, m\u2019han fet, darrerament, una pregunta que intentar\u00e9 respondre en aquest paper, provisionalment, com tot en periodisme: Cap on va la transici\u00f3 que ha anunciat Artur Mas? Durant l\u2019acte oficial de l\u2019Onze de Setembre, el president de la Generalitat va referir-se a aquest assumpte amb frases com la seg\u00fcent: \u201cLa transici\u00f3 nacional ja ha comen\u00e7at\u201d. No era la primera vegada que el l\u00edder de CiU tocava la q\u00fcesti\u00f3, ja ho havia fet al Parlament durant la sessi\u00f3 d\u2019investidura, el 20 de desembre de l\u2019any passat: \u201cParlo de transici\u00f3, no de revoluci\u00f3. I com tota transici\u00f3, cal fer-la de manera democr\u00e0tica, pac\u00edfica, i a base de grans consensos interiors\u201d.<\/p>\n<p>La idea de transici\u00f3 catalana provoca diverses reaccions. Hi ha els que pensen que Mas \u00e9s exageradament ambigu perqu\u00e8 \u201cno es mulla, igual que feia Jordi Pujol\u201d. Despr\u00e9s hi ha els que mantenen que Mas \u00e9s un llop amb pell de xai \u201cque ens vol vendre la independ\u00e8ncia sense esmentar la paraula male\u00efda perqu\u00e8 no s\u2019espantin els que no volen experiments\u201d. I, finalment, tamb\u00e9 hi ha \u2013i aquests s\u00f3n els que m\u00e9s m\u2019interessen\u2013 els que creuen que Mas no sap qu\u00e8 fa \u201cperqu\u00e8 els que governen tenen l\u2019obligaci\u00f3 de dir clarament quina \u00e9s la ruta per on volen fer-nos passar\u201d.<\/p>\n<p>No ens precipitem. Una transici\u00f3 \u00e9s \u2013em refio del diccionari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans\u2013 \u201cun proc\u00e9s pol\u00edtic no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se\u201d. Retinguem-ho. La transici\u00f3 espanyola va ser, com tots sabem, el pas d\u2019un sistema dictatorial a un sistema democr\u00e0tic. La transici\u00f3 catalana que Mas posa damunt la taula \u00e9s nom\u00e9s, per ara, una etiqueta que permet moltes interpretacions, fins i tot oposades. D\u2019entrada, podem posar-nos d\u2019acord en un punt, aix\u00f2 s\u00ed: aquesta transici\u00f3 f\u00f3ra el pas de l\u2019actual marc auton\u00f2mic a un altre estadi pol\u00edtico-territorial per a Catalunya. Quin? Aqu\u00ed comencen les discrep\u00e0ncies. La resposta immediata, f\u00e0cil i mec\u00e0nica \u00e9s \u201cla independ\u00e8ncia\u201d. L\u2019ambient general del m\u00f3n catalanista convida avui a contestar aix\u00f2 sense donar-hi m\u00e9s tombs. Per acabar d\u2019arrodonir-ho, no ser\u00e0 sobrer recordar que Mas, essent ja president, va votar a favor de la independ\u00e8ncia, en la consulta popular que va tenir lloc a Barcelona el passat abril. Amb tot, m\u2019inclino a pensar que el discurs del president sobre una transici\u00f3 demana punta fina. M\u2019explico.<\/p>\n<p>Mas, com qualsevol persona atenta al carrer, detecta all\u00f2 que les enquestes tamb\u00e9 registren: el m\u00f3n catalanista s\u2019est\u00e0 movent tot ell cap a posicions sobiranistes i, a la vegada, creix, a poc a poc, el suport social a la hip\u00f2tesi independentista com a soluci\u00f3 als problemes estructurals d\u2019ordre pol\u00edtic, cultural i, sobretot, econ\u00f2mic que pateix aquest pa\u00eds. Tot aix\u00f2, per\u00f2, no es tradueix, de moment, en un gran creixement electoral de les opcions que advoquen per la secessi\u00f3. En resum, l\u2019independentisme no \u00e9s majoritari per\u00f2 ja no \u00e9s estrany a la centralitat social i, a m\u00e9s, tenyeix amplis sectors de votants no nom\u00e9s d\u2019ERC, tamb\u00e9 de CiU i algunes franges que voten o han votat PSC i ICV. Fins aqu\u00ed, he descrit la fotografia d\u2019una part important de la naci\u00f3, no de tota; en aix\u00f2 no ens podem fer trampes. Aquest \u00e9s el context al que s\u2019adre\u00e7a el president.<\/p>\n<p>CiU, que \u00e9s la formaci\u00f3 pol\u00edtica catalana amb m\u00e9s responsabilitats de govern en aquests moments, ocupa un espai socioelectoral molt gran, una pla\u00e7a on es troben ciutadans favorables i contraris a la independ\u00e8ncia, com tamb\u00e9 ciutadans de centreesquerra i de centredreta. Aix\u00f2 fa que CiU estigui travessada de manera constant, m\u00e9s que cap altra for\u00e7a pol\u00edtica, per les tensions i contradiccions d\u2019una societat plural que constata di\u00e0riament les insufici\u00e8ncies de la via autonomista per\u00f2 que no acaba de tenir \u2013pel que sembla\u2013 energies suficients per forjar un gran consens civil sobre un projecte alternatiu. En aquesta terra de ning\u00fa, en aquest purgatori nacional, \u00e9s on Mas clava la seva idea de transici\u00f3, que cal llegir sempre al costat de la proposta estrella del seu mandat \u2013aquesta s\u00ed ben concreta\u2013, que consisteix en aconseguir de Madrid un tracte equivalent al concert econ\u00f2mic de bascos i navarresos. En resum: Mas no defineix la meta d\u2019aquesta transici\u00f3 perqu\u00e8 lidera un partit que no pot ni vol c\u00f3rrer m\u00e9s que el gruix central de la societat i, per tant, no pot oferir un disseny tancat, perqu\u00e8 vol sumar. Es tracta, Mas va reiterarho durant la investidura, \u201cd\u2019evitar dividir la societat catalana en dues meitats, amb el risc de fractura social i nacional que aix\u00f2 comporta\u201d. La clau d\u2019aquest trajecte \u00e9s abra\u00e7ar el m\u00e0xim de complicitats, com aix\u00ed ho aconsegueix en reclamar un pacte fiscal. Del pujolisme, Mas nom\u00e9s n\u2019agafa all\u00f2 que li permet ser ambici\u00f3s sense descarrilar, i anar avan\u00e7ant com els navegants portuguesos, que cartografiaven la costa africana a mesura que l\u2019anaven descobrint.<\/p>\n<p>\u201cNo es pot anar enlloc quan no se sap on es va\u201d, em replica un amic que pensa que la pol\u00edtica ha de ser com una jugada de futbol dibuixada a la pissarra de l\u2019entrenador. \u201cLa proposta de concert contradiu el missatge d\u2019una transici\u00f3 cap a m\u00e9s llibertat i poder\u201d, afegeix. El meu amic no ha ent\u00e8s que la pol\u00edtica democr\u00e0tica \u00e9s un di\u00e0leg permanent entre lideratges atents i din\u00e0miques socials no sempre previsibles, indu\u00efdes per corrents diversos que creen moments d\u2019oportunitat. I tampoc ha compr\u00e8s que Mas ja empeny la transici\u00f3 quan aixeca la bandera d\u2019un pacte fiscal. M\u00e9s enll\u00e0 dels resultats del 20-N i del que Rajoy vulgui fer amb Catalunya, i tenint clar que les sobiranies a Europa han deixat ser all\u00f2 que eren, em quedo amb una frase de Mas que il\u00b7lustra que tota transici\u00f3 \u00e9s una tasca oberta i col\u00b7lectiva: \u201cCatalunya \u00e9s una idea constru\u00efda amb els somnis, els anhels i el treball de dones i homes concrets\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alguns, vagament interessats en la nostra vida p\u00fablica, m\u2019han fet, darrerament, una pregunta que intentar\u00e9 respondre en aquest paper, provisionalment, com tot en periodisme: Cap on va la transici\u00f3 que&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4486"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4486"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4486\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}