\t\t\t\tPocs partits al m\u00f3n s\u00f3n tan imprevisibles com Esquerra Republicana de Catalunya. Els dirigents que van posar les bases dels dos tripartits i van concretar l\u2019alternan\u00e7a pol\u00edtica al Govern de la Generalitat ja s\u00f3n hist\u00f2ria. Ho \u00e9s aquell que l\u2019any 2003 exhibia la clau de la governabilitat i que el 2004 va fer un resultat espectacular a les eleccions espanyoles. I tamb\u00e9 ho \u00e9s aquell que va fer tot el possible per rellevar-lo com a m\u00e0xim i \u00fanic l\u00edder de l\u2019organitzaci\u00f3, fa nom\u00e9s tres anys. Les bases republicanes han viscut, en menys d\u2019una d\u00e8cada, en una muntanya russa d\u2019emocions i de consignes contradict\u00f2ries, ara tocant el cel, ara olorant el sofre de l\u2019infern. Han celebrat l\u2019arribada al poder i, despr\u00e9s, han plorat la p\u00e8rdua incessant de vots i d\u2019influ\u00e8ncia mentre, paradoxalment, ha crescut el suport social a les tesis independentistes. Potser aix\u00f2 explica que les prim\u00e0ries d\u2019ERC de dissabte mobilitzessin amb prou feines la meitat de la milit\u00e0ncia. En tot cas, l\u2019aval a Oriol Junqueras, Marta Rovira i Alfred Bosch \u00e9s inapel\u00b7lable i significa un canvi de rumb estrat\u00e8gic que vol frenar la caiguda d\u2019aquesta marca a les urnes.<\/p>\n
ERC \u00e9s una formaci\u00f3 que planteja clarament una ruptura de l\u2019statu quo territorial d\u2019Espanya i aix\u00f2 la converteix en un actor especial en el mapa pol\u00edtic catal\u00e0. Aquesta ra\u00f3 \u00faltima de ser de l\u2019organitzaci\u00f3, per\u00f2, es combina amb all\u00f2 que tot partit parlamentari rep com enc\u00e0rrec ciutad\u00e0: la gesti\u00f3 de la complexitat d\u2019un dia a dia on cal donar respostes fiables als problemes mitjan\u00e7ant plantejaments aplicables a curt i mitj\u00e0 termini. L\u2019experi\u00e8ncia governamental d\u2019ERC ha transm\u00e8s \u2013amb m\u00e9s o menys just\u00edcia\u2013 una imatge dels republicans com a pol\u00edtics poc fets a l\u2019administraci\u00f3, algunes vegades amb esc\u00e0s sentit institucional. Aquesta feblesa ha creat m\u00e9s decepcions entre els seus votants que no pas sofisticades consideracions ideol\u00f2giques. Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s evident que la constituci\u00f3 del segon tripartit, sense la for\u00e7a que havia encarnat una figura com la de Pasqual Maragall, va ser un moviment erroni.<\/p>\n
Qu\u00e8 vol ser ERC quan sigui gran? Si no he ent\u00e8s malament els missatges de Junqueras i Bosch, les hist\u00f2riques sigles pretenen esdevenir la casa gran de l\u2019independentisme pol\u00edtic, el mateix, si fa no fa, que plantejava Josep Llu\u00eds Carod-Rovira en l\u2019article que va publicar al diari Avui l\u20191 de novembre del 1986, text que va marcar el tret de sortida de la refundaci\u00f3 del projecte de Maci\u00e0 i Companys: \u201cUn partit que cregui que la q\u00fcesti\u00f3 nacional \u00e9s la nostra primera q\u00fcesti\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s exclusivament nostra\u201d. Al joc de l\u2019oca, d\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu tornar a la casella de sortida. Qu\u00e8 ha canviat, doncs, des del dia en qu\u00e8 Carod, \u00c0ngel Colom, Joan Puigcerc\u00f3s i d\u2019altres van pujar al carro que llavors menava Joan Hortal\u00e0? Que ning\u00fa ja no podr\u00e0 acusar ara els republicans de ser fills arrauxats del pujolisme sense certificat oficial de bon progressisme. Despr\u00e9s de set anys de tripartit, ERC i tothom sap el preu d\u2019aquesta ter\u00e0pia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pocs partits al m\u00f3n s\u00f3n tan imprevisibles com Esquerra Republicana de Catalunya. Els dirigents que van posar les bases dels dos tripartits i van concretar l\u2019alternan\u00e7a pol\u00edtica al Govern de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4487"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4487"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4487"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4487"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}