\t\t\t\tEl dret a ser irreverents separa les societats obertes de les societats tancades, per aix\u00f2 s\u00f3c de l\u2019opini\u00f3 que cal eixamplar els espais de cr\u00edtica sempre que es pugui. I que cal fer-ho tant si la cr\u00edtica \u00e9s del nostre gust com si no ho \u00e9s, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la veritable actitud liberal. Per\u00f2 ning\u00fa est\u00e0 obligat a fer costat de manera incondicional missatges que considera lesius per als seus interessos. Per aix\u00f2 \u00e9s ben comprensible que l\u2019Ajuntament de Barcelona no doni suport a productes que transmeten una imatge dolenta de la capital catalana, com tamb\u00e9 ho \u00e9s que aquests mateixos productes es puguin oferir, en canvi, sense manies all\u00ed on l\u2019administraci\u00f3 no t\u00e9 res a dir-hi. \u00c9s censura que l\u2019Ajuntament decideixi que, en recintes de titularitat p\u00fablica, no cal denigrar m\u00e9s el nom de Barcelona? L\u2019autoritat municipal retira uns pins que retraten una ciutat de merda perqu\u00e8 no t\u00e9 cap obligaci\u00f3 de banalitzar all\u00f2 que preocupa molts ciutadans. Alguns haurien de viatjar als pa\u00efsos on hi ha veritable censura per estalviar-se exageracions.<\/p>\n
No dramatitzem, si us plau. La llibreria La Central ha decidit que continuar\u00e0 posant a disposici\u00f3 dels seus clients, excepte en els establiments ubicats en locals municipals, les xapes o pins on es fa al\u00b7lusi\u00f3 a la cara m\u00e9s conflictiva i problem\u00e0tica de Barcelona, des dels lladres que et roben la bossa d\u2019una estrebada fins als top manta, passant per les prostitutes al carrer. Perfecte. Una empresa privada, com qualsevol particular, t\u00e9 tot el dret a fer ironia, sarcasme, s\u00e0tira i el que calgui sobre tot all\u00f2 que l\u2019envolta. S\u00f3n les nostres regles de joc. Si els clients d\u2019aquest negoci ho aplaudeixen \u2013com aix\u00ed s\u2019ha fet saber\u2013, oli en un llum.<\/p>\n
A mi les xapes en q\u00fcesti\u00f3 em semblen poc atrevides. S\u00f3n una conyeta de festa de fi de curs, \u00e9s all\u00f2 de posarhi nom\u00e9s la punteta. Els dissenyadors de la cosa deuen ser d\u2019una prud\u00e8ncia digna de les filles de Maria, es queden curts. Si un vol ser ir\u00f2nic de deb\u00f2, hauria de fer una xapa on es vei\u00e9s, per exemple, una escena que jo vaig contemplar l\u2019altre dia al barri del Raval: un individu va fer caure una \u00e0via per robar-li una joia. O un pin que evoqui les distretes nits dels ve\u00efns d\u2019alguns carrers on aconseguir dormir, sobretot els caps de setmana, \u00e9s impossible. O un altre on es faci homenatge \u2013ir\u00f2nic, aix\u00f2 sempre\u2013 a les bandes que fan que els alumnes d\u2019algunes escoles visquin l\u2019aventura de ser atacats i robats, complement ideal de les classes. O la xapa on es vegi un ciclista del b\u00edcing que circula esperitat per les voreres. O \u2013i no demano cobrar per cap d\u2019aquestes idees\u2013 un pin amb el dibuix d\u2019un home a cos gentil al costat d\u2019una dona amb burca, imatge de s\u00edntesi que faria les del\u00edcies de moltes \u00e0nimes pures que viuen i treballen en aquesta metr\u00f2poli tan divertida. Sigueu valents, dissenyadors i llibreters enrotllats: claveu-la fins al fons.<\/p>\n
<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dret a ser irreverents separa les societats obertes de les societats tancades, per aix\u00f2 s\u00f3c de l\u2019opini\u00f3 que cal eixamplar els espais de cr\u00edtica sempre que es pugui. I…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4488"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4488"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4488\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}