\t\t\t\tArtur Mas ha fet una aposta arriscad\u00edssima des del minut zero de la seva presid\u00e8ncia: governar des de la realitat pura i dura sense concessions a la frivolitat, i sense por a convertir-se en el l\u00edder m\u00e9s impopular de les Espanyes i d\u2019Europa. Ahir, en el discurs del seu primer debat de pol\u00edtica general, Mas va ser fidel a aquest estil i a aquest to, el que correspondria a una economia de guerra, sense anomenar-la aix\u00ed. La recent auditoria dels comptes auton\u00f2mics no fa pensar en cap altra cosa. Dins d\u2019aquesta estrat\u00e8gia, el president va anar anunciant una s\u00e8rie de reformes encaminades a tres objectius: parar el cop de la crisi, animar la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica i l\u2019ocupaci\u00f3, i portar l\u2019administraci\u00f3 cap a un nou paradigma de m\u00e9s estalvi i de m\u00e9s efici\u00e8ncia, bo i assumint que la preservaci\u00f3 del nucli dur del model de benestar (sanitat, educaci\u00f3 i serveis socials) obliga a treure molt de greix. Mas actua com un pol\u00edtic responsable que ja ha assumit que no pot pensar en les pr\u00f2ximes eleccions perqu\u00e8 la feina que t\u00e9 entre mans \u00e9s ag\u00f2nica; fa el que fa perqu\u00e8 no t\u00e9 por a ser un president de nom\u00e9s quatre anys.<\/p>\n
Per\u00f2 aquest reformisme, que vindria a ser com operar a cor obert enmig d\u2019un incendi de proporcions colossals, presenta dos punts febles. El primer \u00e9s la manca d\u2019una mica m\u00e9s d\u2019intensitat a l\u2019hora de transmetre la necessitat d\u2019all\u00f2 que es decideix des de cada departament. Artur Mas no acaba d\u2019explicar la gravetat dels mesos que vindran, segurament per no generar m\u00e9s alarma entre una ciutadania ja prou angoixada i per no ser titllat de profeta del desastre. El segon, que sembla contradictori amb el que acabo de subratllar, \u00e9s la manca d\u2019alguns grams de missatges en positiu, que haurien de compensar l\u2019amargor dels sacrificis; no dic que el president hagi de fer el paperot d\u2019animador voluntarista, cosa que f\u00f3ra irritant i absurda, nom\u00e9s suggereixo que cal posar tamb\u00e9 el focus sobre els elements esperan\u00e7adors que hi hagi, sense for\u00e7ar les coses ni desfigurar-les, \u00f2bviament.<\/p>\n
L\u2019al\u00b7l\u00e8rgia que Mas sent per la demag\u00f2gia, el populisme i la condescend\u00e8ncia vers la gent \u2013tan freq\u00fcent en els dirigents que governen a cop d\u2019enquesta\u2013 frena qualsevol salt ret\u00f2ric en el buit. Tant \u00e9s aix\u00ed que, tot i ser el l\u00edder d\u2019un partit nacionalista amb una parr\u00f2quia acostumada a la vibraci\u00f3 \u00e8pica i sentimental, Mas no es permet l\u2019explotaci\u00f3 d\u2019un registre emocional amb el qual endolcir el mal trago. No ho va fer amb el seu primer discurs institucional de l\u2019Onze de Setembre ni tampoc ahir.<\/p>\n
Per aquells a qui ens interessa una pol\u00edtica m\u00e9s racional i m\u00e9s lligada a una gesti\u00f3 intel\u00b7ligent i justa dels interessos de la majoria, les maneres de Mas descobreixen que el millor servei que es pot fer a la democr\u00e0cia del segle XXI es tractar el ciutad\u00e0 com un subjecte adult, sense trampa ni cartr\u00f3.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Artur Mas ha fet una aposta arriscad\u00edssima des del minut zero de la seva presid\u00e8ncia: governar des de la realitat pura i dura sense concessions a la frivolitat, i sense…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4489"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4489"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4489\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}