\t\t\t\tMai s\u2019havia parlat tant de lideratge com ara i, paradoxalment, mai els l\u00edders havien estat tan escassos. La teoria sobre els lideratges prolifera d\u2019una manera espectacular mentre la pr\u00e0ctica del lideratge, sobretot la que t\u00e9 a veure amb la pol\u00edtica, no viu una \u00e8poca gloriosa a Europa. El xoc entre una cosa i l\u2019altra \u00e9s desconcertant. Les eleccions generals que se celebraran a Espanya el dia 20 de novembre il\u00b7lustren d\u2019una manera molt di\u00e0fana aquest fenomen.<\/p>\n
Mariano Rajoy i Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba volen arribar a la Moncloa per assumir el poder en un moment en qu\u00e8 la ciutadania espera respostes immediates i efectives sobre el principal problema, que \u00e9s la crisi i l\u2019atur. Per tant, se suposa que aquests dos homes saben qu\u00e8 cal fer i com per sortir del clot. Les enquestes assenyalen, per\u00f2, que la desconfian\u00e7a que desperten ambd\u00f3s candidats \u00e9s m\u00e9s que considerable, la qual cosa els converteix en presoners del fatalisme ambiental. Si all\u00f2 que defineix un l\u00edder \u00e9s la capacitat de dir amb arguments per on cal anar, sembla evident que ni el cap de cartell del PP ni el del PSOE poden ser posats com a exemples. Sense llevar-los m\u00e8rits com a segons d\u2019un govern (els dos ho han estat), som davant de pol\u00edtics que juguen m\u00e9s a amagar que a ensenyar i que es defineixen, sobretot, per contrast amb els seus predecessors. \u00c9s cert que Rajoy ha aconseguit el tim\u00f3 del PP malgrat els recels que desperta entre sectors que enyoren Aznar i aquesta aventura li atorga una certa autoritat de portes endins. Com \u00e9s cert que Rubalcaba t\u00e9, de moment, el respecte dels seus correligionaris per haver entomat el repte d\u2019anar a uns comicis que s\u00f3n extremadament dif\u00edcils per al socialisme espanyol. Ara, el veritable lideratge sempre ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de les lleialtats partid\u00e0ries i ha de projectar una influ\u00e8ncia forta en el conjunt de la societat, tamb\u00e9 entre aquells ciutadans que no se senten concernits, d\u2019entrada, pels missatges i el programa d\u2019un l\u00edder determinat. Aquesta caracter\u00edstica no es d\u00f3na.<\/p>\n
No vivim als anys trenta del segle XX, per sort. Els lideratges ja no han de ser un teatre emocionant de carismes calents que malden per mobilitzar unes masses enfervorides. Avui, hom vol l\u00edders que s\u00e0piguen escoltar, que exhibeixin flexibilitat i criteris clars alhora, i que no tinguin por de prendre decisions, tamb\u00e9 les m\u00e9s impopulars. All\u00f2 que separa el l\u00edder de la resta de dirigents \u00e9s la capacitat de posarse en situacions de risc calculat per assolir objectius que se saben explicar. Si hom observa la traject\u00f2ria de molts l\u00edders democr\u00e0tics (dels altres no cal parlar-ne), es comprova que sempre hi ha algun moment clau en qu\u00e8 s\u2019han desenganxat de la seva sort personal i han posat el cap a la boca del lle\u00f3, com fa el domador del circ. Qui est\u00e0 disposat a fer aquest n\u00famero a partir de l\u2019endem\u00e0 del 20 de novembre?<\/p>\n
En tots els debats sobre la crisi de deute que viu la Uni\u00f3 Europea, despr\u00e9s de considerar dotzenes de factors, sempre acaba aflorant la q\u00fcesti\u00f3 de la manca de lideratge com a element determinant. M\u00e9s de cinc-cents milions d\u2019europeus que viatgem en el mateix vaixell ens adonem, espantats, que no hi ha un capit\u00e0 que piloti la nau amb prou coneixement i per\u00edcia. Merkel fa el seu paper a estones, Sarkozy no vol quedar enrere i la resta va fent, per\u00f2 ning\u00fa s\u2019ha posat al capdavant de l\u2019expedici\u00f3 amb la determinaci\u00f3 i la credibilitat necess\u00e0ries. Intentem no naufragar per\u00f2 patim di\u00e0riament, perqu\u00e8 ning\u00fa no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019explicar-nos on som i qu\u00e8 ens passa. Aquesta ignor\u00e0ncia alimenta la por i la suma de molts temors no fan res m\u00e9s que mantenir el desconcert general i eixamplar la desconfian\u00e7a. Fins i tot hi ha l\u00edders que, com passa ara a Gr\u00e8cia, abonen la demag\u00f2gia i el salt col\u00b7lectiu en el buit. Els populismes s\u2019escampen f\u00e0cilment all\u00ed on no hi ha l\u00edders que saben contenir la flamarada.<\/p>\n
Vivim un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 tots som cridats a revisar vells conceptes. En aquest context, un l\u00edder \u00fatil f\u00f3ra aquell que exerc\u00eds una certa insol\u00e8ncia, aix\u00f2 \u00e9s la capacitat de dir el que no \u00e9s habitual i el que ning\u00fa est\u00e0 acostumat a escoltar. L\u2019insolent no \u00e9s l\u2019intemperant, l\u2019impertinent o el que provoca per provocar, sin\u00f3 qui gosa anunciar que l\u2019emperador va despullat mentre tothom afirma que llueix un vestit lux\u00f3s i elegant. Com el nen del conte, com el boig o com el pallasso, el l\u00edder ha de ser capa\u00e7 d\u2019anar, si cal, contracorrent perqu\u00e8 aix\u00ed li ho dicta la seva ra\u00f3 i el seu sentit de la responsabilitat. \u00c9s un exercici de distanciament per copsar la realitat amb m\u00e9s agudesa i apamarla sense autoenganys. La crisi ha posat damunt la taula moltes impostures (de les elits i de la gent corrent) que no detect\u00e0vem com a tals; la necess\u00e0ria insol\u00e8ncia hauria de diagnosticar-les per comen\u00e7ar a canviar la perspectiva err\u00f2nia sobre la qual se sustenten. Un l\u00edder que vulgui ser-ho de deb\u00f2 haur\u00e0 d\u2019atrevir-se a realitzar aquesta ingrata i dura missi\u00f3, altrament la seva funci\u00f3 no t\u00e9 cap sentit.<\/p>\n
No em sembla que Rajoy ni Rubalcaba tinguin una gran predisposici\u00f3 a dir als ciutadans all\u00f2 que resulta m\u00e9s inc\u00f2mode. Ambd\u00f3s s\u00f3n conreadors d\u2019un tacticisme atro\u00e7 que nom\u00e9s utilitza els llums curts per c\u00f3rrer cap el futur. Espanya ha de fer molts deures en poc temps i ha d\u2019abordar un profund recanvi d\u2019actituds m\u00e9s important que el que va tenir lloc (a mitges) quan la mort de Franco. Qui es posi al capdavant no ha de tenir por de cremar-se.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mai s\u2019havia parlat tant de lideratge com ara i, paradoxalment, mai els l\u00edders havien estat tan escassos. La teoria sobre els lideratges prolifera d\u2019una manera espectacular mentre la pr\u00e0ctica del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4491"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4491"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4491\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4491"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4491"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4491"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}