\t\t\t\tDissabte no vaig assistir a cap acte electoral, em vaig estimar m\u00e9s anar al Coliseum a escoltar l\u2019andrea Motis, la joven\u00edssima estrella de jazz que aconsegueix fer-te oblidar, per una estona, els inquietants auguris econ\u00f2mics del professor Ni\u00f1o-becerra i les dosis indigeribles de cinisme de certs candidats i candidates. Amb nom\u00e9s setze anys i envoltada de mestres com Joan Chamorro o el gran Ignasi Terraza al piano, aquesta noia formada a la Sant Andreu Jazz Band (bravo per l\u2019excel\u00b7lent treball!) va portar-nos al territori de la felicitat pura, no la que vol vendre\u2019ns Rajoy quan promet que \u201cserem feli\u00e7os\u201d si ell governa, sin\u00f3 la que prov\u00e9 de l\u2019art que crema. A la platea, hi vaig veure el president Maragall, i aix\u00f2 em va fer pensar \u2013esberlat com estava per la veu de la Motis\u2013 en algunes coses que tenen i no tenen a veure amb les eleccions.<\/p>\n
I vaig pensar en l\u2019assemblea de Catalunya, l\u2019organisme unitari de l\u2019oposici\u00f3 a Franco, que va n\u00e9ixer fa quaranta anys i que avui ser\u00e0 recordat en un acte a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed Nou. \u201cLlibertat, amnistia i Estatut d\u2019autonomia\u201d va ser el crit d\u2019aquells anys. Ara, un col\u00b7lectiu impulsor d\u2019una nova Assemblea vol actualitzar el darrer concepte de l\u2019esl\u00f2gan i posar-hi la \u201cindepend\u00e8ncia\u201d. De la nost\u00e0lgia al somni, un periple leg\u00edtim, potser necessari. Per\u00f2 no s\u2019ha d\u2019obviar que, el 20-N, els ind\u00edgenes donarem la major part dels nostres vots a Rubajoy. \u201cSom un pa\u00eds rar de collons\u201d, sentencia un pare de la p\u00e0tria. T\u00e9 ra\u00f3. Sort en tenim que, de tant en tant, tamb\u00e9 broten flors de llum com l\u2019Andrea Motis.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dissabte no vaig assistir a cap acte electoral, em vaig estimar m\u00e9s anar al Coliseum a escoltar l\u2019andrea Motis, la joven\u00edssima estrella de jazz que aconsegueix fer-te oblidar, per una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4493"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4493"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4493\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4493"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4493"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4493"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}