\t\t\t\tVan acabar molt malament per un malent\u00e8s. Havien fet servir Twitter per comentar un assumpte delicat, que exigia molts matisos i contrapunts, que reclamava dir les coses de manera indirecta i pausada, que havia de ser expressat amb un \u00fas gener\u00f3s i subtil dels conceptes. Van tancar la discussi\u00f3 despr\u00e9s de creuar diverses piulades nervioses, que anaven encadenant incomprensions i confusions, frases equ\u00edvoques i abreujaments letals. Com podia dir-li tot el que pensava sobre una q\u00fcesti\u00f3 tan envitricollada mitjan\u00e7ant 140 car\u00e0cters? No podia. Perqu\u00e8 la complexitat del que els ocupava es convertia en caricatura cada cop que havia de sintetitzar-se de manera tan extrema. I la caricatura involunt\u00e0ria els va esclatar als dits de mala manera, i llavors van decidir, enutjats i fatigats, que tot di\u00e0leg era una p\u00e8rdua de temps.<\/p>\n
Els ap\u00f2stols m\u00e9s entusiastes de l\u2019anomenada pol\u00edtica 2.0 afirmen que eines com Twitter canviaran completament aquest estrany ofici que \u00e9s prendre decisions en nom dels ciutadans. Sense menystenir la incorporaci\u00f3 d\u2019aquests instruments a la tasca del pol\u00edtic, si res demostra una campanya electoral com la que ara suportem \u00e9s, sobretot, la necessitat inajornable de veritables explicacions \u2013a fons i matisades\u2013 d\u2019all\u00f2 que es proposa als electors. Fixeu-vos: la realitat que vivim \u00e9s cada cop m\u00e9s obscura, per\u00f2 aix\u00f2 no redueix la simplicitat dels missatges, m\u00e9s aviat convida a portar-la al l\u00edmit. Causes i processos que modifiquen la nostra vida s\u00f3n altament inintel\u00b7ligibles per a l\u2019home del carrer i tamb\u00e9 per als experts, que no es posen d\u2019acord en els diagn\u00f2stics. L\u2019economia i la pol\u00edtica apareixen com disciplines m\u00e9s esot\u00e8riques que mai, per\u00f2 la comunicaci\u00f3 massiva que es fa sobre i al voltant d\u2019aquestes tendeix a ser una acumulaci\u00f3 d\u2019encenalls, fragments que ens cauen a sobre i ens colguen. Algun dia, els assessors de torn s\u2019adonaran que molts pol\u00edtics van morint a poc a poc quan, en comptes d\u2019explicar-se de manera raonable, nom\u00e9s volen \u201carribar a la gent\u201d. Explicar-se o arribar, vet aqu\u00ed el dilema de qui es dedica a aquest ofici tan important i tan bescantat. Si t\u2019expliques, pots arribar o no al ciutad\u00e0, dependr\u00e0 de la teva credibilitat, capacitat d\u2019argumentar i sentit de l\u2019oportunitat. Si nom\u00e9s vols arribar a la gent, segur que no arribar\u00e0s a ning\u00fa, encara que tinguis molt\u00edssims seguidors al teu Twitter oficial.<\/p>\n
Vivim una \u00e8poca en la qual ens calen bones explicacions sobre tot all\u00f2 que ens afecta. I els pol\u00edtics han de ser prove\u00efdors afinats i solvents d\u2019aquestes explicacions perqu\u00e8, si m\u00e9s no en teoria, es presenten com a solucionadors potencials dels principals problemes de la col\u00b7lectivitat. Per aix\u00f2 cal advertir-los que no ens conformem amb engrunes, que la responsabilitat implica agafar la pissarra i fer-nos comprendre, amb totes les paraules que calgui, on som i cap a on anem.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Van acabar molt malament per un malent\u00e8s. Havien fet servir Twitter per comentar un assumpte delicat, que exigia molts matisos i contrapunts, que reclamava dir les coses de manera indirecta…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4500"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4500"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4500\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}