\t\t\t\tLa discussi\u00f3 sobre obrir o no en diumenge a Barcelona \u00e9s un debat antic, d\u2019una altra \u00e8poca. Vull dir que, per un o altre cam\u00ed, finalment, arribarem a un plantejament nou sobre la llibertat hor\u00e0ria dels comer\u00e7os a la capital de Catalunya. Ho saben els que ho promouen, els que s\u2019hi oposen i tamb\u00e9 les administracions que han de decidir. Ja sigui nom\u00e9s per a determinades zones o amb car\u00e0cter general, veurem com les botigues obren els diumenges. Com sempre que hi ha canvis en la manera d\u2019organitzar la vida, hi haur\u00e0 queixes i celebracions, perqu\u00e8 hi ha interessos confrontats que no s\u00f3n gens f\u00e0cils d\u2019harmonitzar. Interessos leg\u00edtims d\u2019uns i d\u2019altres, punts de vista respectables de totes les parts. Per\u00f2, per sobre d\u2019aquests interessos, s\u2019imposa l\u2019aposta que un dia es va fer de convertir Barcelona en una metr\u00f2poli global que juga i competeix a fons per atreure turistes i gent de negocis.<\/p>\n
Aquesta aposta la van fer, al seu dia, els nostres representants pol\u00edtics amb el suport de la societat, incloses les corporacions que defensen els interessos del m\u00f3n empresarial, dins el qual hi ha els botiguers grans, petits i mitjans. El consens sobre la transformaci\u00f3 de la capital catalana en una marca potent mundial ha estat i \u00e9s molt ampli i transversal, adoptat per les dretes i les esquerres, pels catalanistes i pels espanyolistes, per les elits i per les classes populars. Ara, quan torna aquesta discussi\u00f3 gremial, ja no podem rebobinar i no podem desdir-nos de tot el que hem promogut, millor o pitjor, des de fa quasi vint anys. Que potser no sab\u00edem que organitzar els Jocs Ol\u00edmpics de 1992 era una manera d\u2019obrir la porta a una altra dimensi\u00f3 com a ciutat? Qu\u00e8 vol\u00edem ser llavors i qu\u00e8 volem ser ara? Una mica de coher\u00e8ncia, si us plau. Amb tots els respectes per als negocis de tipus familiar que tenen i mantenen una idea tradicional del comer\u00e7, a mi m\u2019al\u00b7lucina que, avui dia, encara no sigui completament normal que les botigues del centre de la ciutat obrin quan vulguin, com hem vist a moltes capitals europees. Que aix\u00f2 suposa un gran esfor\u00e7 per a molts botiguers \u00e9s evident, per\u00f2 cal saber adaptar-se de manera intel\u00b7ligent. No ser\u00e0 la primera vegada i segurament tampoc la darrera.<\/p>\n
Fa unes d\u00e8cades, jo encara ho recordo, els dilluns no hi havia diaris als quioscos perqu\u00e8 els periodistes i els treballadors de les rotatives feien festa els diumenges. Qui volia saber el que havia passat al m\u00f3n havia de comprar La Hoja del Lunes, la publicaci\u00f3 que feia la supl\u00e8ncia de tota la resta de cap\u00e7aleres. Quan aix\u00f2 va tocar a la fi, el gremi de la informaci\u00f3 va haver de canviar d\u2019h\u00e0bits amb m\u00e9s bona cara o menys, igual com m\u00e9s tard ho ha hagut de fer altra volta amb l\u2019aparici\u00f3 de les edicions digitals o, m\u00e9s recentment, amb l\u2019explosi\u00f3 de canals com Twitter. Ser una metr\u00f2poli global comporta modificar rutines. Val m\u00e9s no enganyar-se, oi?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La discussi\u00f3 sobre obrir o no en diumenge a Barcelona \u00e9s un debat antic, d\u2019una altra \u00e8poca. Vull dir que, per un o altre cam\u00ed, finalment, arribarem a un plantejament…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4508"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4508"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4508\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}