\t\t\t\tAt\u00e8s que no m\u2019agrada ser victimista ni tenir la pell molt fina, no puc m\u00e9s que celebrar la recent i molt sincera aportaci\u00f3 del senyor Gregorio Peces-barba al debat sobre les relacions Catalunya-espanya. No \u00e9s habitual que els pr\u00f2cers de la transici\u00f3 ens ofereixin l\u2019espectacle del seu pensament sense eufemismes ni subterfugis. S\u2019agraeix la claredat intel\u00b7lectual d\u2019aquest pare de la Constituci\u00f3, un progressista de dalt a baix, un estudi\u00f3s dels drets humans i un eminent socialista, president que fou del Congr\u00e9s dels Diputats. Les seves paraules han generat tota mena de reaccions (inclosa alguna adhesi\u00f3 entusiasta) i han acabat amb una disculpa del protagonista mitjan\u00e7ant carta a aquest diari, en la qual descriu Catalunya com una \u201cterra entranyable i amiga\u201d. Si hagu\u00e9s citat Joan Maragall i Salvador Espriu, la lletra li hauria sortit m\u00e9s rodona.<\/p>\n
Jordi Graupera l\u2019encertava de ple el dissabte passat quan identificava el discurs de Peces-barba com una reflexi\u00f3 sobre la propietat. Els catalans (i els portuguesos hipot\u00e8ticament) som la cosa posse\u00efda mentre l\u2019espanya castellana \u00e9s el posse\u00efdor \u00fanic i indiscutible. Recordin que l\u2019il\u00b7lustre jurista deia \u201csi ens hagu\u00e9ssim quedat amb els portuguesos i hagu\u00e9ssim deixat els catalans\u201d. Com qui tria pomes i peres, ni m\u00e9s ni menys. D\u2019aquest sentiment espanyol de propietat se\u2019n deriva \u2013Graupera tamb\u00e9 ho feia notar\u2013 la possibilitat de bombardejar o no Barcelona, perqu\u00e8 ja se sap que amb all\u00f2 que \u00e9s teu en fas el que vols i quan vols. Alguns ja sab\u00edem, de fa anys, que una part important de les elits de Madrid tenen aquesta sofisticada cultura pol\u00edtica sobre el fet nacional i territorial; les declaracions, tan divertides, de Peces-barba ho han mostrat amb una gr\u00e0cia dif\u00edcilment superable. Haur\u00edem d\u2019anar fins la frustrada opa de Gas Natural sobre Endesa (\u201cabans alemanys que catalans\u201d) per trobar un moment tan brillant. Prenguin nota de la faula: els esclaus obeeixen i callen, no poden decidir el seu dest\u00ed ni, per descomptat, disputar el poder i la riquesa a l\u2019amo. Garrot i pastanaga, res m\u00e9s.<\/p>\n
Ara, que la crisi econ\u00f2mica posa en q\u00fcesti\u00f3 el concepte cl\u00e0ssic de sobirania dels Estats membres de la Uni\u00f3 Europea, resulta de gran utilitat que tot un pensador del Dret mantingui que la relaci\u00f3 d\u2019una part de la ciutadania d\u2019espanya amb el poder central \u00e9s la mateixa que la de l\u2019esclau amb el seu senyor, un objecte del qual es treu una rendibilitat com m\u00e9s alta millor. El gran negoci s\u2019acabaria el dia en qu\u00e8 l\u2019esclau decid\u00eds fer el seu cam\u00ed. Les xifres del d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0 (16.434 milions d’euros) s\u00f3n eloq\u00fcents. Cada catal\u00e0 va pagar en impostos al Govern central, l\u2019any 2009, un total de 2.256 euros.<\/p>\n
Des d\u2019aquesta entranyable terra saludem al bwana Peces-barba i l\u2019animem a continuar amb aquesta pedagogia que, sense dubte, obrir\u00e0 els ulls a molts esclaus que encara no saben que ho s\u00f3n.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
At\u00e8s que no m\u2019agrada ser victimista ni tenir la pell molt fina, no puc m\u00e9s que celebrar la recent i molt sincera aportaci\u00f3 del senyor Gregorio Peces-barba al debat sobre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4509"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4509"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4509\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}