\t\t\t\t<\/p>\n
De la caiguda del Mur en van sortir moltes il\u00b7lusions, no poques energies i tamb\u00e9 alguns desenganys. La fi de les dictadures comunistes del centre i est del Vell Continent va ser un moment feli\u00e7 \u2013potser no ben aprofitat del tot\u2013 de retrobament dels europeus amb nosaltres mateixos. Des de l\u2019altra banda de l\u2019antic tel\u00f3 d\u2019acer, van comen\u00e7ar a arribar-nos moviments, figures i paraules que, si les hagu\u00e9ssim escoltat amb m\u00e9s atenci\u00f3, podrien haver vigoritzat les democr\u00e0cies occidentals, les velles com la francesa o la brit\u00e0nica, i les noves com la nostra. D\u2019entre tots els noms que van fer-se presents en aquell moment, V\u00e1clav Havel era el m\u00e9s atractiu perqu\u00e8 reunia la imaginaci\u00f3 de l\u2019artista, la profunditat del pensador, la convicci\u00f3 de l\u2019activista i el realisme del pol\u00edtic. El seu recent trasp\u00e0s coincideix \u2013i sembla una ironia d\u2019una de les seves obres teatrals\u2013 amb una manca clamorosa de lideratges morals entre els governants europeus i amb una tend\u00e8ncia inquietant i descoratjadora a fer confian\u00e7a cega a tecn\u00f2crates que no ha votat ning\u00fa.<\/p>\n
L\u2019escriptor txec que va esdevenir l\u00edder de la revoluci\u00f3 de vellut i primer president de la nova Txecoslov\u00e0quia democr\u00e0tica tenia l\u2019autoritat del dissident que havia estat empresonat i censurat. La seva actitud era la d\u2019un governant molt pr\u00f2xim a la gent, alg\u00fa que sabia somriure des del poder sense aquell posat for\u00e7at que exigeixen les rutines electorals. Jordi Pujol, amb aquella lucidesa que sempre ha tingut per analitzar la pol\u00edtica mundial, va dir el seg\u00fcent de Havel, amb qui es va trobar a Praga i a Barcelona de manera oficial algunes vegades: \u201cHaurem d\u2019esperar temps per acabar d\u2019entendre\u2019l, com la majoria de pol\u00edtics de l\u2019est, acabats d\u2019estrenar com a pol\u00edtics en llibertat\u201d.<\/p>\n
Ha passat molt de temps des de primers dels anys noranta, quan el llavors president de Catalunya feia aquestes consideracions. Avui ja podem entendre millor les raons per les quals Havel va ser l\u2019home en qui txecs i eslovacs van confiar per \u201csortir del comunisme per tornar a la hist\u00f2ria\u201d, segons afortunada expressi\u00f3 d\u2019andr\u00e9 Glucksmann. Les seves idees i les seves actituds eren les d\u2019un humanista que volia posar el poder al servei de les persones, un lliurepensador que no va permetre\u2019s el sentiment de ranc\u00fania o el de revenja perqu\u00e8 sabia que la llibertat de deb\u00f2 necessita toler\u00e0ncia, generositat i grandesa de mires.<\/p>\n
Cinc anys abans de saludar des d\u2019un balc\u00f3 la ciutadania que havia perdut la por i es manifestava a la pla\u00e7a de Sant Venceslau de Praga el novembre de 1989, Havel va resumir aix\u00ed el seu programa per al futur: \u201cS\u00f3c partidari d\u2019una pol\u00edtica antipol\u00edtica. \u00c9s a dir, d\u2019una pol\u00edtica que no equivalgui a una tecnologia del poder i la manipulaci\u00f3 amb ell com una forma de direcci\u00f3 cibern\u00e8tica dels homes o com un art de finalitats concretes, pr\u00e0ctiques o intrigues, sin\u00f3 de la pol\u00edtica com una de les formes de buscar i de conquerir el sentit de la vida; com protegir-lo i com servir-lo; una pol\u00edtica com a moralitat practicada; com un servei a la veritat; com a preocupaci\u00f3 pel pro\u00efsme, preocupacions aut\u00e8nticament humanes, que es regeixen per mesures humanes\u201d. A la llum dels reptes de l\u2019europa actual, els mots de l\u2019autor de Largo desolato s\u00f3n d\u2019una vig\u00e8ncia extraordin\u00e0ria. Superat el totalitarisme, la tasca \u00e9s millorar, modernitzar i aprofundir la democr\u00e0cia per tal que continu\u00ed sent un sistema al servei de la dignitat plena de cada individu.<\/p>\n
Vull pensar que Havel no ha estat un miratge, que no ha estat una flor que no fa estiu en el marc d\u2019una hist\u00f2ria recent massa repleta de c\u00ednics, fan\u00e0tics, incompetents, oportunistes i venedors de fum. Necessito pensar que les lli\u00e7ons del governant Havel han fecundat, ni que nom\u00e9s fos per casualitat, les intencions i els estils d\u2019alguns d\u2019aquells que ara i aqu\u00ed aspiren a conduir els ciutadans cap a nous horitzons de llibertat, benestar i just\u00edcia quan aix\u00f2 resulta m\u00e9s complicat i m\u00e9s arriscat. Aquest gran home de paraula i d\u2019acci\u00f3 va fer sempre el que li dictava la consci\u00e8ncia, fins i tot quan sabia que seria impopular o poc compr\u00e9s per certs sectors. Per exemple, la seva enraonada defensa de l\u2019ingr\u00e9s del seu pa\u00eds a L\u2019OTAN \u00e9s una de les m\u00e9s l\u00facides i originals reflexions sobre els valors occidentals, sense silenciar les cr\u00edtiques a les disfuncions i excessos del capitalisme salvatge, que tamb\u00e9 va combatre amb coratge.<\/p>\n
Havel \u00e9s un gran referent del nostre temps, com ho s\u00f3n Mandela o la lluitadora birmana Aung San Suu Kyi. Ell va aconseguir \u2013llavors alguns \u00e9rem joves que descobr\u00edem el vendaval de la hist\u00f2ria\u2013 engrescar-nos amb una nova idea de pol\u00edtica, de democr\u00e0cia i d\u2019europa. I no nom\u00e9s amb les idees, trencadores. Tamb\u00e9 amb l\u2019actitud que les acompanyava, una actitud que venia de la resist\u00e8ncia basada en el convenciment \u00e8tic per\u00f2 que no es perdia en els jardins de la moralina. Avui, quan hi ha tants falsos profetes que enreden una part del jovent amb utopies que no s\u00f3n res m\u00e9s que vells malsons reciclats, cal reivindicar el llegat de Havel. No, aquest home no ha estat un miratge, ha estat un exemple. Quan l\u2019exemplaritat de deb\u00f2 va molt buscada, necessitem redescobrir els herois de la nostra \u00e8poca per inspirar-nos i per superar el pessimisme que ens aclapara.<\/p>\n
Guardo com un tresor un llibre de V\u00e1clav Havel signat de pr\u00f2pia m\u00e0 quan feia poc que havia arribat a la presid\u00e8ncia; a sota del nom hi va dibuixar un petit cor, com un adolescent. Quants en necessitem, com ell?<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De la caiguda del Mur en van sortir moltes il\u00b7lusions, no poques energies i tamb\u00e9 alguns desenganys. La fi de les dictadures comunistes del centre i est del Vell Continent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4510"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4510"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4510\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}