\t\t\t\tNicolas Sarkozy, despr\u00e9s de la cimera del divendres passat a Brussel\u00b7les, ha declarat que, tot i els importants acords presos sobre la zona euro en una l\u00ednia que podem qualificar de m\u00e9s confederal, no hi haur\u00e0 una transfer\u00e8ncia nova de sobirania dels estats cap a les institucions de la Uni\u00f3 Europea sin\u00f3 que veurem \u201cun exercici compartit de la sobirania per part d\u2019uns governs democr\u00e0ticament escollits\u201d. El president franc\u00e8s ha tingut molta pressa a puntualitzar aquest assumpte i ha reiterat: \u201cReforcem la nostra sobirania i la nostra independ\u00e8ncia exercint-la amb els nostres amics, els nostres aliats i els nostres socis\u201d.<\/p>\n
La sobirania dels estats continua sent un tab\u00fa a comen\u00e7aments del segle XXI, sobretot en l\u2019\u00e0mbit te\u00f2ric, per\u00f2 despr\u00e9s, a l\u2019hora de la pr\u00e0ctica, tot s\u2019estova. La lli\u00e7\u00f3 d\u2019aquests dies \u00e9s rotunda: la uni\u00f3 monet\u00e0ria nom\u00e9s se salvar\u00e0 explorant camins d\u2019uni\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica que permetin prendre decisions amb m\u00e9s dilig\u00e8ncia i claredat. Aix\u00f2 representa capgirar (repensar, refer, remodelar) la sobirania tal com l\u2019hem conegut des de la creaci\u00f3 dels estats en l\u2019edat moderna. El nou europeisme nascut de la crisi t\u00e9 por de dir en veu alta tot el que pot acabar desfent.<\/p>\n
Isaiah Berlin recordava que al segle XVII els francesos no respectaven els alemanys perqu\u00e8 Fran\u00e7a llavors era el centre del m\u00f3n des del punt de vista militar, econ\u00f2mic i cultural, mentre que Alemanya era un territori fragmentat en uns dos-cents principats. Segons el gran historiador de les idees, aquesta actitud dels francesos va crear un fort ressentiment entre els alemanys i aix\u00ed vam anar tirant, masegats per les guerres, fins al 1945. Avui, aparentment superats aquells prejudicis que van ser letals, el lideratge franco-alemany \u00e9s un fet i, malgrat que t\u00e9 detractors i pot ser criticat en molts aspectes, ofereix l\u2019\u00fanica via plausible per no caminar cap enrere com els crancs. La posici\u00f3 tancada de David Cameron, en canvi, \u00e9s la pr\u00f2pia d\u2019alg\u00fa que no vol entendre que el m\u00f3n dels \u00e0lbums de cromos de la seva infantesa ja no existeix. Ll\u00e0stima que el primer ministre brit\u00e0nic no sigui el liberal Clegg, una figura potser massa auda\u00e7 per al seu entorn pol\u00edtic.<\/p>\n
A partir d\u2019ara, cada dia ens farem les mateixes preguntes i no caldr\u00e0 ni mirar cap a Brussel\u00b7les: Qui mana a Europa? Com es mana a Europa? Com hem de triar els que han de manar a Europa? S\u00f3n q\u00fcestions sobre els fonaments d\u2019una democr\u00e0cia de gran escala que va lligada a un model social que ha garantit, des de fa mig segle, els m\u00e0xims nivells de just\u00edcia, llibertat i benestar.<\/p>\n
Per\u00f2 ja no podem fer la truita sense trencar els ous i hem d\u2019admetre que, com ha definit Miguel Poiares Maduro, el gran problema \u00e9s que \u201ccap Estat membre de la UE no ha interioritzat encara les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 per a la seva democr\u00e0cia la interdepend\u00e8ncia creada per la integraci\u00f3\u201d. El fenomen \u00e9s desconcertant i planteja a tots els governants dels estats membres el repte seg\u00fcent: la distinci\u00f3 tradicional entre els interessos locals i comunitaris ja no serveix per confegir una agenda de prioritats. En aquesta cru\u00eflla, com pot aprovar un Parlament sobir\u00e0 uns pressupostos que, a m\u00e9s, han de contribuir a complir una s\u00e8rie d\u2019objectius que, com ha passat a Espanya amb el l\u00edmit de l\u2019endeutament p\u00fablic, s\u2019han volgut revestir amb la solemnitat del rang constitucional? Els anys que vindran encomanaran als partits i els seus dirigents \u2013tamb\u00e9 a Espanya i Catalunya\u2013 la dif\u00edcil missi\u00f3 de redefinir quins s\u00f3n els interessos que cal defensar i de quina manera. Per evitar que la ciutadania es vagi sentint gradualment expulsada d\u2019un proc\u00e9s d\u2019abast hist\u00f2ric i per remodelar a consci\u00e8ncia, tant per dins com per fora, el vell Estat naci\u00f3 que fabrica lleialtats i distribueix prestacions.<\/p>\n
Hem passat de l\u2019europa del benestar a l\u2019europa dels sacrificis, a la vegada que ning\u00fa no sap dir com es pot governar amb efici\u00e8ncia una democr\u00e0cia de m\u00e9s de 500 milions de ciutadans, en la qual conviuen una moneda \u00fanica i d\u2019altres monedes estatals i se superposen governs, parlaments i administracions de tota mena. La UE, abans d\u2019aquesta forta crisi, ja va demostrar una incapacitat molt notable per prendre decisions en assumptes tan sensibles per al ciutad\u00e0 com la seguretat i la immigraci\u00f3, per posar dos exemples que cremaven. En diuen manca de lideratge o d\u00e8ficit democr\u00e0tic, tant li fa. Tot pot empitjorar. A partir d\u2019ara, segons Sarkozy, \u00e9s pal\u00e8s que \u201chi ha clarament dues Europes\u201d, la que aposta per la solidaritat i la regulaci\u00f3 entre els estats membres i una altra que respon nom\u00e9s a la l\u00f2gica del mercat \u00fanic. Si aix\u00f2 es consolida, ser\u00e0 un frac\u00e0s. El mal menor, per\u00f2 frac\u00e0s, al capdavall. Els vells recels s\u2019imposen quan m\u00e9s caldria haver-los dilu\u00eft.<\/p>\n
Hi va haver uns anys en qu\u00e8 el somni europeu semblava una joguina de pl\u00e0stic, resistent i pr\u00e0ctica, f\u00e0cil de fer servir. Un pl\u00e0stic destinat a durar i durar, i a fer felices moltes generacions de francesos, alemanys, italians, espanyols, etc\u00e8tera. Als catalans, que no existim oficialment a Europa, la joguina tamb\u00e9 ens semblava meravellosa, perqu\u00e8 li hav\u00edem volgut veure unes gr\u00e0cies afegides que, si som sincers, formaven part m\u00e9s de la nostra mirada que de l\u2019objecte. En aquesta hora, quan hem descobert que l\u2019europeisme no \u00e9s una milit\u00e0ncia noble sin\u00f3 una operaci\u00f3 a cor obert, tot canvia i encara no sabem si ser\u00e0 a favor o en contra de les velles idees que havien alimentat tants afanys. Tinc una esperan\u00e7a: Sarkozy, nervi\u00f3s, no vol admetre que els fets, gaireb\u00e9 sempre, s\u2019escapen d\u2019aquells que malden per posar-los dins el paper de cel\u00b7lofana.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Nicolas Sarkozy, despr\u00e9s de la cimera del divendres passat a Brussel\u00b7les, ha declarat que, tot i els importants acords presos sobre la zona euro en una l\u00ednia que podem qualificar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4513"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4513"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4513\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4513"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4513"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4513"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}