\t\t\t\tAlgunes vegades, els cirurgians, un cop han obert el cos del malalt, s\u2019adonen que la malaltia \u00e9s pitjor del que semblava i, aleshores, decideixen que val m\u00e9s no remenar gaire, cusen i pensen en abordar el final del pacient de la manera m\u00e9s digna i menys dolorosa possible. Aquesta imatge m\u2019ha vingut al cap en veure com s\u2019ha tancat el XII congr\u00e9s del PSC, que s\u2019ha celebrat a Barcelona aquest cap de setmana. \u00c9s cert que els delegats de la milit\u00e0ncia han escollit una nova direcci\u00f3 i un nou primer secretari, per\u00f2 el mal ha quedat a dins. Resulta extraordinari que, malgrat la demanda social d\u2019una pol\u00edtica nova, tots els que tallen el bacall\u00e0 o aspiren a fer-ho dins del PSC facin veure que aquests tres dies s\u2019ha parlat seriosament dels greus problemes del socialisme catal\u00e0 quan saben que aix\u00f2 no ha passat. Autoengany o propaganda?<\/p>\n
Fa poques setmanes, vam escriure en aquestes p\u00e0gines que el PSC tenia tres reptes com tres cases de pag\u00e8s: redefinici\u00f3 del projecte, reconnexi\u00f3 amb un pa\u00eds que canvia i renovaci\u00f3 del personal dirigent. I tamb\u00e9 vam escriure que, malgrat l\u2019evid\u00e8ncia dels deures que tocaven, nom\u00e9s s\u2019estava parlant de moure cares. Finalment, s\u2019han fet canvis en la pell per\u00f2 no pas en la musculatura ni en l\u2019esquelet (ni en el cor!) de l\u2019organitzaci\u00f3. Montilla, Iceta i Zaragoza surten del primer rengle, per\u00f2 els dos nous homes forts de l\u2019aparell, Daniel Fern\u00e1ndez i Antonio Balm\u00f3n, asseguren una clara continu\u00eftat amb l\u2019esmentat triumvirat que \u2013bo \u00e9s recordar-ho avui\u2013 va fer-se amb les regnes del partit gr\u00e0cies al padrinatge de Josep M\u00aa Sala en el congr\u00e9s de Sitges de l\u2019any 1994. Aix\u00ed mateix, la pres\u00e8ncia de Ros i Elena a la nova executiva recorda una mica all\u00f2 que feia N\u00fa\u00f1ez a les directives del Bar\u00e7a: tots a dins per assegurar la calma.<\/p>\n
Les prim\u00e0ries per triar candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat i els moviments de Carme Chac\u00f3n per liderar el PSOE s\u00f3n els dos principals factors org\u00e0nics d\u2019incertesa amb els quals haur\u00e0 de treballar Pere Navarro, que tamb\u00e9 haur\u00e0 de lluitar contra una notable limitaci\u00f3 per al seu lideratge com \u00e9s el fet de no ser diputat al Parlament. Dit aix\u00f2, mentre Montilla va dir ad\u00e9u reivindicant el tripartit (suposo que mogut m\u00e9s per l\u2019orgull que per la ra\u00f3), el nou primer secretari mantenia, en una entrevista en aquest diari, que la p\u00e8rdua de credibilitat del PSC t\u00e9 com a causa, en part, \u201cun tripartit en el qual els nostres socis van gesticular en exc\u00e9s\u201d. Matisos irrellevants o embri\u00f3 d\u2019un l\u00edder disposat a extirpar el mal?<\/p>\n
El PSC s\u2019ha desgastat durant d\u00e8cades d\u2019un poder institucional cada cop m\u00e9s tancat sobre si mateix i, a la vegada, no ha aconseguit oferir una alternativa a CIU en la defensa priorit\u00e0ria dels interessos de la societat catalana a Madrid. Aquesta \u00e9s la realitat crua que, agradi o no, Navarro i el seu flamant equip tenen damunt la taula. Poden arriscar-se a operar de deb\u00f2 o poden seguir tocant el viol\u00ed mon\u00f2ton del federalisme, l\u2019esquerra plural i la por a la dreta.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Algunes vegades, els cirurgians, un cop han obert el cos del malalt, s\u2019adonen que la malaltia \u00e9s pitjor del que semblava i, aleshores, decideixen que val m\u00e9s no remenar gaire,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4515"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4515"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4515\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}