{"id":4516,"date":"2011-12-12T00:00:29","date_gmt":"2011-12-11T23:00:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.oweb.es\/fmalvaro\/?p=391"},"modified":"2011-12-12T00:00:29","modified_gmt":"2011-12-11T23:00:29","slug":"reconstruir-o-redecorar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2011\/12\/12\/reconstruir-o-redecorar\/","title":{"rendered":"Reconstruir o redecorar"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tQue els partits necessiten, en general, ser repensats \u00e9s una evid\u00e8ncia m\u00e9s que clamorosa. Que les organitzacions pol\u00edtiques han d\u2019obrir-se m\u00e9s als ciutadans no adscrits tamb\u00e9 \u00e9s inq\u00fcestionable. Tot aix\u00f2 ho sabem, el problema \u00e9s que els nuclis dirigents s\u00f3n conservadors per definici\u00f3. Aquesta manera de fer provoca l\u2019esclerosi dels aparells, que, tard o d\u2019hora, es veuen entre l\u2019espasa de la dimissi\u00f3 autocr\u00edtica i la paret de la resist\u00e8ncia revestida de prop\u00f2sit d\u2019esmena. En el tauler catal\u00e0, el PSC i ERC s\u00f3n partits que han tocat fons i que han de fer front al repte de recuperar-se. Els republicans han triat ja una direcci\u00f3 nova que ha fet els primers passos i els socialistes ho faran ben aviat.<\/p>\n<p>Potser perqu\u00e8 una multinacional dels mobles i els objectes de la llar ho ha posat de moda en un conegut esl\u00f2gan, alguns pol\u00edtics pensen que n\u2019hi ha prou amb redecorar un projecte per sortir del clot. Redecorar nom\u00e9s \u00e9s fer canvis superficials, uns retocs aqu\u00ed i all\u00e0. Els dirigents que no tenen cap altra intenci\u00f3 que redecorar el seu partit demostren que no han ent\u00e8s res de res sobre el m\u00f3n que vivim. La pol\u00edtica, tal com l\u2019hem conegut fins ara, ha envellit molt\u00edssim. I no pas perqu\u00e8 hi hagi moviments de protesta com el 15-M o governs tecnocr\u00e0tics a It\u00e0lia i Gr\u00e8cia. L\u2019envelliment de la pol\u00edtica democr\u00e0tica prov\u00e9, abans que res, de la radical transformaci\u00f3 del temps dels conflictes que viu ara qualsevol societat desenvolupada.<\/p>\n<div id=\"testArtCol_b\">\n<p>Els mitjans de comunicaci\u00f3 han accelerat el temps de la viv\u00e8ncia ciutadana de la pol\u00edtica sense que els governants disposin d\u2019una eina per prendre decisions de manera m\u00e9s r\u00e0pida que fa cent anys. Aqu\u00ed es produeix una fractura insalvable, que col\u00b7loca els representants democr\u00e0tics en un permanent fora de joc, i aix\u00f2 els obliga a dedicar una quantitat enorme d\u2019esfor\u00e7os a justificar la seva aparent lentitud, manca de reflexos i desorientaci\u00f3. M\u00e9s que gestionar la conting\u00e8ncia amb efic\u00e0cia, el governant \u00e9s un expert a donar constants excuses m\u00e9s o menys cre\u00efbles sobre la seva incapacitat per arribar al cor dels problemes. La democr\u00e0cia \u00e9s un tren sense frens que els seus conductors no controlen.<\/p>\n<p>En aquest nou paradigma, que rebenta moltes rutines institucionals, els partits no en tindran prou de redecorar-se amb habilitat per continuar surant en el disputat mercat electoral. M\u00e9s enll\u00e0 de les claus particulars de cada cas, un partit del segle XXI est\u00e0 obligat a reconstruir-se de dalt a baix, perqu\u00e8 els seus errors s\u00f3n, sobretot, el fruit amargant d\u2019una arquitectura caduca, la qual cosa no lleva responsabilitat als noms que han portat el carro pel pedregar. Per exemple, de res servir\u00e0 celebrar prim\u00e0ries si, a la vegada, no s\u2019arbitren nous m\u00e8todes de control permanent dels electors sobre la feina dels c\u00e0rrecs electes. No s\u00e9 si a ERC i al PSC hi han pensat gaire, en tot aix\u00f2.<\/p>\n<\/div>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Que els partits necessiten, en general, ser repensats \u00e9s una evid\u00e8ncia m\u00e9s que clamorosa. Que les organitzacions pol\u00edtiques han d\u2019obrir-se m\u00e9s als ciutadans no adscrits tamb\u00e9 \u00e9s inq\u00fcestionable. Tot aix\u00f2&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4516"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4516"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4516\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4516"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4516"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4516"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}