\t\t\t\tEn un recent sopar amb professionals barcelonins interessats pels afers p\u00fablics, alg\u00fa va demanar-me com governaria Mariano Rajoy, de qui sabem m\u00e9s els silencis espessos que cap altra cosa. Amb totes les cauteles que fan al cas i sense voler exercir de futur\u00f2leg, vaig respondre que el l\u00edder del PP ser\u00e0 un president dedicat a no semblar-se per res a Zapatero i ocupat, sobretot, a no ser conf\u00f3s amb Aznar, l\u2019home que va designar-lo. De fet, l\u2019aznarisme irredempt i ressentit, aliat amb la trinxera m\u00e9s ferotge de la dreta medi\u00e0tica, va fer tot el possible perqu\u00e8 Rajoy s\u2019estimb\u00e9s, per\u00f2 el gallec ha arribat a la meta i aix\u00f2 \u2013s\u00f3n les regles del torneig\u2013 li atorga m\u00e9s autoritat que no sembla dins dels rengles conservadors.<\/p>\n
Aznar era un leninista de dretes (assessorat per alguns ide\u00f2legs esquerranosos que s\u2019havien passat a l\u2019adversari) que tenia una voluntat manifesta de transformar a tota m\u00e0quina la realitat espanyola, amb una ambici\u00f3 que ell volia que fos hist\u00f2rica, la qual cosa va portar-lo, per exemple, a prendre part en la guerra d\u2019iraq, per for\u00e7ar un canvi geopol\u00edtic que trenqu\u00e9s la depend\u00e8ncia que Madrid ha tingut sempre, des de la mort de Franco, del criteri de francesos i alemanys. El primer Aznar, el que governa amb el suport de Jordi Pujol, adopta una moderaci\u00f3 purament t\u00e0ctica, aquell centrisme del qual Josep Piqu\u00e9 fou abanderat i que tantes alegries va donar a les elits catalanes econ\u00f2miques, refiades o amn\u00e8siques fins a l\u00edmits indescriptibles. Despr\u00e9s, a partir de l\u2019any 2000, la majoria absoluta va permetre que Aznar s\u2019alliber\u00e9s de la m\u00e0scara i ens mostr\u00e9s el seu veritable rostre d\u2019idealista desbocat i disposat a portar el seu programa de m\u00e0xims fins al final.<\/p>\n
Rajoy no t\u00e9 cap inter\u00e8s, m\u2019hi jugo el que vulgueu, a transformar la realitat per passar a la gran hist\u00f2ria. No sembla que vegi el govern com una eina de redibuix social (com el veien Gonz\u00e1lez, Pujol i Aznar, cadascun a la seva manera) sin\u00f3 com un instrument de gesti\u00f3 que, posant l\u2019accent en unes determinades pol\u00edtiques, permeti anar fent sense ensurts en la direcci\u00f3 prefixada. No vull dir que Rajoy no tingui ideologia, el que subratllo \u00e9s que ser\u00e0 m\u00e9s pragm\u00e0tic i pacient que Aznar i que ser\u00e0 m\u00e9s h\u00e0bil \u2013no pas m\u00e9s tou\u2013 a l\u2019hora de fer servir les palanques de la majoria absoluta. Reitero: el Partit Popular d\u2019ara t\u00e9 projecte per\u00f2 en la seva aplicaci\u00f3 podria ser m\u00e9s intel\u00b7ligent que l\u2019aznarisme i, per tant, molt m\u00e9s perill\u00f3s per al seus adversaris. He escoltat un dels homes de confian\u00e7a de Mariano Rajoy en la cuina de les idees, Jos\u00e9 M.\u00aa Lassalle, i puc dir que sap molt b\u00e9 quina Espanya vol i com arribar-hi.<\/p>\n
El drama del nou president espanyol \u00e9s que aterra a la Moncloa enmig de la pitjor crisi econ\u00f2mica en d\u00e8cades i obligat a moure\u2019s en un entorn que canvia a gran velocitat. Els esglais constants a la zona euro i el capgirament del concepte cl\u00e0ssic de sobirania dins la UE no s\u00f3n assumptes que permetin una actitud gaire relaxada. Ara, Rajoy d\u00f3na tota la sensaci\u00f3 de voler tornar a l\u2019estil de la Uni\u00f3n de Centro Democr\u00e1tico (UCD) de l\u2019any 1979, quan el partit d\u2019adolfo Su\u00e1rez governava i les pulsions autodestructives internes de l\u2019organitzaci\u00f3 encara es mantenien a ratlla. Centrisme, reformisme, pactisme, di\u00e0leg i moderaci\u00f3 s\u00f3n etiquetes que el mandatari exhibeix en els seus darrers discursos.<\/p>\n
Recordo algunes declaracions de Piqu\u00e9, durant la seva etapa de ministre d\u2019aznar, en el sentit que calia tornar a l\u2019esperit de 1977, quan vam estrenar la democr\u00e0cia. Hi havia, en aquesta posici\u00f3, dos objectius complementaris: ganes de rebobinar certs consensos per modificar-los i una necessitat d\u2019enlla\u00e7ar amb el moment fundacional del sistema per legitimar una interpretaci\u00f3 nova de la Constituci\u00f3. El piquerisme ministerial \u2013despr\u00e9s va evolucionar cap a tonalitats m\u00e9s efectistes i abruptes\u2013 es movia en aquesta ambig\u00fcitat. Hi penso perqu\u00e8 Rajoy, aparentment, connecta ara amb aquest estil de pol\u00edtica que defuig la frontalitat i busca \u2013si se\u2019m permet el s\u00edmil futbol\u00edstic\u2013 el gol per l\u2019esquadra. Recordeu la UCD va ser el partit que, de la m\u00e0 del PSOE, va endegar la Loapa, una llei que pretenia remodelar a la baixa els estatuts de les nacions hist\u00f2riques. La m\u00fasica de la Loapa va sobreviure tot i que el Tribunal Constitucional va desautoritzar-ne la lletra.<\/p>\n
Evitar alguns errors d\u2019aznar, vet aqu\u00ed una lli\u00e7\u00f3 apresa pel nou l\u00edder popular. Rajoy no vol fabricar m\u00e9s independentistes, no vol provocar les \u00e8piques catalanistes, no vol fer gaire soroll. Vol governar, durar el m\u00e0xim de temps en el c\u00e0rrec i, com \u00e9s l\u00f2gic, portar a terme un programa que inclou \u2013no s\u2019hi val a badar\u2013 una recentralitzaci\u00f3 auton\u00f2mica que no ho sembli gaire per\u00f2 que s\u2019implanti tamb\u00e9 amb l\u2019ajut de la crisi econ\u00f2mica i social. Per aix\u00f2 est\u00e0 obert a parlar de finan\u00e7ament amb el Govern de la Generalitat per\u00f2 d\u00f3na allargs sobre el pacte fiscal que reclama CIU i que t\u00e9 un ampli suport social a Catalunya. La majoria absoluta d\u2019aznar va ser una exaltaci\u00f3 de l\u2019agit-prop i la de Rajoy, en canvi, ser\u00e0 una met\u00f2dica manera de guanyar terreny \u201csin que se note el cuidado\u201d. Aznar era un dirigent fascinat per la batalla com a tal mentre Rajoy en t\u00e9 prou a saber que va guanyant.<\/p>\n
Auguro que les jugades que el gabinet de Rajoy faci en l\u2019escaquer catal\u00e0 seran m\u00e9s sofisticades<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En un recent sopar amb professionals barcelonins interessats pels afers p\u00fablics, alg\u00fa va demanar-me com governaria Mariano Rajoy, de qui sabem m\u00e9s els silencis espessos que cap altra cosa. Amb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4519"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4519"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4519\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}