\t\t\t\tCatalunya necessita tenir un partit de centre-esquerra s\u00f2lid que articuli una part important de la representaci\u00f3 democr\u00e0tica. Aquest paper, des de l\u2019any 1977, l\u2019ha fet el PSC. Els socialistes catalans, per\u00f2, tamb\u00e9 han volgut ser una altra cosa, no menys important: la r\u00f2tula org\u00e0nica entre el poder central espanyol i el poder auton\u00f2mic de Catalunya. En aquesta segona missi\u00f3 han fracassat, tot i haver disposat de ministres i d\u2019un vicepresident com Serra; el votant gaireb\u00e9 sempre ha preferit que els interessos catalans siguin defensats a Madrid per una formaci\u00f3 amb el centre de decisi\u00f3 final a Barcelona com \u00e9s CIU, federaci\u00f3 especialitzada en \u201cel que \u00e9s nostre\u201d. Amb tot, el pes municipal del PSC i la seva alian\u00e7a amb el PSOE han estat, fins fa poc, l\u2019origen de l\u2019alta concentraci\u00f3 de poder acumulat pels socialistes ind\u00edgenes.<\/p>\n
Aquest m\u00f3n sembla acabar-se. Despr\u00e9s del miratge que va representar assolir la presid\u00e8ncia de la Generalitat mitjan\u00e7ant un pacte amb ERC i ICV, el fort retroc\u00e9s en les \u00faltimes municipals i l\u2019ensulsiada del 20-N col\u00b7loquen el socialisme catal\u00e0 en una cru\u00eflla mai vista des de la transici\u00f3. Dels tres reptes grans que ha d\u2019abordar el PSC (redefinici\u00f3 de projecte, reconnexi\u00f3 amb un pa\u00eds que canvia i renovaci\u00f3 de personal dirigent) el que estem veient t\u00e9 a veure nom\u00e9s amb les cares. La gesti\u00f3 de la travessia del desert s\u2019est\u00e0 fent sense dissimular que, per a molts membres de l\u2019actual c\u00fapula, tot es redueix a una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia personal. Ho il\u00b7lustra de manera descarnada el fet que en els primers llocs de les llistes de les recents generals s\u2019hi hagin refugiat els principals c\u00e0rrecs org\u00e0nics, com qui puja dalt del bot salvavides quan el vaixell naufraga. Tamb\u00e9 contribueix a fer aquesta sensaci\u00f3 la tossuda voluntat de l\u2019expresident Montilla d\u2019anar al Senat, un moviment que ha generat nombrosa oposici\u00f3 interna de diputats i exconsellers.<\/p>\n
Iceta ha mogut pe\u00e7a i s\u2019ha trencat l\u2019alian\u00e7a entre ell, Montilla i Zaragoza, nucli dur de l\u2019aparell des de l\u2019any 1994. Mentrestant, l\u2019alcalde Navarro encarna el retoc cosm\u00e8tic bene\u00eft pels que han portat les sigles al desastre, l\u2019alcalde Ros es postula sense con\u00e8ixer la m\u00e0quina i Elena propugna un futur apadrinat, paradoxalment, per una figura tan caduca com Obiols. I els de la generaci\u00f3 Blackberry no se senten prou forts per plantar cara i els catalanistes m\u00e9s notoris de la casa s\u2019ho miren tot de lluny. Per acabar-ho d\u2019amanir, Carme Chac\u00f3n, com si no sab\u00e9s el seu trist resultat a les urnes, vol liderar el PSOE, la qual cosa l\u2019obligar\u00e0 a instrumentalitzar el PSC per fer el seu combat particular. Per a les bases, aquest panorama \u00e9s ben desfibrador.<\/p>\n
I si ara fos l\u2019hora, com volia Pasqual Maragall, de construir un Partit Dem\u00f2crata catal\u00e0 que, sense subordinar-se mai m\u00e9s a les ordres del carrer Ferraz, decid\u00eds aixecar la bandera del que \u00e9s nostre des del centre-esquerra com ho fa CIU des del centre-dreta? Em temo que hi ha massa gent al bot salvavides<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Catalunya necessita tenir un partit de centre-esquerra s\u00f2lid que articuli una part important de la representaci\u00f3 democr\u00e0tica. Aquest paper, des de l\u2019any 1977, l\u2019ha fet el PSC. Els socialistes catalans,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4520"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4520"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4520\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4520"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4520"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4520"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}