{"id":4521,"date":"2011-11-25T00:00:53","date_gmt":"2011-11-24T23:00:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.oweb.es\/fmalvaro\/?p=438"},"modified":"2011-11-25T00:00:53","modified_gmt":"2011-11-24T23:00:53","slug":"oficis-felicos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2011\/11\/25\/oficis-felicos\/","title":{"rendered":"Oficis feli\u00e7os"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tQue hi ha oficis feli\u00e7os i no tant sempre ho hem sabut, per\u00f2 ara ens han demostrat cient\u00edficament que les professions considerades m\u00e9s infelices s\u00f3n les que estan m\u00e9s ben pagades. Tot i que ja deien els cl\u00e0ssics i la iaia que els diners no fan la felicitat, sempre hem sospitat que, excepte casos molt comptats, cal haver arribat a uns nivells de renda prou folgats per comen\u00e7ar a fer bandera dels valors anomenats postmaterialistes i del retorn a la simplicitat, que no \u00e9s exactament el mateix que la vida austera ni encara menys la vida prec\u00e0ria o directament la vida pobra i\/o miserable.<\/p>\n<p>Ara, quan els que vivim d\u2019un salari tenim dies d\u2019inquietud i dies de por, quan l\u2019atur s\u2019ha desbocat, quan costa m\u00e9s arribar al dia 1, quan la gran majoria estem segurs que serem una mica m\u00e9s pobres en els pr\u00f2xims anys, justament ara resulta fora de lloc cantar les excel\u00b7l\u00e8ncies de la felicitat contraposada als diners, llevat si un aspira a la santedat o a repetir el viatge que els hippies van fer quan la crisi de la qual es parlava nom\u00e9s era la del petroli. Perqu\u00e8 semblaria que fem broma del patiment i dels sacrificis de la gent. En canvi, parlar de felicitat en temps de vaques grasses no molesta, fins i tot es pot escriure aquesta aspiraci\u00f3 a les constitucions i als estatuts d\u2019autonomia, a imitaci\u00f3 dels pr\u00f2cers que van aconseguir la independ\u00e8ncia de les tretze col\u00f2nies, embri\u00f3 dels Estats Units.<\/p>\n<div id=\"testArtCol_b\">\n<p>El fet \u00e9s que, si teniu la sort de conservar la vostra feina, heu de saber que l\u2019ofici m\u00e9s feli\u00e7 \u00e9s el de sacerdot. Segons un estudi elaborat per la Universitat de Chicago del qual ahir parlava La Vanguardia, els professionals de la fe (no s\u00e9 si la mostra inclou totes les confessions m\u00e9s nombroses o nom\u00e9s les diverses branques del cristianisme) estan encantats amb el que fan, seguits pels bombers, fisioterapeutes i escriptors. Ja ho veieu, una mica d\u2019\u00e0nima i una mica de cos. Mentre, el campi\u00f3 dels oficis infeli\u00e7os \u00e9s el director de tecnologia de la informaci\u00f3, a qui segueixen el director de vendes i m\u00e0rqueting, el cap de producte i el programador web. Els treballs m\u00e9s t\u00edpics de la nostra hipermodernitat quotidiana no fan feli\u00e7, \u00e9s com un sarcasme. Desconec on queden els professionals de la pol\u00edtica i els de la funci\u00f3 p\u00fablica. Una investigaci\u00f3 sobre la felicitat (sentida, fingida o dissimulada) de governants i funcionaris podria il\u00b7luminar certes pol\u00e8miques.<\/p>\n<p>Faig tard per fer-me capell\u00e0 i, a sobre, no s\u00f3c home de fe. Prou feina tinc amb els misteris terrenals com per gosar endinsar-me en els celestials. He de ser feli\u00e7 amb el que faig i, sobretot, esperar que la condici\u00f3 d\u2019avi m\u2019arribi molt tard. Perqu\u00e8 \u2013com \u00e9s notori i un altre estudi assenyala\u2013 els avis van cada dia m\u00e9s atabalats per haver de criar i educar els n\u00e9ts. Per\u00f2 sovint s\u00f3n els oficis no reconeguts, com el d\u2019avi i \u00e0via, els que eviten que tot se\u2019n vagi a can Pistraus.<\/p>\n<\/div>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Que hi ha oficis feli\u00e7os i no tant sempre ho hem sabut, per\u00f2 ara ens han demostrat cient\u00edficament que les professions considerades m\u00e9s infelices s\u00f3n les que estan m\u00e9s ben&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4521"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4521"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4521\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4521"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4521"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4521"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}