\t\t\t\tCrec, com ha escrit Daniel Innerarity, que s\u00f3n els fets all\u00f2 que acredita les idees i no a l\u2019inrev\u00e9s. I tamb\u00e9 crec, com ens recorda Raymond Aron, que l\u2019experi\u00e8ncia ens ensenya que hem de jutjar les persones per all\u00f2 que fan i no per all\u00f2 que diuen. La pol\u00edtica \u00e9s, en darrera inst\u00e0ncia, acci\u00f3. Una acci\u00f3 sustentada en alguns principis i vinculada a diversos interessos en conflicte. I la ciutat, com a m\u00e9s alta plasmaci\u00f3 de la pol\u00edtica i espai d\u2019aquesta, \u00e9s fruit de moltes decisions acumulades en el temps, i tamb\u00e9 resultat d\u2019atzars i de din\u00e0miques no previstes que incideixen sobre la voluntat dels individus. Per\u00f2 tota ciutat, tamb\u00e9 Barcelona, \u00e9s un espai de les idees on es confronten \u2013o s\u2019haurien de confrontar\u2013 posicions diverses que tenen, sobre el tauler, la mateixa legitimitat per ser formulades i que, en un proc\u00e9s constant d\u2019intercanvi, guanyen o perden credibilitat davant de la ciutadania.<\/p>\n
Barcelona, la capital de Catalunya, una gran metr\u00f2poli europea, hauria de donar cabuda a un debat exemplar d\u2019idees. La Barcelona oberta, la que sempre va mirar cap al nord, la que va acollir exiliats de mig m\u00f3n, la que va saber rebre i rellan\u00e7ar les avantguardes art\u00edstiques, la que va entrella\u00e7ar identitat, cosmopolitisme i modernitat a trav\u00e9s del catalanisme, la que va ser punta de llan\u00e7a de la lluita democr\u00e0tica a les Espanyes, la Barcelona cru\u00eflla de sensibilitats i criteris tendeix, des de fa molts anys, al mon\u00f2leg. Es tracta d\u2019un mon\u00f2leg ideol\u00f2gic en el qual les idees centrals d\u2019una socialdemocr\u00e0cia lenta de reflexos s\u00f3n substitu\u00efdes i despla\u00e7ades per un magma de discursos alterglobalitzadors, neollibertaris, neocomunistes, antiamericans, antisemites i antioccidentals. Tots aquests elements donen lloc a un conf\u00fas brou antipol\u00edtic i populista que obt\u00e9 part de la seva projecci\u00f3 gr\u00e0cies a la sobrerepresentaci\u00f3 de qu\u00e8 gaudeix en els mitjans (sobretot els p\u00fablics) i en els entorns acad\u00e8mics i culturals. Aix\u00f2 va provocar, durant la primavera i l\u2019estiu passats, que la revolta dels anomenats indignats tingu\u00e9s a Barcelona un perfil m\u00e9s ca\u00f2tic i molt menys reformista que el mateix moviment a Madrid.<\/p>\n
\u00c9s, per\u00f2, a la dreta dels valors socialdem\u00f2crates, en l\u2019espai on conviuen els principis democristians, liberals i conservadors, on Barcelona palesa una veritable anomalia. Veig aquesta situaci\u00f3 com una asimetria inercial que transforma qualsevol debat d\u2019idees en una competici\u00f3 tramposa on els jugadors hegem\u00f2nics no reconeixen al jugador contrari el dret a sostenir all\u00f2 que sost\u00e9. El fet de qualificar per sistema de \u201cneocon\u201d o \u201cultraliberal\u201d tota posici\u00f3 que no encaixi en la seva ortod\u00f2xia d\u00f3na mesura d\u2019aquesta desfiguraci\u00f3 permanent. Qui no s\u2019adhereix al corrent dominant \u00e9s expulsat de la conversa i nom\u00e9s excepcionalment, com a quota legitimadora de precaris equilibris t\u00e0ctics, pot apar\u00e8ixer en els espais des d\u2019on es fabrica i s\u2019administra una ideologia aclaparadora que \u2013paradoxa enorme\u2013 esdev\u00e9 la m\u00e9s oficial de totes, malgrat representar-se com a hipercr\u00edtica amb el sistema i proposar-se com a impugnaci\u00f3 rupturista d\u2019aquest.<\/p>\n
Els cicles electorals incideixen relativament poc, si m\u00e9s no fins ara, en aquest fenomen. L\u2019hegemonia ideol\u00f2gica \u00e9s una i l\u2019hegemonia politicoinstitucional \u00e9s una altra. Amb tot, \u00e9s una evid\u00e8ncia que el socialisme catal\u00e0, sobretot durant l\u2019etapa de l\u2019alcalde Pasqual Maragall, va assolir i mantenir moltes complicitats amb el m\u00f3n dels creadors i del pensament, bo i for\u00e7ant el xoc amb tot all\u00f2 que hom deia que representaven el pujolisme i Jordi Pujol. L\u2019axioma fals segons el qual el nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s all\u00f2 retr\u00f2grad oposat a una Barcelona que encarna la modernitat va permetre crear, amb diners p\u00fablics, una s\u00e8rie de plataformes i pantalles potents per consolidar un domini ideol\u00f2gic a llarg termini. El fet que Pujol don\u00e9s prioritat a la competici\u00f3 electoral en l\u2019eix catalanisme-espanyolisme (que era el que afavoria la seva oferta pol\u00edtica) va ajornar sine die<\/em> el combat ideol\u00f2gic en l\u2019eix dreta-esquerra. El singular paper d\u2019una part important i activa de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i del m\u00f3n educatiu, tradicionalment ubicats en unes coordenades molt precises de la transici\u00f3 en\u00e7\u00e0, ha tendit a refor\u00e7ar moltes premisses del progressisme local i ha impedit la penetraci\u00f3 d\u2019altres punts de vista; l\u2019imaginari escolar, sovint influ\u00eft per un sindicalisme corporatiu i r\u00edgid, descansa, moltes vegades, en consignes d\u2019una ultracorrecci\u00f3 pol\u00edtica que mata el pensament.<\/p>\n Amb tot, les coses han canviat en els darrers temps. El gran debat d\u2019idees pendent a Catalunya ja no \u00e9s entre visions m\u00e9s a la dreta o visions m\u00e9s a l\u2019esquerra. Som en un nou context, de m\u00e9s risc. La crisi econ\u00f2mica, l\u2019endog\u00e0mia dels partits, la sospita generalitzada sobre els pol\u00edtics, l\u2019enfonsament dels programes socialdem\u00f2crates a Europa i l\u2019emerg\u00e8ncia de moviments populistes de tot color han tret rellev\u00e0ncia al debat dreta-esquerra i han posat damunt la taula una discussi\u00f3 m\u00e9s greu, que es pret\u00e9n nova per\u00f2 que t\u00e9 ressons de la pitjor d\u00e8cada del segle XX: el debat entre partidaris de la democr\u00e0cia que tenim i partidaris de liquidar-la de manera expeditiva per instaurar no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8. Els que impugnen de dalt a baix la democr\u00e0cia representativa neguen que aquesta es pugui reformar i fan el seg\u00fcent recorregut: primer, proclamen que els pol\u00edtics no els representen i, despr\u00e9s, en un triple salt mortal argumentatiu, afirmen que, en realitat, no representen ning\u00fa, i que el poble, per tant, pren el carrer per edificar una nova legitimitat. Els milions de votants dels partits esdevenen aix\u00ed \u00e0nimes extraviades que han de ser salvades per l\u2019avantguarda conscienciada d\u2019un moviment que, per pura intu\u00efci\u00f3, sap perfectament qu\u00e8 vol la ciutadania, tot i que no accepta sotmetre\u2019s a les regles de les urnes perqu\u00e8, segons repeteix, aquest \u00e9s un joc adulterat. Trencar aquest pensament circular \u00e9s impossible.<\/p>\n A Barcelona, aquesta reacci\u00f3 antipol\u00edtica compta amb l\u2019adhesi\u00f3 entusiasta de la vella intel\u00b7lectualitat, fascinada per un espectacle que t\u00e9 tots els components del que Bernard Crick denomina \u201cpol\u00edtica estudiantil\u201d, que identifica amb \u201cl\u2019actitud d\u2019aquell que s\u2019estima m\u00e9s pensar a construir la \u2018Nova Jerusalem en la terra verda i bonica d\u2019Anglaterra\u2019 que considerar les millores vulgars i limitades per\u00f2 immediates que una vict\u00f2ria electoral pot suposar per a un electorat\u201d. En aquest sentit, \u00e9s interessant observar com alguns dels mandarins m\u00e9s destacats de la cultura i l\u2019acad\u00e8mia de Barcelona, amb c\u00e0rrecs de responsabilitat que depenen de les institucions democr\u00e0tiques i amb control sobre pressupostos p\u00fablics, aconsegueixen desdoblar-se i actuar com a inspiradors i valedors d\u2019aquest fenomen frontalment antipol\u00edtic, bo i representant un doble paper des de la comoditat de fer-se passar per outsiders<\/em> quan s\u00f3n insiders<\/em> de luxe, gestors amb poder efectiu sobre parcel\u00b7les de realitat gens negligibles.<\/p>\n La desigual i ambigua relaci\u00f3 de la societat catalana amb el poder de l\u2019Estat, des de la derrota militar de 1714, ha alimentat tota mena de rebomboris i insurreccions, i tamb\u00e9 ha anat modelant la figura de l\u2019intel\u00b7lectual com a actor p\u00fablic protagonista. Ser lluny de Madrid relativitza la responsabilitat de les elits, tot sembla mig de broma. La Setmana Tr\u00e0gica, el pistolerisme dels anys vint, els Fets de Maig, la clandestinitat antifranquista, l\u2019underground<\/em> llibertari de la primera transici\u00f3, tot aix\u00f2 s\u00f3n imatges molts potents, irresistibles, que conviden a l\u2019emulaci\u00f3 nost\u00e0lgica. Sobretot entre aquells que creuen tenir tota la ra\u00f3 perqu\u00e8, fa molts anys, sentint-se d\u00e9us, van saltar per damunt de la foguera.<\/p>\n Tardor (octubre \u2013\u00a0desembre 2011)\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Crec, com ha escrit Daniel Innerarity, que s\u00f3n els fets all\u00f2 que acredita les idees i no a l\u2019inrev\u00e9s. I tamb\u00e9 crec, com ens recorda Raymond Aron, que l\u2019experi\u00e8ncia ens…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[40],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4527"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4527"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4527\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}