\t\t\t\tSi no ho he ent\u00e8s malament, el president Mas fa el que ning\u00fa encara no fa a les Espanyes per dos motius: per demostrar que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 seriosa que fa els deures i perqu\u00e8, com se\u2019ns va avisar la setmana passada, el Govern de la Generalitat tindr\u00e0 problemes de tresoreria sense els 750 milions d\u2019euros que havia prom\u00e8s Zapatero. El l\u00edder de CIU demostra que l\u2019\u00e8tica de la convicci\u00f3 i la de la responsabilitat poden coincidir alguna vegada, tot i que aix\u00f2 no acostuma a veure\u2019s gaire en les nostres democr\u00e0cies, massa presoneres del curt termini. Que el president de Catalunya governi amb determinaci\u00f3 i sense por a les protestes gremials \u00e9s una actitud que regenera la pol\u00edtica, la qual cosa \u00e9s de subratllar quan a Europa hi ha qui pensa que els tecn\u00f2crates ens salvaran.<\/p>\n
La segona onada d\u2019ajustaments que impulsa l\u2019executiu Mas demana sacrificis als funcionaris i aquests, mitjan\u00e7ant els seus sindicats, ja han dit que consideren que els governants democr\u00e0tics del pa\u00eds els han declarat \u201cla guerra\u201d. Els empleats p\u00fablics tenen tot el dret a defensar els seus interessos, \u00f2bviament. Per\u00f2 hauran d\u2019anar molt en compte a l\u2019hora de tibar la corda, perqu\u00e8 no els surti el tret per la culata en un moment en qu\u00e8 la majoria dels ciutadans \u2013que s\u00f3n assalariats del sector privat\u2013 ja fa molt de temps que pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi. Els funcionaris saben que fora de l\u2019administraci\u00f3 fa m\u00e9s fred i que all\u00ed la capacitat de pressi\u00f3 del treballador \u00e9s molt menor, sobretot quan l\u2019amena\u00e7a de l\u2019atur no \u00e9s un mer recurs ret\u00f2ric per fer por a la taula de negociaci\u00f3.<\/p>\n
Tinc un gran respecte pels empleats de la funci\u00f3 p\u00fablica i no considero que, com diu el t\u00f2pic, siguin indolents i irresponsables. Aquesta mirada \u00e9s injusta. Dit aix\u00f2, cal ser fidels a la veritat i admetre que els funcionaris tenen, pel cap baix i en general, dos grans avantatges: els seus llocs de feina queden a recer de les sotragades del mercat i gaudeixen d\u2019una s\u00e8rie de complements poc o mai vistos fora de l\u2019administraci\u00f3. Que es faci servir la paraula \u201cprivilegis\u201d no els agrada. Tanmateix, la sensaci\u00f3 \u00e9s que els empleats p\u00fablics gaudeixen d\u2019una incertesa menor sobre el futur i aix\u00f2 val molt. El ve\u00ed del funcionari (que cada dia es lleva per anar a un taller o una oficina on la facturaci\u00f3 ha caigut en picat) fa molts mesos que est\u00e0 angoixat perqu\u00e8 ja es veu a la cua de l\u2019atur.<\/p>\n
En certs discursos sindicals sobre les retallades s\u2019hi endevina aquella actitud que Bernard Crick va descriure fa anys en el seu obligat llibre En defensa de la pol\u00edtica. El funcionari creu que el seu treball es veu \u201ccont\u00ednuament frustrat per les intromissions dels pol\u00edtics\u201d quan ell sap millor, per la seva experi\u00e8ncia, tot el que cal fer. Si no van amb cura, en aquesta guerra, els funcionaris es quedaran sols. Podran fer moltes manifestacions i aturar alguns serveis per\u00f2 \u2013m\u2019hi jugo el que vulgueu\u2013 perdran estrepitosament la batalla de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si no ho he ent\u00e8s malament, el president Mas fa el que ning\u00fa encara no fa a les Espanyes per dos motius: per demostrar que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 seriosa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4528"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4528"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4528\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}