\t\t\t\tHa esclatat la pol\u00e8mica perqu\u00e8 Ana Mato, nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, ha fet servir l\u2019expressi\u00f3 \u201cviol\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit familiar\u201d en lloc de \u201cviol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d que, segons algunes entitats i organitzacions feministes, \u00e9s el que cal dir en aquests casos. Confesso que jo potser n\u2019hauria dit \u201cviol\u00e8ncia masclista\u201d perqu\u00e8 em van ensenyar que el g\u00e8nere \u00e9s per als mots i no per a les persones. Amb tot, cal dir que l\u2019adjectiu \u201cfamiliar\u201d descriu b\u00e9 la naturalesa d\u2019una s\u00e8rie de viol\u00e8ncies que passen a l\u2019espai dom\u00e8stic. Per exemple, com n\u2019hem de dir de la viol\u00e8ncia que exerceix un pare contra un fill o un fill contra un pare o un avi? Suposo que, en aquest cas, parlar de \u201cviol\u00e8ncia familiar\u201d no provocaria urtic\u00e0ria entre els vigilants de la correcci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n
Si ho he ent\u00e8s b\u00e9, les cr\u00edtiques a la ministra tenen lloc perqu\u00e8 es creu que el canvi d\u2019etiqueta es fa per \u201cdesnaturalitzar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d, en expressi\u00f3 d\u2019una jurista citada per aquest diari. \u00c9s, per tant, un debat sobre intencions m\u00e9s que sobre actuacions.\u00a0Alguns (i algunes) obliden que la llei de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere es va aprovar per unanimitat, amb els vots del PP. La conclusi\u00f3 \u00e9s evident: en certs ambients, parlar de g\u00e8nere es considera m\u00e9s progressista que parlar de fam\u00edlia, com si els votants de les esquerres no tinguessin ni pare ni mare, ni germans ni fills. M\u2019hauria jugat un p\u00e8sol que l\u2019esquerra espanyola ja havia superat aquesta actitud tan poc intel\u00b7ligent de regalar alguns conceptes b\u00e0sics a la dreta. I mira que Blair, per exemple, va fer una gran feina reconfigurant per a la socialdemocr\u00e0cia europea paraules com fam\u00edlia, seguretat, p\u00e0tria, ordre o esfor\u00e7. La tasca ret\u00f2rica del l\u00edder laborista va ser molt fina.<\/p>\n
Quan hi ha canvis en el govern d\u2019un pa\u00eds tamb\u00e9 acostuma a haver-hi modificacions en la manera d\u2019anomenar els calaixos que els governants fan servir per gestionar la realitat. Canviar els noms que fa servir l\u2019administraci\u00f3 \u00e9s una forma barata, immediata i efectiva de fer notar que els que manen s\u00f3n uns altres. Un cl\u00e0ssic d\u2019aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s fer que la conselleria de Sanitat passi a ser la de Salut o viceversa, o rebatejar Educaci\u00f3 com Ensenyament o viceversa. La pol\u00edtica, poc o molt, respon a un substrat ideol\u00f2gic i el llenguatge \u00e9s transmissor d\u2019ideologia, fins i tot quan sembla m\u00e9s innocu. Per no anar gaire lluny, recordar\u00e9 que la denominaci\u00f3 \u201ccementiri nuclear\u201d genera molta m\u00e9s oposici\u00f3 que l\u2019expressi\u00f3 oficial \u201cmagatzem nuclear\u201d. Per no parlar de l\u2019\u00e8xit letal del terme \u201cretallades\u201d i de la poca fortuna del mot \u201cajustaments\u201d.<\/p>\n
L\u2019exministra socialista Bibiana A\u00eddo considerava sense manies que al m\u00f3n hi ha \u201cmiembros y miembras\u201d d\u2019una comissi\u00f3. Ella militava en el g\u00e8nere amb tant de fervor que es passava el diccionari pel clatell. No consta, per cert, que aquesta imaginaci\u00f3 l\u00e8xica sigui gaire \u00fatil a l\u2019hora de prevenir l\u2019assassinat de dones.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ha esclatat la pol\u00e8mica perqu\u00e8 Ana Mato, nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, ha fet servir l\u2019expressi\u00f3 \u201cviol\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit familiar\u201d en lloc de \u201cviol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d que,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4530"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4530"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4530\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}