\t\t\t\tVaig dedicar un llibre a interrogar-me sobre el relat oficial de la transici\u00f3 democr\u00e0tica \u2013Els assassins de Franco\u2013 en qu\u00e8 parlava d\u2019algunes figures clau d\u2019aquell per\u00edode tan agitat. Em vaig ocupar d\u2019analitzar un personatge com Manuel Fraga i d\u2019altres com Santiago Carrillo, mitjan\u00e7ant un exercici de vides paral\u00b7leles que aconsello fer a tothom perqu\u00e8 \u00e9s molt il\u00b7luminador. Hi ha m\u00e9s \u00e0nimes bessones que no pas sembla i certes ideologies, aparentment oposades, s\u00f3n for\u00e7a semblants si s\u2019aplica b\u00e9 el microscopi a les biografies.<\/p>\n
Carrillo, que va tractar i estimar tant els Fraga que hi havia a Romania i altres dictadures del bloc sovi\u00e8tic, havia d\u2019acabar per for\u00e7a entenent i apreciant l\u2019exministre franquista que volia trobar un lloc al nou sistema, de la mateixa manera que Fraga, que sentia admiraci\u00f3 natural pels Franco d\u2019arreu del m\u00f3n, com el cub\u00e0 Fidel Castro, no tenia m\u00e9s remei que posarse d\u2019acord amb el l\u00edder del comunisme espanyol, que combatia aqu\u00ed una tirania que, en canvi, trobava adequada per a altres pa\u00efsos. Les actituds uneixen m\u00e9s que les idees i, al capdavall, Fraga i Carrillo van justificar la conveni\u00e8ncia hist\u00f2rica d\u2019unes o altres dictadures i, despr\u00e9s, van ser capa\u00e7os d\u2019evolucionar, de renunciar a certs dogmes respectius, i van acabar donant lli\u00e7ons de democr\u00e0cia amb una convicci\u00f3 espectacular. Per aix\u00f2 s\u2019ha de valorar positivament l\u2019aportaci\u00f3 innegable que aquests dirigents van fer a l\u2019objectiu m\u00e9s important que tenia la nostra societat l\u2019any 1975: evitar una nova guerra civil. Aquest fet s\u2019ha de recon\u00e8ixer sense gasiveria.<\/p>\n
Amb la mort de Fraga ha passat com amb el trasp\u00e0s de Juan Antonio Samaranch. S\u00f3n defuncions que serveixen per mirar cap enrere i fer balan\u00e7. I cadasc\u00fa posa el focus sobre la part de biografia que m\u00e9s li plau en funci\u00f3 del relat que vol explicar. En el cas de Fraga, els uns subratllen el seu paper com a pare de la Constituci\u00f3 i domesticador de la dreta franquista, i els altres remarquen la seva funci\u00f3 com a ministre constructor de la propaganda amable de la dictadura i responsable de la repressi\u00f3 desplegada pel Govern d\u2019arias Navarro. Una mort d\u2019aquesta mena tamb\u00e9 \u00e9s un moment en qu\u00e8, a causa del canvi generacional i cultural, certs consensos forjats entre el 1975 i el 1978 es q\u00fcestionen, extrem que no hauria d\u2019estranyar ni escandalitzar perqu\u00e8 demostra que la societat \u00e9s viva i es fa preguntes. Una societat que no s\u2019atreveix a parlar de segons qu\u00e8 per por a convocar els fantasmes del passat \u00e9s una societat democr\u00e0ticament immadura o fossilitzada.<\/p>\n
Passar comptes amb el passat \u00e9s tasca delicada per\u00f2 necess\u00e0ria perqu\u00e8 som b\u00e8sties hist\u00f2riques i tenim projectes perqu\u00e8 som capa\u00e7os de tenir mem\u00f2ria. Cada col\u00b7lectivitat ho porta com pot. No hi ha un model ideal, ni a Sud-\u00e0frica ni a Xile, ni a Alemanya ni a Pol\u00f2nia. La transici\u00f3, moment fundacional del sistema que ara tenim, va donar una segona oportunitat a homes com Fraga i no sabem com ens hauria anat si gent com ell no hagu\u00e9s pres part en tot all\u00f2. Discutir ara si aix\u00f2 va ser encertat o no, just o injust, decent o indecent, \u00e9s un exercici que no aporta res perqu\u00e8 no tenim una m\u00e0quina per rebobinar el temps i corregir les decisions de llavors. El veritable problema \u2013us demano que hi penseu un minut\u2013 no el tenim amb els fets de fa m\u00e9s de trenta anys, sin\u00f3 amb la narraci\u00f3 i la presentaci\u00f3 actual d\u2019aquells fets. Que els jerarques del franquisme (convertits o no en dem\u00f2crates) no fossin jutjats al seu dia per cap tribunal de la democr\u00e0cia naixent no hauria d\u2019implicar que es puguin reescriure les seves biografies fins a desfigurar-les ni que la resta fem veure que no ens n\u2019adonem.<\/p>\n
El problema \u00e9s, doncs, la desfiguraci\u00f3 habitual de la veritat m\u00e9s elemental, documentada i objectivable. De la veritat que \u00e9s pr\u00e8via, fins i tot, a interpretacions de naturalesa inevitablement subjectiva. Per exemple, en l\u2019interessant documental de Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez-linares sobre Fraga ( \u00daltimos testigos, amb gui\u00f3 de Manuel Mili\u00e1n Mestre), el pol\u00edtic ara traspassat fa la seg\u00fcent declaraci\u00f3: \u201cYo no he sido c\u00f3mplice de ninguna dictadura. La palabra c\u00f3mplice se utiliza para los que intervienen en un delito, yo s\u00f3lo tengo motivos de satisfacci\u00f3n de lo que hice entonces en mi propia conciencia. Dictadura, o el r\u00e9gimen extraordinario que fue evolucionando constantemente, yo no contribu\u00ed a hacerla. Yo contribu\u00ed a irla abriendo para que su sucesi\u00f3n fuera posible en otra direcci\u00f3n\u201d. L\u2019eufemisme \u00e9s el primer pas cap a la desfiguraci\u00f3: r\u00e8gim extraordinari en comptes de dictadura. Qu\u00e8 pensem d\u2019aquells que asseguren que Hitler no va assassinar sis milions de jueus? Els considerem negacionistes, portadors d\u2019una mentida hist\u00f2rica. Qu\u00e8 hem de pensar, doncs, de qui es resisteix a qualificar de dictadura el r\u00e8gim de Franco? Aix\u00f2 no \u00e9s discutible, \u00e9s el grau zero de la veritat. Un debat a banda, molt m\u00e9s complicat, mereix el seu autoretrat com a democratitzador des de dins.<\/p>\n
La desfiguraci\u00f3, un cop posada en marxa, t\u00e9 in\u00e8rcia. Fixeu-vos: les esqueles publicades ometen que Fraga va ser ministre de la dictadura mentre fan constar que era expresident de la Xunta de Gal\u00edcia, exsenador, fundador del PP i ponent constitucional. Per qu\u00e8? No hav\u00edem quedat que l\u2019interessat nom\u00e9s t\u00e9 \u201cmotivos de satisfacci\u00f3n\u201d del seu paper durant aquella \u00e8poca?<\/p>\n
No demano pas judicis retroactius ni condemnes p\u00f2stumes; nom\u00e9s una mica de respecte per les paraules i una mica de fidelitat a la realitat tal com va ser, res m\u00e9s.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vaig dedicar un llibre a interrogar-me sobre el relat oficial de la transici\u00f3 democr\u00e0tica \u2013Els assassins de Franco\u2013 en qu\u00e8 parlava d\u2019algunes figures clau d\u2019aquell per\u00edode tan agitat. Em vaig…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4531"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4531"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4531\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}