\t\t\t\tLa seva confessi\u00f3 no em sembla anecd\u00f2tica, per aix\u00f2 la recullo en aquest paper. Qui la fa prov\u00e9 del sector privat i s\u2019ha incorporat recentment a l\u2019administraci\u00f3 catalana com alt c\u00e0rrec de confian\u00e7a amb un acusat perfil t\u00e8cnic, en un departament m\u00e9s de gesti\u00f3 que d\u2019impacte pol\u00edtic, molt relacionat amb les preocupacions concretes de la gent. Catalanista sense carnet de partit, despr\u00e9s d\u2019uns mesos en el c\u00e0rrec oficial, arriba a aquesta conclusi\u00f3: \u201cNo tenim tantes compet\u00e8ncies com sembla, m\u2019entrevisto amb moltes persones que em demanen aix\u00f2 o all\u00f2 i sovint he de dir que tal assumpte dep\u00e8n de Madrid i que no hi podem fer res; la situaci\u00f3 \u00e9s exasperant, topem amb centenars de limitacions, conegudes o inadvertides, i cal sumar a tot plegat les dificultats financeres, que encara ens lliguen m\u00e9s de peus i mans\u201d. El meu interlocutor no vol ser acusat d\u2019ingenu o desinformat i r\u00e0pidament afegeix el seg\u00fcent aclariment: \u201cHome, jo ja sabia que la nostra autonomia \u00e9s el que \u00e9s, per\u00f2 un cop ets a dins de la maquin\u00e0ria tot resulta encara m\u00e9s precari\u201d.<\/p>\n
El seu rostre transmet impot\u00e8ncia i r\u00e0bia, i una decepci\u00f3 que no \u00e9s fatalista per\u00f2 que respon, l\u00f2gicament, a la pila d\u2019excuses que aquest home del Govern de la Generalitat ha de donar cada dia a dotzenes de ciutadans que es preocupen pels seus leg\u00edtims interessos.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed tenim un retrat d\u2019interiors d\u2019un despatx governamental catal\u00e0 a dia d\u2019avui. Si grato una mica m\u00e9s, el meu conegut passa de la descripci\u00f3 crua a un assaig de diagn\u00f2stic que tamb\u00e9 em sembla digne de ser resumit aqu\u00ed: \u201cJo s\u00f3c d\u2019aquells que es van creure all\u00f2 que deia Jordi Pujol, sobretot quan anava pel m\u00f3n; deia que tenim unes institucions que s\u00f3n fruit d\u2019una llarga hist\u00f2ria i d\u2019una ferma voluntat d\u2019existir, etc\u00e8tera; jo em vaig creure tot aix\u00f2 i ara comprovo directament que la realitat \u00e9s menys consistent, que darrere del decorat hi ha grans buits i una manca d\u2019eines que fa por\u201d.<\/p>\n
Li recordo al meu angoixat interlocutor que, malgrat que algunes vegades la Generalitat recordi aquells pobles del Far West cinematogr\u00e0fic amb edificis dels quals nom\u00e9s hi ha la fa\u00e7ana, la pedagogia pujoliana va tenir moments destacats de coratge i de construcci\u00f3 de poder real, com demanar les compet\u00e8ncies de presons o desafiar Madrid amb la creaci\u00f3 de TV3. Pujol, a m\u00e9s de fer servir com ning\u00fa els miralls que engrandien l\u2019autonomia com per art de m\u00e0gia, aprofitava les conjuntures per anar conquerint espais competencials, alguns dels quals han estat explorats a fons, mitjan\u00e7at les escletxes que oferia l\u2019ambig\u00fcitat de la Constituci\u00f3. Ell em replica que tinc ra\u00f3 per\u00f2 que avui el drama \u00e9s justament la contradicci\u00f3 entre el relat que va fixar Pujol en l\u2019imaginari social i les limitacions concretes i quotidianes que pateix ara el marc auton\u00f2mic: \u201c\u00c9s clar que \u00e9s un \u00e8xit que la gent es manifesti a la pla\u00e7a Sant Jaume, com volia Pujol, per\u00f2 ara ens toca la tasca ingrata d\u2019explicar que no tenim ni el poder ni els recursos que, durant les d\u00e8cades passades, es va donar a entendre que ten\u00edem, sense que tampoc sembli que eludim les nostres responsabilitats\u201d. La paradoxa desfiguradora que descriu aquest alt c\u00e0rrec ens condueix cap una de les principals febleses\/fortaleses hist\u00f2riques del catalanisme des de 1980: suggerir un quasi Estat catal\u00e0 (i actuar \u201ccom si f\u00f3ssim un Estat catal\u00e0\u201d) mitjan\u00e7ant una autonomia que tenia i t\u00e9 els peus de fang d\u2019un finan\u00e7ament insuficient que, a m\u00e9s, ha d\u2019operar amb penes i treballs sobre un pa\u00eds frenat i esmorte\u00eft per un d\u00e8ficit fiscal estructural d\u2019unes proporcions insostenibles. La funci\u00f3 no d\u00f3na m\u00e9s de s\u00ed. Fixeu-vos: Pujol viatjava per mig m\u00f3n explicant, en ess\u00e8ncia, el mateix que el mestre Pau Casals en la seva c\u00e8lebre intervenci\u00f3 a les Nacions Unides de l\u2019any 1971 i fent d\u2019estadista sense un Estat al darrere. En canvi, Mas ha de c\u00f3rrer cap a Londres per deixar clar que, contra el que diuen els ministres de Rajoy i repeteix la premsa anglosaxona, Catalunya no \u00e9s la culpable del malbaratament espanyol sin\u00f3 que \u00e9s la v\u00edctima d\u2019un \u201cdrenatge fiscal continu\u201d. Pujol representava el paper d\u2019un quasi president de Rep\u00fablica rebut amb grans honors a moltes capitals, mentre que Mas no t\u00e9 m\u00e9s remei que sortir a jugar a la defensiva per calmar els mercats i les veus que difonen mals auguris, a la vegada que fa pedagogia d\u2019urg\u00e8ncia a uns dirigents europeus que no viuen precisament pendents de Catalunya i les seves d\u00e8ries. Pujol utilitzava la ret\u00f2rica suau de les regions europees per anar fent la seva mentre Mas comprova com la Uni\u00f3 Europea del segle XXI q\u00fcestiona la sobirania cl\u00e0ssica com no s\u2019havia vist mai al Vell Continent.<\/p>\n
Ning\u00fa no sap com ens en sortirem per\u00f2 molts comencen a certificar que el m\u00f3n en el qual hem viscut fins ara est\u00e0 arribant al final. El decorat auton\u00f2mic catal\u00e0 no suportar\u00e0 moltes m\u00e9s escenes de consellers pidolant un cr\u00e8dit urgent per poder pagar les n\u00f2mines dels funcionaris, les coses tenen un l\u00edmit. El meu conegut rep molta gent al seu despatx per\u00f2 nom\u00e9s pot fer de psic\u00f2leg. Es va dir, fa un temps, que la Generalitat tenia nom d\u2019ag\u00e8ncia d\u2019assegurances per\u00f2 aix\u00f2 no era exacte: porta nom de club d\u2019autoajuda.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La seva confessi\u00f3 no em sembla anecd\u00f2tica, per aix\u00f2 la recullo en aquest paper. Qui la fa prov\u00e9 del sector privat i s\u2019ha incorporat recentment a l\u2019administraci\u00f3 catalana com alt…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4535"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4535"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4535\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4535"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4535"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4535"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}