\t\t\t\tAvui faig anys, exactament 45. No vaig triar-ho jo, com us podeu imaginar. Tampoc crec que fos idea de la meva mare, que prou feina tenia, cada any, a posar menjar i aigua al balc\u00f3 per als camells dels Reis Mags. L\u2019acudit que feien els parents i els amics dels meus pares era sempre el mateix i molt de l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 sorgia una nova classe mitjana: \u201cVau demanar un cotxe per\u00f2 us van portar una criatura\u201d. Avui en dia, la v\u00edctima dels acudits s\u00f3c jo mateix: \u201cA tu no cal que et portin carb\u00f3, oi? Et regalen cabells blancs i ja est\u00e0\u201d. La coincid\u00e8ncia del meu aniversari amb la festa de Reis treia pes al ritual de bufar les espelmes i la cohabitaci\u00f3 del tortell coronat i el past\u00eds creava un cert desconcert simb\u00f2lic i una notable acumulaci\u00f3 cal\u00f2rica. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests problemes menors, no em puc queixar: Melcior, Gaspar i Baltasar m\u2019han tractat prou b\u00e9. Hi ha amics de la meva mateixa quinta que ja no tenen ni un p\u00e8l al cap.<\/p>\n
Al segle passat, que \u00e9s el m\u00f3n on vaig n\u00e9ixer, la gran por era la bomba at\u00f2mica i resulta que arribo a la maduresa enmig d\u2019una crisi econ\u00f2mica sense precedents que converteix en una broma totes les pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8nciaficci\u00f3 que em vaig empassar quan era petit i adolescent. La majoria de prediccions s\u00f3n embrions de restes arqueol\u00f2gics de la pura ficci\u00f3. A prop\u00f2sit del futur, Joan Fuster, el gran savi de Sueca que va morir enguany far\u00e0 vint anys, va escriure un aforisme que caldria convertir en pintada un dia d\u2019aquests: \u201cNo esperis ni temis, i ser\u00e0s perfecte\u201d. \u00c9s un consell estimable per\u00f2 t\u00e9 un problema evident, ens deixa a les portes de la desesperan\u00e7a, de l\u2019anar fent i del cinisme. Ja hi ha massa gent que est\u00e0 de tornada sense haver-se mogut de lloc, no cal ampliar la n\u00f2mina de zombis, tot i que la moda convida a fer-ho.<\/p>\n
Quan jo vaig n\u00e9ixer, del cava en deien xampany (i llavors agradava el semi-sec!), La Vanguardia costava dues pessetes, es fumava a tot arreu, els tel\u00e8fons eren fixos, s\u2019escrivien cartes i postals, la brossa es deixava al portal de casa quan es feia fosc, els nuvis viatjaven a Mallorca, la Xina era l\u2019alternativa al capitalisme i el gran somni era arribar a la Lluna. Excepte aquest diari que teniu a les mans \u2013que ara val 1,20 euros, es pot llegir en catal\u00e0 i en diversos suports\u2013 la resta \u00e9s material per al mercat de la nost\u00e0lgia. Per\u00f2 els Reis continuen passant cada nit de cada 5 de gener, la qual cosa \u00e9s un bon senyal i un motiu per dormir una mica m\u00e9s tranquils, com si el ministre Luis de Guindos nom\u00e9s fos com aquells paios que, disfressats de qualsevol manera, espantaven la canalla que pujava al tren de la bruixa quan era festa major.<\/p>\n
A mi m\u2019han portat anys i a vosaltres us han portat el que heu demanat o potser una sorpresa o potser una mica d\u2019\u00e0nims per navegar dins la tempesta. Els Reis d\u2019orient mai no ens deceben, per aix\u00f2 s\u00f3n d\u2019aquest segle i dels segles que vindran.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui faig anys, exactament 45. No vaig triar-ho jo, com us podeu imaginar. Tampoc crec que fos idea de la meva mare, que prou feina tenia, cada any, a posar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4537"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4537"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4537\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}