\t\t\t\tQue els fets de la vida col\u00b7lectiva tenen lloc i es divulguen a una velocitat que deixa sovint els pol\u00edtics en fora de joc \u00e9s una cosa que comprovem di\u00e0riament. En les democr\u00e0cies contempor\u00e0nies, el governant es veu assetjat per constants demandes dels ciutadans i all\u00f2 que l\u2019allunya m\u00e9s del carrer \u00e9s justament la concepci\u00f3 del temps. Estem acostumats al temps del consum, que \u00e9s l\u2019apoteosi de la immediatesa: vols algun producte, el pagues i l\u2019obtens en pocs minuts. Hem incorporat aquest ritme a tot el que fem i pensem que la pol\u00edtica tamb\u00e9 ha de funcionar d\u2019aquesta manera. Una part de la nostra decepci\u00f3 amb la pol\u00edtica prov\u00e9 d\u2019aquest malent\u00e8s, que els pol\u00edtics reforcen quan pretenen fer i dir \u2013sobretot dir\u2013 moltes coses cada dia.<\/p>\n
La malaltia que provoca aquesta situaci\u00f3 \u00e9s una ansietat permanent sobre els afers p\u00fablics. Aquesta ansietat domina els despatxos de les administracions i dels partits pol\u00edtics i es tradueix, m\u00e9s cops dels que caldria, en pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 que obliden una regla b\u00e0sica i antiga segons la qual \u201cmenys \u00e9s m\u00e9s\u201d. El dogma \u00e9s que el pol\u00edtic ha de comunicar tothora, tant si t\u00e9 coses a dir com si no, tant si ha pres decisions com si no ho ha fet; en aquest sentit, \u00e9s catastr\u00f2fic quan un governant no sap a\u00efllar les seves decisions d\u2019aquest ambient d\u2019ansietat que distorsiona greument la percepci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n
Per\u00f2 en una democr\u00e0cia m\u00e9s o menys homologada no \u00e9s el poder executiu sin\u00f3 el legislatiu el que t\u00e9 la missi\u00f3 d\u2019empaitar la realitat per donar respostes als problemes en forma de lleis. Els diputats d\u2019un Parlament democr\u00e0tic representen la ciutadania i, a la vegada, exerceixen com a legisladors, com a fabricants de normes que han de funcionar amb efic\u00e0cia i un cert sentit d\u2019anticipaci\u00f3. L\u2019elaboraci\u00f3 de les lleis mitjan\u00e7ant els tr\u00e0mits, rutines i rituals parlamentaris respon a la concepci\u00f3 del temps anterior a l\u2019electrificaci\u00f3 del m\u00f3n, \u00e9s un vestigi de la vida tal i com era a comen\u00e7aments del segle XIX. Excepte en casos molt especials (la recent reforma expr\u00e9s de la Constituci\u00f3 espanyola, per exemple), la discussi\u00f3 parlament\u00e0ria es beneficia d\u2019una tranquil\u00b7litat i d\u2019una dist\u00e0ncia de les quals molt poques esferes disposen actualment; al costat del treball legislatiu, nom\u00e9s la recerca cient\u00edfica pensada a llarg termini \u00e9s capa\u00e7 de trencar la l\u00f2gica immediatista que avui s\u2019exigeix en gaireb\u00e9 totes les activitats humanes. Que els diputats treballin sense l\u2019ansietat dels ministres o dels consellers no \u00e9s negatiu, sempre i quan estiguin realment atents a la ciutadania que els ha escollit.<\/p>\n
Els parlaments democr\u00e0tics s\u00f3n, abans que res, miralls d\u2019unes societats determinades. La teoria pol\u00edtica cl\u00e0ssica parla de sobirania nacional, un concepte que, si m\u00e9s no a la Uni\u00f3 Europea, hem de comen\u00e7ar a revisar avui sense por. De la mateixa manera que un Parlament que no legisl\u00e9s seria una instituci\u00f3 in\u00fatil, conv\u00e9 subratllar que un Parlament que no fos un espai plural i un espai per a la paraula lliure seria una instituci\u00f3 que es faria trampa a ella mateixa i en faria als ciutadans. Recentment, hem pogut presenciar determinats fen\u00f2mens que assenyalen els perills d\u2019oblidar el que \u00e9s m\u00e9s elemental. Al Parlament de Catalunya, fa pocs dies, la presidenta de la Cambra va considerar que havia de prohibir determinades expressions relatives a la situaci\u00f3 de greuge fiscal que pateix el pa\u00eds, com si cada grup parlamentari no tingu\u00e9s dret a etiquetar la realitat segons el seu programa pol\u00edtic; finalment, amb bon criteri, la presidenta va corregir el seu error, despr\u00e9s d\u2019una pol\u00e8mica embrutida pels insults d\u2019un diputat. M\u00e9s recentment, la Mesa del Congr\u00e9s dels Diputats ha impedit que la coalici\u00f3 abertzale Amaiur tingui grup propi i hagi d\u2019integrar-se al mixt, mitjan\u00e7ant una lectura molt estricta del reglament que mai, en d\u2019altres casos similars, no s\u2019havia aplicat. S\u00f3n episodis de gruix molt diferent per\u00f2 preocupen com a disfuncions d\u2019una democr\u00e0cia els servidors de la qual l\u2019afebleixen des de dins.<\/p>\n
Un Parlament no pot ser un espai de censura, aix\u00f2 seria un contrasentit i una ridiculesa. Un Parlament no pot for\u00e7ar tampoc el seu reglament per amagar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una opci\u00f3 que, a m\u00e9s, ha estat considerada perfectament legal pels tribunals tot i plantejar un projecte rupturista. La Mesa del Congr\u00e9s, on el PP talla el bacall\u00e0, ha fet un trist favor a la democr\u00e0cia espanyola en impedir que Amaiur tingui el seu grup perqu\u00e8 aquesta decisi\u00f3 transmet una idea poruga i restrictiva del sistema de llibertats. Era una magn\u00edfica ocasi\u00f3 perqu\u00e8 els grans partits espanyols reforcessin de deb\u00f2 la seva autoritat i la de les regles de joc, per\u00f2 han preferit aplicar un esquema antic, una defensa poc intel\u00b7ligent, una martingala r\u00e0ncia que, per entendre\u2019ns, ens allunya de la cultura pol\u00edtica d\u2019estocolm i ens apropa a la de Caracas.<\/p>\n
La resposta a la p\u00e8rdua de cr\u00e8dit de la democr\u00e0cia passa per eixamplar-la i no pas per limitar-la encara m\u00e9s. Defenso que cal aprofundir la democr\u00e0cia representativa que tenim enfront dels que demanen \u201cuna democr\u00e0cia real\u201d basada en assemblees populars espont\u00e0nies. Per aix\u00f2 puc dir, amb tots els respectes, que hi ha dies en qu\u00e8 els pol\u00edtics professionals semblen dedicats exclusivament a carregar-se la joguina, alegrement.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Que els fets de la vida col\u00b7lectiva tenen lloc i es divulguen a una velocitat que deixa sovint els pol\u00edtics en fora de joc \u00e9s una cosa que comprovem di\u00e0riament….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4538"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4538"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4538\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4538"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4538"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4538"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}