{"id":4543,"date":"2012-01-23T13:50:48","date_gmt":"2012-01-23T12:50:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.oweb.es\/fmalvaro\/?p=481"},"modified":"2012-01-23T13:50:48","modified_gmt":"2012-01-23T12:50:48","slug":"espanol-entre-papa-y-mama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/01\/23\/espanol-entre-papa-y-mama\/","title":{"rendered":"Entre el papa i la mama"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tNo hi ha entusiasme, nom\u00e9s resignaci\u00f3. Surti qui surti escollit al capdavant del PSOE en el 38\u00e8 congr\u00e9s federal, fa la sensaci\u00f3 que la milit\u00e0ncia no podr\u00e0 fer ni un acte de fe, nom\u00e9s un acte de superviv\u00e8ncia. Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba \u00e9s un professional del poder que t\u00e9 solv\u00e8ncia per\u00f2 que representa una mena de felipisme vintage d\u2019urg\u00e8ncia mentre que Carme Chac\u00f3n \u00e9s una professional de la imatge que t\u00e9 experi\u00e8ncia ministerial per\u00f2 que evoca inevitablement els desgavells de l\u2019era Zapatero. Els delegats han de triar entre un passat que es pret\u00e9n intemporal i un futur que ha envellit a la velocitat de la llum. O un lideratge basat en el conservadorisme previsible d\u2019un servidor de l\u2019estat o un lideratge basat en les gesticulacions de qui confon els esl\u00f2gans dels indignats amb la reconstrucci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia. Des d\u2019un punt de vista narratiu, la batalla t\u00e9 atractiu. Per al ciutad\u00e0 en general, molt poc.<\/p>\n<p>Els mals del socialisme espanyol s\u00f3n els de la socialdemocr\u00e0cia europea i tamb\u00e9 els d\u2019una manera de fer pol\u00edtica que va confondre el relat prefabricat amb la realitat. Zapatero va portar el paradigma de la governan\u00e7a postmoderna fins al l\u00edmit de negar la veritat obstinadament fins que els efectes directes de la realitat van fulminar el seu gui\u00f3 i, aleshores, la seva credibilitat va dissoldre\u2019s en el buit de les alarmes generals i el vertigen de l\u2019emerg\u00e8ncia. No vull amargar la festa a ning\u00fa, per\u00f2 em sembla obligat recordar que Rubalcaba i Chac\u00f3n van formar part protagonista d\u2019aquella pol\u00edtica oficial que va resultar nefasta per a la societat espanyola, i que la van defensar i la van servir sense manies fins al darrer minut. En un pa\u00eds democr\u00e0tic menys anormal que Espanya, aquesta estreta relaci\u00f3 dels dos aspirants a liderar el PSOE amb una etapa tan desgraciada els inhabilitaria per presentar-se com la soluci\u00f3 als problemes de la seva organitzaci\u00f3. En aquest sentit, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019autocr\u00edtica p\u00fablica per part dels dos contendents \u00e9s escandalosa. El sentit com\u00fa aconsellaria buscar el futur entre dirigents del PSOE que no s\u2019haguessin cremat de manera tan evident en una gesti\u00f3 tan err\u00f2nia i d\u2019efectes tan devastadors.<\/p>\n<p>Com ser\u00e0 el PSOE de Chac\u00f3n? I el de Rubalcaba? No ho podem dir perqu\u00e8 en aquestes prim\u00e0ries no es parla gaire de res substancial que pugui interessar la poblaci\u00f3 en general. Tot consisteix a triar entre el papa i la mama, a veure qui et fa m\u00e9s gr\u00e0cia. La prova \u00e9s que els socialistes catalans han decidit fer costat a Chac\u00f3n i no queda clar si aix\u00f2 \u00e9s per la seva condici\u00f3 de catalana, de dona, de jove, de presumptament federalista, de gran defensora silent dels interessos de Catalunya en l\u2019anterior Govern central o perqu\u00e8 t\u00e9 al costat un personatge tan comprensiu amb l\u2019espanya plural com Pepe Borrell, un ressuscitat que mai no far\u00edem servir com a imatge de les noves idees. Som davant d\u2019una prova m\u00e9s de la desconnexi\u00f3 del PSC de la societat a la qual vol interpretar i representar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No hi ha entusiasme, nom\u00e9s resignaci\u00f3. Surti qui surti escollit al capdavant del PSOE en el 38\u00e8 congr\u00e9s federal, fa la sensaci\u00f3 que la milit\u00e0ncia no podr\u00e0 fer ni un&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4543"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4543"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4543\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}