\t\t\t\t<\/p>\n
Madrid sempre contempla el mapa de les nacions com una galeria de miralls a punt de trencar-se. La darrera expressi\u00f3 d\u2019aquesta actitud t\u00e9 com a motiu les aspiracions sobiranistes del Govern d\u2019esc\u00f2cia, en mans d\u2019alex Salmond, l\u00edder nacionalista i primer ministre, que vol convocar un refer\u00e8ndum sobre la q\u00fcesti\u00f3 el 2014. Segons ha publicat el rotatiu The Independent, la diplom\u00e0cia espanyola ja ha fet saber als seus hom\u00f2legs brit\u00e0nics que, arribat el moment, Espanya vetaria l\u2019acc\u00e9s a la Uni\u00f3 Europea d\u2019una Esc\u00f2cia independent. L\u2019argument no \u00e9s cap secret: evitar el contagi intern, conjurar la imitaci\u00f3 de catalans i bascos, extirpar de socarel qualsevol precedent que fes cr\u00e9ixer el suport a una hip\u00f2tesi independentista aqu\u00ed. El mecanisme \u00e9s primari per\u00f2 inalterable. Als f\u00f2rums internacionals, cap representant oficial d\u2019espanya abona cap proc\u00e9s de secessi\u00f3, i menys a Europa, com s\u2019ha vist amb el cas de Kosovo, nou Estat que Madrid es nega tossudament a recon\u00e8ixer. \u00c9s la mateixa tradici\u00f3 que, per exemple, porta Espanya a donar suport incondicional a R\u00fassia en qualsevol dels conflictes territorials d\u2019aquesta pot\u00e8ncia. Un alt c\u00e0rrec va confessar un dia en privat que, quan participa en reunions internacionals i es tracten aquestes q\u00fcestions, la seva manera de fer \u00e9s \u201cfixar-me en el que fa el rus i votar exactament com ell\u201d.<\/p>\n
A efectes simb\u00f2lics, per la particular visi\u00f3 del m\u00f3n que t\u00e9 la diplom\u00e0cia espanyola, Kosovo, Txetx\u00e8nia, Quebec, Flandes o Esc\u00f2cia s\u00f3n com regions d\u2019espanya. O, per ser m\u00e9s prec\u00eds, regions dels seus respectius estats que han de ser considerades des de Madrid amb el mateix zel amb qu\u00e8 s\u2019observen Euskadi i Catalunya. Qualsevol independ\u00e8ncia de car\u00e0cter pac\u00edfic i democr\u00e0tic en una societat desenvolupada (una altra cosa s\u00f3n els conflictes nacionals i \u00e8tnics que tenen lloc als pa\u00efsos on senyoregen la guerra, la mis\u00e8ria i la fam) enc\u00e9n totes les alarmes de la pol\u00edtica espanyola. \u00c9s una reacci\u00f3 que s\u2019assembla molt a la dels governants de Moscou, la qual cosa fa pensar en la psicologia profunda de les elits pol\u00edtiques dels estats que, en el passat, van ser grans imperis.<\/p>\n<\/div>\n
L\u2019estat espanyol no va tenir m\u00e9s remei que recon\u00e8ixer, a comen\u00e7ament dels anys noranta, tots els nous estats que van aflorar arran de la caiguda del comunisme al centre i l\u2019est d\u2019europa. Aquella va ser la darrera onada d\u2019independ\u00e8ncies que ha conegut el Vell Continent i va anar lligada a l\u2019ensorrament del poder sovi\u00e8tic, la qual cosa va permetre que els funcionaris i pol\u00edtics de Madrid ens advertissin severament que no f\u00e9ssim cap mena de paral\u00b7lelisme. Un exercici que el Jordi Pujol d\u2019aquells anys tampoc no es permetia, per la qual cosa va deixar anar una frase que va fer-se famosa i va generar un viu debat: \u201cCatalunya \u00e9s com Litu\u00e0nia per\u00f2 Espanya no \u00e9s com L\u2019URSS\u201d. Val a dir que, mentre feia aquestes subtils distincions, Pujol \u2013exhibint la seva astuta ambig\u00fcitat\u2013 viatjava a Praga i subratllava amb coneixement de causa les enormes coincid\u00e8ncies hist\u00f2riques entre el catalanisme i el nacionalisme cultural de Boh\u00e8mia.<\/p>\n
Perduts enmig d\u2019aquell festival de noves banderes \u2013nom\u00e9s enfosquit pel drama dels Balcans\u2013, no hem remarcat prou que el gran acte d\u2019autodeterminaci\u00f3 nacional d\u2019aquella \u00e8poca va ser, sens dubte, la reunificaci\u00f3 alemanya, aplaudida sense problemes pels pol\u00edtics de la capital d\u2019espanya. Sempre hem sabut que, per segons qui, hi ha nacionalismes de primera i de segona, i que cap geperut es veu la seva gepa. Per qu\u00e8, doncs, fa tanta por l\u2019autodeterminaci\u00f3 de les nacions petites? \u00c9s cert que la modificaci\u00f3 de fronteres era i \u00e9s el gran tab\u00fa a Europa perqu\u00e8 evoca els pitjors i m\u00e9s dolorosos fantasmes del segle XX, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s inq\u00fcestionable que, tres d\u00e8cades despr\u00e9s d\u2019aquell desgla\u00e7 nacional, el concepte cl\u00e0ssic de sobirania estatal s\u2019esquerda en el marc d\u2019una Uni\u00f3 Europa que ha de salvar la zona euro apostant per m\u00e9s integraci\u00f3 i m\u00e9s interdepend\u00e8ncia. El Partit Catal\u00e0 d\u2019europa que imagina l\u2019amic Enric Juliana ser\u00e0 el d\u2019aquells que ja s\u2019han adonat que \u201cles sobiranies es difuminen\u201d, per dir-ho com un alt responsable de la pol\u00edtica que es fa avui des de Brussel\u00b7les. Amb tot, no cal ser ingenus: que les sobiranies es difuminin no significa que sigui f\u00e0cil ni immediat que una naci\u00f3 com Catalunya formi part de la UE sense passar per un actor intermediari que, a m\u00e9s, genera un d\u00e8ficit fiscal insuportable. Valgui com a mostra de la tirada d\u2019alguns per un m\u00f3n que desapareix la pon\u00e8ncia de pol\u00edtica exterior que es debatr\u00e0 al congr\u00e9s que el Partit Popular celebrar\u00e0 el mes vinent; en aquest document es propugna \u201cla recuperaci\u00f3 de la sobirania de Gibraltar, que \u00e9s irrenunciable per a Espanya\u201d. Sobiranies antigues, sobiranies futures o sobiranies l\u00edquides, que diria el savi de moda.<\/p>\n
Si era cert, fa uns anys, que Espanya no era la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, avui podem dir que Espanya tampoc no \u00e9s el Regne Unit, encara que Esc\u00f2cia i Catalunya tinguin molts punts de contacte. La cultura pol\u00edtica dels brit\u00e0nics no t\u00e9 res a veure amb la dels espanyols, \u00e9s obvi. Fixeu-vos, David Cameron, en comptes d\u2019amena\u00e7ar o d\u2019invocar unitats sagrades de la p\u00e0tria, mou pe\u00e7a: vol accelerar la data del refer\u00e8ndum escoc\u00e8s i pret\u00e9n evitar que es pugui votar l\u2019opci\u00f3 interm\u00e8dia de sobiranisme fiscal \u2013la que t\u00e9 m\u00e9s consens entre la poblaci\u00f3\u2013 per tal que guanyi el no a la secessi\u00f3 i poder tancar aix\u00ed la q\u00fcesti\u00f3. El que d\u00e8iem: l\u2019artur Mas del nou pacte fiscal s\u2019assembla al pragm\u00e0tic Salmond, per\u00f2 costa veure en alg\u00fa de Madrid la cintura de Cameron.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Madrid sempre contempla el mapa de les nacions com una galeria de miralls a punt de trencar-se. La darrera expressi\u00f3 d\u2019aquesta actitud t\u00e9 com a motiu les aspiracions sobiranistes del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4544"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4544"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4544\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4544"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4544"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4544"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}