\t\t\t\tEl mateix dia que els populars Camps i Costa eren declarats \u201cno culpables\u201d al judici del cas dels vestits, el tamb\u00e9 popular i ministre de Just\u00edcia Ruiz-gallard\u00f3n anunciava una s\u00e8rie de reformes entre les quals sobresurt la creaci\u00f3 de l\u2019anomenada condemna de pres\u00f3 permanent revisable per aquells casos que tinguin \u201cel m\u00e0xim grau de repulsa social\u201d i per donar resposta a \u201csituacions que han produ\u00eft un gran impacte social\u201d. La coincid\u00e8ncia \u00e9s sensacional i assenyala, un cop m\u00e9s, que la realitat supera la ficci\u00f3, sobretot quan la ficci\u00f3 forma part de la realitat pol\u00edtica o quan \u2013per dir-ho com Guy Debord\u2013 \u201cen el m\u00f3n realment trastocat, all\u00f2 veritable \u00e9s un moment d\u2019all\u00f2 fals\u201d.<\/p>\n
No s\u00f3c jurista per\u00f2 llegeixo que, entre els experts mateixos, la pres\u00f3 permanent revisable \u00e9s m\u00e9s que discutible i que podria topar amb un principi que, en teoria, \u00e9s vigent i b\u00e0sic a la Uni\u00f3 Europa: el c\u00e0stig que la societat aplica a un individu \u00e9s per assolir la seva rehabilitaci\u00f3, fins i tot en els casos m\u00e9s extrems. Aix\u00ed mateix, a ning\u00fa s\u2019escapa que aquesta mesura que ara anuncia el ministre respon a una promesa electoral nascuda en el particular clima social generat pel cas de l\u2019assassinat de Mari Luz Cort\u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s inquietant, perqu\u00e8 planteja el paper del pol\u00edtic respecte del comprensible dolor de les v\u00edctimes en una societat democr\u00e0tica. El pol\u00edtic ha de mantenir el cap fred per defensar les garanties de l\u2019estat de dret o ha de satisfer amb oportunisme les exig\u00e8ncies que neixen del desconsol i la r\u00e0bia dels qui han estat colpits per un crim? El populisme sempre \u00e9s un carrer\u00f3 sense sortida. Tant si es tracta de regalar 400 euros a totes les fam\u00edlies perqu\u00e8 sembli que defenses el progr\u00e9s com si es tracta d\u2019inventar una pseudocadena perp\u00e8tua perqu\u00e8 sembli que defenses la llei i l\u2019ordre.<\/p>\n
Una reflexi\u00f3 especial mereix que Gallard\u00f3n argumenti la mesura a partir de conceptes tan relliscosos, din\u00e0mics i subjectius com \u201crepulsa social\u201d i \u201cimpacte social\u201d. Es tracta de fen\u00f2mens que apareixen per la combinaci\u00f3 de valors i interessos que poden ser modelats i modulats pels mitjans i la propaganda. Donar a la repulsa o impacte social aquesta influ\u00e8ncia normativa ens aboca als abismes de l\u2019arbitrarietat, all\u00ed on l\u2019imperi de l\u2019emoci\u00f3 medi\u00e0tica acaba dictant sent\u00e8ncies. Si fos per repulsa i impacte social, Camps hauria estat declarat culpable per molts jurats de fora de Val\u00e8ncia. O F\u00e8lix Millet faria molts mesos que seria a la pres\u00f3. O l\u2019indult del Govern Zapatero al banquer Alfredo S\u00e1enz no hauria tingut lloc. O les indemnitzacions d\u2019alguns directius de caixes d\u2019estalvis haurien portat molta gent als tribunals. Recordar-li al ministre que a tots no ens escandalitzen les mateixes coses pot semblar sobrer, per\u00f2 no ho \u00e9s pas. A mi, per exemple, em crea repulsa i m\u2019indigna que un jutge, com ha passat a M\u00farcia, exculpi un home que va pegar la seva dona a la boca.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El mateix dia que els populars Camps i Costa eren declarats \u201cno culpables\u201d al judici del cas dels vestits, el tamb\u00e9 popular i ministre de Just\u00edcia Ruiz-gallard\u00f3n anunciava una s\u00e8rie…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4548"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4548"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4548\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}