\t\t\t\tS\u00f3c d\u2019una ciutat del segon cintur\u00f3 barcelon\u00ed, Vilanova i la Geltr\u00fa, on sempre s\u2019ha viscut molt intensament la festa del carnaval. \u00c9s una tradici\u00f3 local mitjan\u00e7ant la qual una societat determinada ha anat definint el seu car\u00e0cter col\u00b7lectiu, en paral\u00b7lel als avatars que han travessat la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds i del m\u00f3n. \u00c9s un proc\u00e9s equivalent al que han viscut altres localitats catalanes i de fora \u2013penso en Sitges, Solsona, Prats de Moll\u00f3, Bielsa, Sobrarbe, Tolosa, Mundaca, Cadis, Tenerife o Las Palmas\u2013 que han convertit en famoses les dates que, segons el calendari de l\u2019esgl\u00e9sia, precedeixen la Quaresma, per\u00edode d\u2019abstin\u00e8ncia rigorosa que avui, entre nosaltres, nom\u00e9s segueix al peu de la lletra una minoria de cat\u00f2lics. Aquest 2012, la severitat davant dels plaers del m\u00f3n i de la carn no prov\u00e9 precisament del dictat dels capellans sin\u00f3 de la crua realitat d\u2019una crisi que genera xifres d\u2019atur que fan espaordir. Com encaixa una festa que t\u00e9 com a centre i argument l\u2019exc\u00e9s i la desmesura amb un moment en qu\u00e8 tot sembla que penja d\u2019un fil i les expectatives econ\u00f2miques i socials s\u00f3n terriblement pessimistes?<\/p>\n
\u00c9s un fet hist\u00f2ric que totes les societats necessiten divertir-se per alliberar pressi\u00f3, tamb\u00e9 quan el panorama \u00e9s m\u00e9s descoratjador. Sobretot en aquests casos, com demostra la vida quotidiana durant una guerra o una cat\u00e0strofe natural. Els mecanismes de la psicologia individual i col\u00b7lectiva creen el contrap\u00e8s necessari enfront de l\u2019adversitat, per tal que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 pugui suportar sense embogir un per\u00edode en qu\u00e8 les dificultats ho dominen tot. L\u2019esgl\u00e9sia va entendre b\u00e9 la din\u00e0mica de la repressi\u00f3 institucional i la subversi\u00f3 sota vigil\u00e0ncia quan va recobrir les velles tradicions paganes \u2013la base del carnaval\u2013 amb la doctrina oficial que va oferir-se com a \u00fanica veritat a Occident durant molts segles. Despr\u00e9s, la ci\u00e8ncia ens ha fet comprendre que les col\u00b7lectivitats humanes s\u00f3n molt sensibles a les formes subtils de poder que anomenem influ\u00e8ncia, que tenen la capacitat d\u2019orientar estats d\u2019\u00e0nim socials. Tot el que se\u2019ns diu avui, per boca de l\u00edders pol\u00edtics i econ\u00f2mics, reitera els pitjors auguris.<\/p>\n
Tal com estan les coses, qui t\u00e9 ganes de disfressar-se i de sortir al carrer a ballar i a riure\u2019s del mort i de qui el vetlla? En teoria, com d\u00e8iem abans, quan van maldades, toca distreure\u2019s m\u00e9s que mai, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tan f\u00e0cil. En una mostra d\u2019ironia involunt\u00e0ria, els sindicats han triat el dia 19, diumenge de carnaval, per organitzar manifestacions de protesta, una data ben rara si es tracta de mesurar la resposta ciutadana a la reforma laboral del Govern central. Els que diuen representar els interessos de la immensa majoria que viu d\u2019un salari tampoc acaben d\u2019afinar. En fi, no podem oblidar un fet obvi: el carnaval \u00e9s, a m\u00e9s del planeta de les m\u00e0scares, el reialme de la s\u00e0tira que t\u00e9 com a objectiu, sobretot, posar en evid\u00e8ncia els poderosos, que avui no s\u00f3n \u2013ho subratllo\u2013 els que m\u00e9s surten per televisi\u00f3. A m\u00e9s, si vam fer carnaval malgrat el cop d\u2019estat del 23 de febrer de 1981, la crisi no pot ser un fre a la necessitat d\u2019irrever\u00e8ncia i d\u2019insol\u00e8ncia que una societat democr\u00e0tica ha de mantenir per no trair-se completament a si mateixa. En aquest sentit, recomano que recupereu el cap\u00edtol del programa Pol\u00f2nia em\u00e8s per TV3 el dijous passat, brillant del primer fins al darrer gag.<\/p>\n
Voldria equivocar-me, per\u00f2 em sembla que els carnavals d\u2019enguany tamb\u00e9 seran v\u00edctimes de la crisi. Aix\u00f2 agradar\u00e0 potser alguns dels meus amics que detesten el carnaval, segurament perqu\u00e8 l\u2019associen nom\u00e9s a l\u2019escola dels seus fills. Deu ser que amb el futbol i els programes del cor ja en tenim prou per evitar el desfibrament total i oblidar transit\u00f2riament les penes. Aquests s\u00f3n fen\u00f2mens que els analistes d\u2019altres \u00e8poques (i els gurus de les indignacions presents) titllarien de proves irrefutables d\u2019alienaci\u00f3 de la classe obrera. Per\u00f2 la nostra societat s\u2019ha fet tan envitricolladament complexa que els mateixos que declaren confiar m\u00e9s en les ONG que en les administracions p\u00fabliques confessen que volen ser funcionaris. \u00c9s el mateix ball de m\u00e0scares \u2013aquest s\u00ed que dura tot l\u2019any\u2013 dels suposats liberals del PP, bona part dels quals s\u00f3n alts t\u00e8cnics de l\u2019estat. All\u00f2 grotesc \u00e9s superior fora del carnaval.<\/p>\n
Per fer broma en l\u2019espai p\u00fablic (i per dedicar uns euros a preparar-la) cal que la densitat de les preocupacions no depassi un cert llindar. La desconfian\u00e7a en la qual ens movem \u00e9s gran i no sembla retrocedir per\u00f2 encara permet fer s\u00e0tira. El problema \u00e9s quan entrem en el territori desolat de la desesperan\u00e7a, com els passa als grecs. Llavors, no hi ha marge. Aqu\u00ed, si creix el nombre de fam\u00edlies amb tots els seus membres aturats i no aconseguim comen\u00e7ar a crear ocupaci\u00f3 i que els bancs donin cr\u00e8dits a les petites i mitjanes empreses, la desconfian\u00e7a es podrir\u00e0 i esdevindr\u00e0 desesperan\u00e7a, un corrosiu temible per a qualsevol grup hum\u00e0. Costa riure quan cal dedicar totes les energies a sobreviure sense saber qu\u00e8 passar\u00e0 dem\u00e0. Per\u00f2 no som en aquest escenari terminal, avui encara tenim dret \u2013em sembla\u2013 a riure\u2019ns del que ens envolta, precisament per conjurar els pitjors dimonis.<\/p>\n
El rei Carnestoltes hauria d\u2019arribar dem\u00e0 passat de la m\u00e0 dels Reis d\u2019orient per asserenar una mica els \u00e0nims, per\u00f2 corre el rumor que ho far\u00e0 de bracet de la senyora Merkel. I qui seran les concubines de Sa Majestat? Les podeu posar vosaltres, segur que encerteu.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00f3c d\u2019una ciutat del segon cintur\u00f3 barcelon\u00ed, Vilanova i la Geltr\u00fa, on sempre s\u2019ha viscut molt intensament la festa del carnaval. \u00c9s una tradici\u00f3 local mitjan\u00e7ant la qual una societat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4554"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4554"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4554\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}