\t\t\t\tLa temptaci\u00f3 \u00e9s massa forta. La celebraci\u00f3 dels dos-cents anys del naixement de Charles Dickens en plena crisi \u00e9s una coincid\u00e8ncia que propicia una analogia tan simple com atractiva: hi ha moltes semblances entre els temps dif\u00edcils narrats pel brillant novel\u00b7lista angl\u00e8s i el nostre present. La comparaci\u00f3 \u00e9s tan irresistible, tan po\u00e8tica, tan suggeridora, que s\u00f3n diversos els comentaristes que han tret punta a l\u2019assumpte, a la recerca d\u2019un joc de miralls efectista. Ll\u00e0stima que es tracti d\u2019una cosa que no resisteix la m\u00ednima an\u00e0lisi documentada. Com no el resisteix parlar de la crisi actual com si fos la del 1929, quan no existia el concepte de drets socials que avui manegem.<\/p>\n
Ni el Regne Unit ni l\u2019europa del nostre temps \u2013Gr\u00e8cia inclosa\u2013 no tenen res a veure amb el m\u00f3n que descriu de forma tan emocionant el Dickens novel\u00b7lista i cronista. Per trobar paral\u00b7lelismes amb fonament amb els nivells de mis\u00e8ria i d\u2019injust\u00edcia que reflecteixen les obres del geni de Landport seria necessari recollir exemples actuals en la dur\u00edssima realitat de certs pa\u00efsos africans i llatinoamericans, on la guerra, la viol\u00e8ncia criminal, la fam, la corrupci\u00f3, l\u2019analfabetisme, les epid\u00e8mies, la censura, la contaminaci\u00f3, la submissi\u00f3 de les dones i l\u2019explotaci\u00f3 dels infants s\u00f3n fen\u00f2mens quotidians d\u2019una gravetat amb prou feines pal\u00b7liada per la intervenci\u00f3 de les oenag\u00e9s i la cooperaci\u00f3 oficial de governs occidentals (amb interessos no sempre confessables). El Charles Dickens d\u2019avui es mou, observa i escriu per les barriades d\u2019addis Abeba o les de San Salvador m\u00e9s que per les perif\u00e8ries de Par\u00eds, Berl\u00edn o Roma.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, els europeus tendim a oblidar amb molta facilitat tot el que ens separa dels personatges de Dickens. En l\u2019univers victori\u00e0 nom\u00e9s hi ha rics i pobres mentre el nostre paisatge \u00e9s el d\u2019unes classes mitjanes que, malgrat veure\u2019s sotmeses a la p\u00e8rdua de poder adquisitiu, continuen constituint el gruix de la poblaci\u00f3 i el motor indispensable de l\u2019economia. Aix\u00ed mateix, el treballador d\u2019aquest primer capitalisme \u00e9s un element completament desemparat, en mans del caprici de l\u2019amo, sense lleis que regulin la seva activitat ni cap protecci\u00f3 social a c\u00e0rrec de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, sense sindicats reconeguts que actu\u00efn en la seva defensa i, sobretot, sense autoestima. Aquest obrer de Dickens \u00e9s un desarrelat sense horitzons, condemnat a una vida de precarietat i duresa, en un medi tremendament hostil, carn de can\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s de creaci\u00f3 de riquesa que mai no el beneficiar\u00e0. Ell no compta per a res, tret de per malvendre la seva for\u00e7a de treball fins que cau malalt o mor oblidat en un llit d\u2019una llar freda i fosca. En aquest m\u00f3n tenebr\u00f3s on tot \u00e9s incertesa i un dolor constant, les dones i els nens constitueixen una classe inferior dins de la classe explotada, amb salaris encara m\u00e9s miserables i un tracte molt m\u00e9s vexatori que el que rep l\u2019home adult. Les jornades laborals s\u00f3n extenuants i embrutidores, no hi ha temps per viure ni per somiar. Qualsevol comparaci\u00f3 entre el treballador europeu d\u2019avui i el de les extraordin\u00e0ries novel\u00b7les de Dickens of\u00e8n els nostres avantpassats i banalitza agudament la lenta i costosa lluita pels drets de la majoria.<\/p>\n
La crisi que ens est\u00e0 colpejant posa en q\u00fcesti\u00f3 el m\u00f3n en el qual vam n\u00e9ixer els que rondem la quarantena i que els nostres pares van veure edificar a partir de la segona meitat del segle XX. Ens diuen i comprovem de manera punyent que l\u2019estat de benestar que ens ha acompanyat durant tota la nostra vida ha de ser redimensionat de forma urgent perqu\u00e8 continu\u00ef prestant uns serveis que considerem intocables: sanitat, educaci\u00f3 i pensions. Caminem, segons els experts, cap a una nova realitat que ser\u00e0 molt m\u00e9s austera, per\u00f2 la base de la qual ning\u00fa no q\u00fcestiona seriosament perqu\u00e8 aix\u00f2 implicaria la fractura social i el final d\u2019un model que ha proporcionat \u2013almenys en aquest rac\u00f3 del m\u00f3n\u2013 la combinaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 de llibertat, igualtat, solidaritat i just\u00edcia que ha conegut la hist\u00f2ria humana. Per tant, \u00e9s aventurat pensar que tornem a l\u2019\u00e8poca fidelment descrita per Dickens, com si la hist\u00f2ria fos reversible i pogu\u00e9ssim perdre de la nit al dia les conquestes m\u00e9s importants dels \u00faltims 150 anys.<\/p>\n
De la mateixa manera que la idea d\u2019un progr\u00e9s sense l\u00edmit \u00e9s ja un concepte ingenu que no permet pensar en les necessitats noves que traslladen els desafiaments que s\u2019intueixen, resulta precipitat i alarmista concloure que la crisi que passem no \u00e9s m\u00e9s que un caminar cap enrere fatalment predeterminat, per viure pitjor que els nostres pares i, potser, que els nostres avis. En la fascinaci\u00f3 per la met\u00e0fora dickensiana a l\u2019hora d\u2019explicar el que estem vivint hi ha tamb\u00e9 alguna cosa d\u2019aix\u00f2, com si el passat pogu\u00e9s reeditar-se sota la forma de revenja moral i el benestar que presum\u00edem ben consolidat hagi de deixar pas for\u00e7osament a la m\u00e9s esborronadora de les mis\u00e8ries.<\/p>\n
Llegim Dickens i busquem en els seus personatges el millor d\u2019una \u00e0nima humana que no es resigna a la injust\u00edcia per\u00f2 no utilitzem l\u2019art d\u2019un novel\u00b7lista del segle XIX per il\u00b7luminar el complex segle XXI com qui agafa una llanterna en la foscor del t\u00fanel. Podr\u00edem despistar-nos i veure el que no hi ha mentre ens passa de llarg all\u00f2 nou que sorgeix al nostre voltant. Llegim Dickens amb passi\u00f3 encesa per\u00f2 no l\u2019adoptem pas com a carta de navegaci\u00f3 per al nostre present.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La temptaci\u00f3 \u00e9s massa forta. La celebraci\u00f3 dels dos-cents anys del naixement de Charles Dickens en plena crisi \u00e9s una coincid\u00e8ncia que propicia una analogia tan simple com atractiva: hi…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4555"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4555"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4555\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4555"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}