\t\t\t\tLa Fundaci\u00f3n Francisco Franco ha fet saber que denunciar\u00e0 Eugenio Merino per la seva obra Always Franco, que consisteix en una reproducci\u00f3 a mida natural del dictador en els seus \u00faltims anys, col\u00b7locada dins d\u2019una nevera de refrescos. No cal ser jurista per saber que la denuncia no prosperar\u00e0, at\u00e8s que la Constituci\u00f3 i diversos casos precedents estableixen que la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i de creaci\u00f3 \u00e9s un valor fonamental, i m\u00e9s encara tractant-se d\u2019un personatge p\u00fablic hist\u00f2ric i no d\u2019un particular an\u00f2nim. Si els jutges abonessin qualsevol forma de censura similar, caldria preocuparse, sobretot perqu\u00e8 la legislaci\u00f3 vigent permet, en canvi, que existeixi una fundaci\u00f3 que enalteix sense manies la figura d\u2019un dictador aix\u00ed com l\u2019exist\u00e8ncia de partits que propugnen una versi\u00f3 actualitzada de la tirania que va implantar el general a partir del 1939.<\/p>\n
A mi, l\u2019obra de Merino, en una primera aproximaci\u00f3, em semblava el t\u00edpic acudit f\u00e0cil, una provocaci\u00f3 massa \u00f2bvia i poc arriscada, m\u00e9s pr\u00f2pia d’una rua carnavalesca que d\u2019una sala d\u2019art. Despr\u00e9s, un cop els directius de la Fundaci\u00f3n Francisco Franco han picat l\u2019ham, s\u2019han queixat i han dit que la just\u00edcia democr\u00e0tica ha de protegir el (bon?) nom i la mem\u00f2ria del seu l\u00edder, l\u2019obra de Merino m\u2019ha comen\u00e7at a semblar m\u00e9s interessant, m\u00e9s intel\u00b7ligent i de m\u00e9s gruix. Perqu\u00e8 ha aconseguit (suposo que era aix\u00f2 el que pretenia l\u2019artista) fer aflorar una realitat que sempre es diu que \u00e9s ben residual per\u00f2 que potser no ho \u00e9s tant com sembla. Per exemple, en la premsa de dretes de Madrid ha vist comentaris tan enverinats sobre Merino i la seva obra que fa la sensaci\u00f3 que encara hi ha massa gent \u2013no nom\u00e9s dins de la caverna\u2013 que interpreta com una ofensa personal qualsevol cr\u00edtica m\u00e9s o menys morda\u00e7 o m\u00e9s o menys irreverent a un militar colpista que va governar Espanya amb el garrot a la m\u00e0 durant quasi quaranta anys llargs. Em costa d\u2019entendre que alg\u00fa es declari dem\u00f2crata i, a la vegada, es molesti si s\u2019ataca un dictador. Em costa molt, sincerament, tant si parlem de Franco com si ho fem de Pinochet, Castro, Al-assad o Ahmadinejad.<\/p>\n
L\u2019art d\u2019expl\u00edcita vocaci\u00f3 pol\u00edtica (quin art no \u00e9s sempre pol\u00edtic, inevitablement?) pot tenir volada o pot esgotar-se en l\u2019ocurr\u00e8ncia de temporada. Em semblava que Always Franco era un producte del segon grup per\u00f2 he de corregir el meu judici: Merino ha aconseguit una obra terap\u00e8utica, que m\u00e9s que interpel\u00b7lar la consci\u00e8ncia de l\u2019espectador actuar\u00e0 potser com un petit purgant sobre la mentalitat col\u00b7lectiva. Qui sap si amb m\u00e9s efic\u00e0cia a llarg termini que el jutge Garz\u00f3n. L\u2019exhibici\u00f3 d’una r\u00e8plica del dictador venut com una beguda refrescant ha fet que els elements t\u00f2xics hagin sortit de l\u2019amagatall. Celebrem que es facin visibles perqu\u00e8 aix\u00ed queda clar que encara hi s\u00f3n i encara planten cara sense que el fiscal general els obligui a tancar la paradeta.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Fundaci\u00f3n Francisco Franco ha fet saber que denunciar\u00e0 Eugenio Merino per la seva obra Always Franco, que consisteix en una reproducci\u00f3 a mida natural del dictador en els seus…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4556"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4556"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4556\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}