{"id":4560,"date":"2012-03-05T00:00:26","date_gmt":"2012-03-04T23:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1052"},"modified":"2012-03-05T00:00:26","modified_gmt":"2012-03-04T23:00:26","slug":"pujol-contra-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/03\/05\/pujol-contra-mas\/","title":{"rendered":"Pujol contra Mas"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tJordi Pujol \u00e9s tan conscient del seu paper central en la hist\u00f2ria de la Catalunya del segle XX que ha escrit les seves mem\u00f2ries amb la voluntat gens dissimulada de delimitar el camp d’estudi dels historiadors que hauran d’explicar la seva figura i la seva acci\u00f3 de govern. En catal\u00e0, d’aix\u00f2 en diem \u201cser m\u00e9s puta que bonic\u201d. Aquests dies, l’expresident presenta el tercer volum dels seus records, escrit amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Manuel Cuy\u00e0s i intitulat Mem\u00f2ries. De la bonan\u00e7a a un repte nou (1993-2011)<\/em>, i aprofita l’avinentesa per reiterar que, per a Catalunya, \u00e9s tan complicat el cam\u00ed de la independ\u00e8ncia com el de continuar amb la situaci\u00f3 actual. Ni caixa ni faixa.<\/p>\n

Els que l’escolten poden interpretar el que vulguin. La seva proverbial ambig\u00fcitat es mant\u00e9, tot i que reconeix el frac\u00e0s de l’Espanya dels ponts del di\u00e0leg cantada pel poeta Espriu, per la qual ell va apostar sempre, fins i tot quan el volien tancar a la pres\u00f3 pel cas Banca Catalana o quan li cridaven all\u00f2 de \u201cPujol, enano, habla castellano\u201d. Ara, jugant a fer-se l’outsider, pica l’ullet al nou sobiranisme sense fer volar m\u00e9s coloms del compte. Si en les seves mem\u00f2ries deixa massa espais en blanc, en les seves declaracions reafirma la seva sintonia amb Artur Mas, un president amb una missi\u00f3 gaireb\u00e9 impossible.<\/p>\n

En aquest context, observo amb divertiment – no pas amb sorpresa – que apareixen nous fans de Pujol que utilitzen els mots i els gestos del patriarca nacionalista per anar contra l’actual president de Catalunya. L’operaci\u00f3 t\u00e9 la seva gr\u00e0cia, perqu\u00e8 la protagonitzen alguns conspicus antipujolistes acreditats que, en comptes d’analitzar i admetre sincerament el desastre nacional que va representar el tripartit, van de cul per denigrar la m\u00e0xima autoritat del pa\u00eds i els seus esfor\u00e7os davant la crisi i l’espoli fiscal que pateix la societat catalana. Un dels moments estel\u00b7lars d’irrupci\u00f3 d’aquests nov\u00edssims pujolistes de pl\u00e0stic va ser quan el Govern va anunciar que TV3 tamb\u00e9 hauria de retallar els pressupostos i alg\u00fa va voler fer-nos creure que el pa\u00eds s’ensorraria. Llavors, diversos opinadors coneguts per la seva f\u00f2bia a Pujol, a CiU i al que anomenen sempre \u201cel nacionalisme de dretes\u201d van treure els gegants i van comen\u00e7ar a enaltir el l\u00edder hist\u00f2ric que havia creat la televisi\u00f3 nacional que \u201cel seu successor es vol carregar\u201d. Alguns s’han trobat tan a gust en aquest paper que fins i tot donen lli\u00e7ons d’hermen\u00e8utica pujoliana.<\/p>\n

Davant d’aix\u00f2, toca pixar-se de riure. M\u00e9s valdria que aquestes ments desaprofitades es dediquessin a fer autocr\u00edtica sobre el que ells anomenaven \u201cesquerra nacional\u201d, un projecte que necessita aportacions s\u00f2lides. Sobretot, ho haurien de fer aquells que, durant set anys, van quedar aixoplugats sota el paraig\u00fces (oficial i p\u00fablic) de la formaci\u00f3 que tenia la gloriosa missi\u00f3 hist\u00f2rica d’arrossegar el PSC fins l’independentisme. A Pujol no li calen partidaris tan clarividents.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jordi Pujol \u00e9s tan conscient del seu paper central en la hist\u00f2ria de la Catalunya del segle XX que ha escrit les seves mem\u00f2ries amb la voluntat gens dissimulada de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4560"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4560"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4560\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4560"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4560"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4560"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}