{"id":4562,"date":"2012-02-29T00:00:50","date_gmt":"2012-02-28T23:00:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1066"},"modified":"2012-02-29T00:00:50","modified_gmt":"2012-02-28T23:00:50","slug":"espanol-sin-espacio-ni-tiempo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/02\/29\/espanol-sin-espacio-ni-tiempo\/","title":{"rendered":"Sense espai ni temps"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tFrancesc Canosa, nascut l’any 1975, ha escrit un llibre imprescindible. Ho dic sense exagerar ni un gram. Hi ha llibres bons, llibres importants i llibres imprescindibles. L’obra d’aquest periodista criat a les comarques de Ponent forma part d’aquest darrer grup perqu\u00e8 fa millor que cap altre estudi recent el que \u00e9s una missi\u00f3 dificil\u00edssima: explicar la complexitat de la hist\u00f2ria recent de Catalunya sense por de remenar a fons a les golfes de casa, all\u00ed on la pols i els corcs conspiren per destruir-ho tot. La complexitat que portem dins. El volum llueix un t\u00edtol que ja ho diu tot: Entre el sabre i la bomba<\/em>, i \u00e9s una hist\u00f2ria del partit Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya que, de fet, acaba sent un tall en canal en la hist\u00f2ria m\u00e9s malparida del nostre pa\u00eds.<\/p>\n

Si voleu comprendre fins a quin punt el nostre passat \u00e9s un ganivet de triple fulla que no es pot agafar, heu de llegir immediatament aquestes 226 p\u00e0gines de prosa intensa i ben documentada. Aquest treball, constru\u00eft a partir d’una suma de testimonis viv\u00edssims, il\u00b7lumina de manera potent la colpidora trag\u00e8dia d’una Catalunya que aspirava a la modernitat civilitzada per\u00f2 va acabar convertida en un clot de sang i fems.<\/p>\n

La barb\u00e0rie. Sempre la barb\u00e0rie. Uni\u00f3 neix el 1931 com un partit molt petit de catalanistes ferms, republicans conven\u00e7uts, cat\u00f2lics oberts, europeistes informats, amb idees avan\u00e7ades en just\u00edcia social. \u00c9s el partit d’una minoria selecta (com ho era tamb\u00e9 Acci\u00f3 Catalana) que intueix que la pol\u00edtica ca\u00efnita i sect\u00e0ria no construeix res i que cal trencar els esquemes dogm\u00e0tics del camp de la dreta i l’esquerra d’aquells anys. Per\u00f2 la barb\u00e0rie sense aturador d’aquella \u00e8poca els enganxa de ple i els castiga amb especial acarnissament. Les dones i els homes d’aquella Uni\u00f3 primig\u00e8nia basteixen amb il\u00b7lusi\u00f3 un projecte que es queda, finalment, sense espai i sense temps. Un projecte que esdev\u00e9 la met\u00e0fora d’un pa\u00eds possible que no va poder ser i que, em sembla, encara no \u00e9s.<\/p>\n

A les Espanyes dels convulsos anys trenta no hi ha espai per un partit que propugna el sentit com\u00fa. Sempre lleials a la Rep\u00fablica, tot i la persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica que pateixen pel fet de ser creients un cop esclata la guerra, intenten construir un passad\u00eds per sobre de l’odi i el fanatisme. No se’n surten. El seu espai es fa cada vegada m\u00e9s i m\u00e9s petit perqu\u00e8 els extrems blau i roig – salvatges – colonitzen tot el camp i no permeten que quedi cap illa de moderaci\u00f3. Tot acaba sent extrems. Uni\u00f3 \u00e9s un partit que es queda sense aire, les parets del seu m\u00f3n s’han mogut i l’habitaci\u00f3 esdev\u00e9 una cambra de tortura, un malson que els encaixona. Per\u00f2 hi ha una resist\u00e8ncia, que es paga molt car. O et maten els de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria o et maten els de la \u201csanta cruzada\u201d. Tots consideren que Uni\u00f3 \u00e9s \u201cl’enemic\u201d.<\/p>\n

I tamb\u00e9 \u00e9s una gent que es queda sense temps. Perqu\u00e8 Uni\u00f3 comet el grav\u00edssim error d’avan\u00e7ar-se vint o trenta anys, \u00e9s el veritable partit del futur sense saber-ho. La hist\u00f2ria mundial els acabar\u00e0 donant la ra\u00f3, els fets acreditaran rotundament els seus principis, que cerquen amb ganes\u00a0 una s\u00edntesi aplicable, justa i equilibrada de llibertat, igualtat i solidaritat. Els que hi s\u00f3n des de primera hora, tenen l’estil tranquil i enraonat dels democristians europeus que, a partir de 1945, forjaran (al costat dels socialdem\u00f2crates i dels liberals) l’Europa dels Drets Humans i del benestar que avui, tot i la terrible crisi, encara \u00e9s – indiscutiblement – el lloc menys dolent del m\u00f3n per viure amb dignitat. En resum, els d\u2019Uni\u00f3 s\u00f3n massa moderns per una societat que acaba sedu\u00efda i fagocitada pels totalitarismes de tot color. La resta de partits no els entenen, nom\u00e9s s’entenen entre ells, vet aqu\u00ed el drama. Uni\u00f3 \u00e9s un partit que no crida en un m\u00f3n que embogeix sense fre, un partit molt inc\u00f2mode. Haver nascut abans d’hora tamb\u00e9 li costar\u00e0 molt car durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica, quan a l\u2019espessa\u00a0 ignor\u00e0ncia\u00a0 del passat recent se sumar\u00e0 la colonitzaci\u00f3 mental de certes modes ideol\u00f2giques.<\/p>\n

Entre el sabre i la bomba<\/em>, editat per l’incansable Joaquim Torra (Acontravent Editors) i per l’Institut d’Estudis Human\u00edstics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), s’hauria de traduir, a l’espanyol, al franc\u00e8s, a l’angl\u00e8s, a l’itali\u00e0. Perqu\u00e8 els nostres ve\u00efns entenguessin que la Catalunya d’ara \u00e9s filla tamb\u00e9 d’aquesta densa complexitat, inimaginable des del nostre present, que cont\u00e9 d’altres – ben distintes – complexitats, \u00e9s clar. Hi ha piles de llibres escrits en diversos idiomes sobre la Rep\u00fablica, la Guerra Civil i el franquisme, per\u00f2 no n’hi ha tants, en canvi, que mostrin un retaule tan extraordinari i aclaridor per comprendre el que va significar el ball de viol\u00e8ncies creuades que va celebrar-se en aquest rec\u00f3 de m\u00f3n. Els que van patir totes les viol\u00e8ncies ofereixen un testimoni \u00fanic, molt valu\u00f3s, que ha de ser escoltat amb atenci\u00f3 i que \u00e9s una vacuna contra vells i nous sectarismes.<\/p>\n

\u00c9s una bona not\u00edcia que surti a la llum aquella part del nostre pa\u00eds que no encaixa f\u00e0cilment en l’\u00e0lbum de cromos de les falses certeses.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Canosa, nascut l’any 1975, ha escrit un llibre imprescindible. Ho dic sense exagerar ni un gram. Hi ha llibres bons, llibres importants i llibres imprescindibles. L’obra d’aquest periodista criat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4562"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4562"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4562\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}