\t\t\t\tNo \u00e9s cert que la crisi actual hagi descol\u00b7locat m\u00e9s l’esquerra que la dreta europees, tothom est\u00e0 desconcertat. La difer\u00e8ncia rau en l’actitud. La socialdemocr\u00e0cia dubta massa del seu m\u00e8tode reformista i sembla que es deixa portar m\u00e9s per les emocions que per les raons quan interpreta les noves protestes i, llavors, tendeix a voler imitar com sigui els moviments que fan impugnacions generals al sistema, es diguin indignats o no. En veure recular els seus vots a les urnes, els partits socialdem\u00f2crates volen recuperar vigor mitjan\u00e7ant el contacte amb el magma d’una contestaci\u00f3 que, quan intenta formular una alternativa, s’inspira en les doctrines t\u00edpiques dels partits ubicats a l’esquerra dels socialistes, especialment dels extraparlamentaris. Aquesta paradoxa t\u00e9 alguna cosa que grinyola: l’atracci\u00f3 fatal i sobtada que experimenta el partit gran que articula l’espai d’esquerra per all\u00f2 que sempre ha estat testimonial i desconnectat de les majories socials.<\/p>\n
Si la socialdemocr\u00e0cia no est\u00e0 segura de la seva identitat, l’esquerra entra en la dimensi\u00f3 desconeguda. Falten idees, \u00e9s clar. Ho diu fins i tot el senyor Hessel. Per\u00f2 siguem justos: les idees van escasses arreu, no nom\u00e9s al territori de l’esquerra. Tampoc els conservadors, els liberals o els democristians tenen un pron\u00f2stic gaire rod\u00f3 que provoqui optimisme. Les obligacions del marc institucional europeu redueixen molt la imaginaci\u00f3 dels governants, que han de gestionar uns compromisos d’una dificultat extrema davant d’una ciutadania empipada, desconfiada, inquieta i que no acaba de comprendre el que passa. El fet es que ning\u00fa no ho sap de manera clara, els pol\u00edtics maneguen un diagn\u00f2stic provisional, res m\u00e9s.<\/p>\n
Edgar Morin em sembla que resumeix b\u00e9 el quadre general, ho vam llegir en el Magazine<\/em> de La Vanguardia<\/em> del passat 19 de febrer: \u201cEstem en una crisi que no \u00e9s nom\u00e9s econ\u00f2mica, demogr\u00e0fica, ecol\u00f2gica, moral. \u00c9s una crisi de civilitzaci\u00f3, una crisi de la humanitat. Si no pensem en aquest marc, estem condemnats a la impot\u00e8ncia. Cal pensar en una altra via, llan\u00e7ant reformes m\u00faltiples, cal preparar un nou cam\u00ed\u201d. Els pol\u00edtics no ens ho diuen mai, tot aix\u00f2. Costa d’admetre que el m\u00f3n que estem vivint \u00e9s, per a nosaltres, com aquella \u00e8poca llunyana entre l’antic r\u00e8gim i la revoluci\u00f3 industrial, quan els artesans es dedicaven a destruir, empesos per la desesperaci\u00f3,\u00a0 les primeres m\u00e0quines de vapor perqu\u00e8 sentien el futur com una amena\u00e7a que els expulsava de la seva prec\u00e0ria seguretat.<\/p>\n Josep Cun\u00ed va organitzar la setmana passada un molt oport\u00fa i clarificador debat en el seu programa a 8TV sobre el pol\u00e8mic projecte d’Eurovegas, que tanta tinta fa c\u00f3rrer. La discussi\u00f3 envitricollada sobre aquesta inversi\u00f3 no \u00e9s \u00fanicament una migranya local sin\u00f3 que apareix com la met\u00e0fora m\u00e9s resplendent del tipus de somnis i pors que modelen moltes societats desenvolupades, avui assetjades per la recessi\u00f3 i l’atur. Estem tant atabalats que creiem que una aposta com Eurovegas pot salvar o malmetre tot un pa\u00eds quan, en realitat, encara no ens hem adonat que tot passa alhora i molt r\u00e0pidament, i que ens cal canviar la forma com ens pensem davant dels reptes. No per acceptar o refusar mec\u00e0nicament Eurovegas o el que vingui, sin\u00f3 per comen\u00e7ar a parlar d’una altra manera de tot all\u00f2 que ens descol.loca.<\/p>\n L’esquerra \u00e9s a l’oposici\u00f3 i la dreta governa. Podria ser a l’inrev\u00e9s. Ni els uns ni els altres tenen el certificat de garantia que asseguri que l’aparell no es trencar\u00e0. La reforma laboral que impulsa el Govern central forma part d’aquest moment en qu\u00e8 la pol\u00edtica sembla que ha declarat la guerra a la gent amb el pretext que val m\u00e9s tallar a temps que deixar que el mal gangreni la cama. Perqu\u00e8 \u00e9s evident que no s’explica b\u00e9 la troca on respirem. En teoria, tothom accepta que calia posar al dia la normativa laboral per\u00f2, despr\u00e9s, la concreci\u00f3 amb tots els ets i uts enc\u00e9n totes les alarmes, perqu\u00e8 a la desconfian\u00e7a general s’afegeix la desconfian\u00e7a per la picaresca ancestral del nostre entorn: la que practica l’empleat espavilat i la que practica l’empresari irresponsable, figures terriblement nocives que acaben complicant molt la vida a la majoria.<\/p>\n Carrer i eleccions no s\u00f3n intercanviables per\u00f2 han de llegir-se de manera simult\u00e0nia i afinadament. Els sindicats han d’acabar de decidir si convoquen vaga general per al dia 29, un ritual que, segons el nas i les enquestes, no desperta gran entusiasme entre la gent. Solucionar\u00e0 alguna cosa una vaga general en aquests moments? Res de res. Una vaga general \u00e9s una vaga pol\u00edtica contra un govern o un r\u00e8gim i ara el problema de fons no \u00e9s ni Rajoy ni la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria. \u00c9s m\u00e9s gros. \u00c9s m\u00e9s dif\u00fas. La vaga general seria com fer servir una cullera per tallar la carn, un estri equivocat. Ens aferrem a les formes del passat.<\/p>\n El director de la versi\u00f3 de El mercader de Ven\u00e8cia<\/em> que es pot veure aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya obre el seu muntatge amb una manifestaci\u00f3 on no hi manca la pancarta en contra de les retallades. L’esmentada escena no aporta res a la punyent obra de Shakespeare per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un detall menor quan es tracta, sobretot, d’exhibir el comprom\u00eds del creador, i menys si hi ha diner p\u00fablic. Els nous temps exigeixen imaginaci\u00f3 per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil – dins i fora dels teatres – ser extravagants que originals.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No \u00e9s cert que la crisi actual hagi descol\u00b7locat m\u00e9s l’esquerra que la dreta europees, tothom est\u00e0 desconcertat. La difer\u00e8ncia rau en l’actitud. La socialdemocr\u00e0cia dubta massa del seu m\u00e8tode…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4564"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4564"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4564\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}