{"id":4570,"date":"2012-03-14T00:00:55","date_gmt":"2012-03-13T23:00:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1105"},"modified":"2012-03-14T00:00:55","modified_gmt":"2012-03-13T23:00:55","slug":"un-ximple-anomenat-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/03\/14\/un-ximple-anomenat-politic\/","title":{"rendered":"Un ximple anomenat pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tPodria ser la lleialtat, la decepci\u00f3 o el cinisme, per\u00f2 no \u00e9s cap d’aquests assumptes apassionants. En el fons, la gran q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l’autoengany d’alguns dels que es dediquen a la pol\u00edtica. La darrera pel\u00b7l\u00edcula dirigida i interpretada per George Clooney, Los idus de marzo<\/em>, toca alguns dels fen\u00f2mens cl\u00e0ssics que envolten l’ofici de governar o intentar-ho, com els que esmentava abans, per\u00f2 all\u00f2 que la converteix en una obra atractiva \u00e9s, justament, el fet de posar el dit a la nafra de l’autoengany que determinats professionals del poder practiquen amb m\u00e9s o menys habilitat. Els personatges principals d’aquesta hist\u00f2ria no serien res sense l’habilitat per autoenganyar-se i arribar, d’aquesta manera, a completar la seva missi\u00f3 en aquest incessant comer\u00e7 dels homes, per dir-ho a la manera de Montaigne, autor que sabia de qu\u00e8 parlava perqu\u00e8 va dedicar una part important de la seva vida als afers p\u00fablics.<\/p>\n

S’ha escrit i s’ha parlat molt de com els pol\u00edtics – certs pol\u00edtics, per ser justos – enganyen la ciutadania. El pol\u00edtic com a farsant o mentider \u00e9s un dels grans arquetipus, present en totes les societats i totes les \u00e8poques. La mentida pol\u00edtica \u00e9s un g\u00e8nere que, malauradament, no ha perdut vig\u00e8ncia, tot i que disposem de m\u00e9s eines que mai per detectar-la i denunciar-la. La seva transcend\u00e8ncia ha deixat en segon terme l’autoengany que es fa el pol\u00edtic a ell mateix, un comportament que no \u00e9s exclusiu de persones est\u00fapides o amb poca formaci\u00f3. Per qu\u00e8 un c\u00e0rrec destacat d’un o altre partit hauria d’autoenganyar-se sobre els l\u00edmits i la naturalesa de la seva funci\u00f3? La pregunta exigiria un seminari de molts dies per treure’n una mica d\u2019aigua clara, per\u00f2 apunto tres hip\u00f2tesis.<\/p>\n

En primer lloc, l’autoengany pot servir per despla\u00e7ar la responsabilitat sobre all\u00f2 que es fa, sobre all\u00f2 que no es fa i sobre all\u00f2 que es fa de manera incorrecte; la consci\u00e8ncia necessita un m\u00ednim de confort en un entorn on prendre decisions constantment pot emborratxar. En segon lloc, l’autoengany \u00e9s imprescindible per justificar tot el que no \u00e9s justificable a primer cop d’ull, per construir un relat que fonamenti la generalitzaci\u00f3 i la normalitzaci\u00f3 social de determinades actituds irregulars o clarament poc o gens exemplars. I, en tercer lloc, l’autoengany \u00e9s una forma de superviv\u00e8ncia que eludeix l’autocr\u00edtica i la necess\u00e0ria confrontaci\u00f3 entre accions i principis, fets i discursos.<\/p>\n

Clooney deia, en una entrevista que li va fer Gabriel Lerman i que es va publicar en aquest diari el passat divendres, una cosa que tothom ha pensat alguna vegada en observar certs comportaments d’alguns dels nostres representants democr\u00e0tics: \u201cSempre em sorpr\u00e8n com de ximple pot ser la gent al m\u00f3n de la pol\u00edtica i les coses que creu que pot fer amb total impunitat. Sol ser el resultat d’haver estat molt de temps al poder i que no hi hagi ning\u00fa que et digui que no. Com que ning\u00fa no t’ha enganxat, continues igual, pensant que seguir\u00e0s impune. Fins que trepitges un barranc i caus\u201d. Clooney no parla del nostre pa\u00eds, per\u00f2 podria fer-ho. Aquests dies, estem veient coses preocupants. Es pot fer carrera pol\u00edtica, i a la vegada, ser propietari de o tenir interessos importants en empreses que reben enc\u00e0rrecs directes de les institucions mateixes on un exerceix responsabilitats rellevants. Es pot plegar d’un c\u00e0rrec de govern i anar a treballar, sense temps de guaret, com a directiu a una empresa estretament vinculada a l’\u00e0rea de la teva gesti\u00f3 anterior. Aquests s\u00f3n exemples reals d’aqu\u00ed i d’ara mateix, protagonitzats per pol\u00edtics diversos de partits ben diferents.<\/p>\n

Mentre l’engany del pol\u00edtic \u00e9s un corrosiu de la confian\u00e7a del ciutad\u00e0 en les institucions, l’autoengany – un cop \u00e9s descobert – posa en evid\u00e8ncia un joc envitricollat de raons obscures que sustenten la temeritat convertida en fet quotidi\u00e0. En el fons, hi batega el dret al repartiment del bot\u00ed del qual parla Canetti com la llei primera del clan. Com a compensaci\u00f3 per les moltes hores dedicades sense descans, abnegadament, a la causa. Qui s’autoenganya, quan \u00e9s descobert trepitjant la ratlla, invoca les altres vides que hagu\u00e9s tingut si no hagu\u00e9s dedicat els millors anys de la seva vida al partit, al projecte. Llavors, la impunitat es disfressa de sacrifici i totes les faltes o irregularitats poden ser perfectament explicades com a efectes col\u00b7laterals, gaireb\u00e9 inevitables, d’una opci\u00f3 de vida que l’home del carrer mai no comprendr\u00e0, perqu\u00e8 no ha tingut acc\u00e9s a la rebotiga extenuant d’aquesta alqu\u00edmia.<\/p>\n

Perqu\u00e8 l’autoengany prosperi, el cinisme ha de dissoldre’s. Sembla una paradoxa per\u00f2 no ho \u00e9s. El cinisme mataria l’estrella de la funci\u00f3. El c\u00ednic mai no perd de vista la dist\u00e0ncia entre el que \u00e9s i el que hauria de ser, t\u00e9 aquesta lucidesa tan higi\u00e8nica per\u00f2 alhora tan molesta per transmetre autenticitat, que \u00e9s el metall preci\u00f3s de la pol\u00edtica. En canvi, el pol\u00edtic que s’autoenganya pot resultar convincent i aut\u00e8ntic perqu\u00e8 aconsegueix empassar-se la seva faula com si fos la veritat, i s’estima m\u00e9s c\u00f3rrer el risc de semblar un ximple ingenu xuclat per les obligacions i la feina que no pas qualsevol altra cosa. A Los idus de marzo<\/em>, els personatges acaben aprenent algunes coses importants sobre ells mateixos. Em temo que, en la nostra pel\u00b7l\u00edcula real, f\u00f3ra una exageraci\u00f3 esperar tant dels que formen l’elenc habitual.<\/p>\n

 \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podria ser la lleialtat, la decepci\u00f3 o el cinisme, per\u00f2 no \u00e9s cap d’aquests assumptes apassionants. En el fons, la gran q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l’autoengany d’alguns dels que es dediquen a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4570"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4570"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4570\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}