{"id":4571,"date":"2012-03-16T00:00:26","date_gmt":"2012-03-15T23:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1128"},"modified":"2012-03-16T00:00:26","modified_gmt":"2012-03-15T23:00:26","slug":"una-condemna-exemplar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/03\/16\/una-condemna-exemplar\/","title":{"rendered":"Una condemna exemplar"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tA aquells que continuen sostenint que el m\u00f3n d&#8217;avui \u00e9s pitjor que el m\u00f3n d&#8217;ahir els ha d&#8217;interessar molt una not\u00edcia que contribueix de manera contundent a treure&#8217;ls de la seva confusi\u00f3. \u00c9s una novetat magn\u00edfica: el Tribunal Penal Internacional (TPI) ha condemnat per crims de guerra el cap rebel congol\u00e8s Thomas Lubanga, acusat de reclutar nens per fer-los servir com a soldats entre els anys 2002 i 2003 a la guerra civil d&#8217;Ituri. Els jutges encara no han fixat la pena, que podria ser de cadena perp\u00e8tua. \u00c9s la primera condemna d&#8217;aquesta mena i cal esperar que serveixi per reduir l&#8217;espai d&#8217;impunitat del qual gaudeixen molts elements arreu del planeta.<\/p>\n<p>Segons les cr\u00f2niques, Lubanga \u00e9s psic\u00f2leg de professi\u00f3 i pare de set fills. Sempre hem sabut que els criminals a gran escala tamb\u00e9 s\u00f3n humans i que \u00e9s aquesta humanitat la que, precisament, ens inquieta i ens interpel\u00b7la. \u00c9s all\u00f2 del comandant d&#8217;un camp d&#8217;extermini nazi que, despr\u00e9s de sopar amb la dona i els fills, es posa a tocar can\u00e7ons amables al piano, en un ambient de recolliment familiar que no t\u00e9 res a veure amb l&#8217;infern que s&#8217;ha constru\u00eft al voltant d&#8217;aquella llar. El fet de ser pare i professional de la psicologia incrementa l&#8217;enigma sobre Lubanga, un home que, de manera conscient, va dedicar-se a segrestar menors per utilitzar-los com a carn de can\u00f3 en inacabables lluites pel territori i els recursos.<\/p>\n<p>Les preguntes s\u00f3n inevitables: Feia servir els seus coneixements com a psic\u00f2leg per transformar els infants en d\u00f2cils m\u00e0quines de mort? Com s&#8217;ho feia per no pensar en els seus fills quan tenia davant els nens i nenes que obligava a entrar en combat? En quin moment va decidir que una manera molt barata de crear ex\u00e8rcits fidels era arrancar els fills de les seves fam\u00edlies? Explicava a la seva dona la manera com feia la guerra? Continuava estudiant llibres de la seva especialitat mentre es dedicava a matar, robar i violar sense cap escr\u00fapol? Podr\u00edem plantejar molt\u00edssimes q\u00fcestions i, probablement, no acabar\u00edem d&#8217;entendre mai amb exactitud els mecanismes obscurs que mouen una personalitat com la d&#8217;aquest l\u00edder guerriller. Els magistrats del TPI no han observat que es tracti pas d&#8217;una persona amb una malaltia mental, tot el contrari. Lubanga, que es declara innocent, sabia molt b\u00e9 el que feia.<\/p>\n<p>La just\u00edcia es lenta i la just\u00edcia internacional encara m\u00e9s. S&#8217;ha trigat una d\u00e8cada a aconseguir una condemna com aquesta. Aquests dies sabem, per exemple, que el r\u00e8gim siri\u00e0 ha convertit la poblaci\u00f3 civil &#8211; inclosos nens, dones i vells &#8211; en l\u2019objectiu sistem\u00e0tic dels seus atacs implacables contra les ciutats que no es volen doblegar. \u00c9s una trag\u00e8dia que passa ara mateix i que no ens interessa gaire, capficats com estem per la nostra crisi. Potser no hi prestarem atenci\u00f3 fins que Al-Assad sigui jutjat pel TPI.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A aquells que continuen sostenint que el m\u00f3n d&#8217;avui \u00e9s pitjor que el m\u00f3n d&#8217;ahir els ha d&#8217;interessar molt una not\u00edcia que contribueix de manera contundent a treure&#8217;ls de la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4571"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4571"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4571\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4571"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4571"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4571"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}