\t\t\t\tLa hist\u00f2ria oficial es pot capgirar com un mitj\u00f3 per\u00f2 la reescriptura del passat no t\u00e9 efectes miraculosos, per molta solemnitat que s\u2019hi posi. Se celebra el bicentenari de la Constituci\u00f3de Cadis i alguns discursos es refereixen a una Espanya que no ha existit mai amb tanta passi\u00f3 que no s\u00e9 si m\u2019he perdut alguna cosa, potser he estat dormint durant dos segles i no m\u2019he adonat del patriotisme liberal i de la virtut c\u00edvica sobre la qual s\u2019ha constru\u00eft aquest Estat i aquesta unitat nacional de la qual avui gaudim amb tanta alegria. \u201cEls espanyols d\u2019ara \u2013 proclama una autoritat \u2013 som joiosos hereus d\u2019aquella benem\u00e8rita Constituci\u00f3 gaditana\u201d. Quina not\u00edcia! Quina sorpresa! Quina meravella! No m\u2019havia adonat d\u2019aquesta her\u00e8ncia, ho confesso i no s\u00e9 si plorar o riure. Val a dir que \u00e9s un punt de vista suggerent per\u00f2 t\u00e9 un problema: no hi ha gaire proves que acreditin aquesta afirmaci\u00f3 tan entusiasta.<\/p>\n
Em pensava que nom\u00e9s els catalans recordem les derrotes. Tamb\u00e9 ho fan els espanyols per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s llestos: les maquillen com a brillants vict\u00f2ries i endavant les atxes. No \u00e9s la primera vegada que la commemoraci\u00f3 i la veritat circulen per carrils diferents, \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de triturar-ho tot perqu\u00e8 sigui de f\u00e0cil digesti\u00f3 p\u00fablica i no provoqui mal de panxa. T\u00e9 hereus aquell 1812 oblidat per d\u00e8cades i m\u00e9s d\u00e8cades d\u2019espessa negror? Rajoy vol establir vincles directes amb un passat que \u00e9s tan prim com un paper d\u2019arr\u00f2s, el president espanyol necessita un pedestal \u00e8pic per argumentar les seves reformes, \u00e9s l\u2019hora d\u2019apel\u00b7lar a la vibraci\u00f3 sentimental de la bona gent. El commemorador t\u00e9 tota la pot\u00e8ncia de l\u2019Estat al seu servei i, com \u00e9s normal, les retallades no han arribat a aquest negociat. El futbol i la pintura hist\u00f2rica sempre s\u00f3n un servei de primera necessitat.<\/p>\n
Enric Juliana, en la seva afinada cr\u00f2nica d\u2019ahir, destacava l\u2019abs\u00e8ncia de pol\u00edtics catalans en aquest festival de Cadis tot i que m\u00e9s d\u2019un pr\u00f2cer nostrat va tenir un cert paper en aquell moment d\u2019ef\u00edmeres esperances. I esmentava, de passada, que l\u2019Ajuntament de Barcelona va instal\u00b7lar l\u2019any 1912 una placa que recordava Ramon Ll\u00e0tzer de Dou i de Bassols, president d\u2019aquelles Corts. Aquesta data m\u2019ha fet pensar que, enguany, celebrem el centenari del naixement del gran escriptor i editor Joan Sales, una efem\u00e8ride que sento molt m\u00e9s propera \u2013 vosaltres ja em perdonareu – que tot el que t\u00e9 a veure amb la Pepa<\/em>, ara redescoberta per alguns que tenen de liberal el mateix que jo tinc de capit\u00e0 de fragata.<\/p>\n No s\u00e9 si 1812, com s\u2019ha dit i repetit aquests dies, \u00e9s el comen\u00e7ament de les tan citades dues Espanyes. Sembla que \u00e9s una explicaci\u00f3 que va b\u00e9 i que permet tota mena de consideracions sobre all\u00f2 que va ser i sobre all\u00f2 que hagu\u00e9s pogut ser. Una tornada que no molesta. El que tinc clar \u00e9s que l\u2019autor d\u2019Incerta gl\u00f2ria<\/em> va retratar com pocs ho han fet la capacitat destructiva i devastadora de totes les Espanyes (dues, tres, les que fossin) desfermades de manera salvatge i posades a ballar la dansa del sacrifici pels abismes dels temps. En una carta del 15 d\u2019octubre de 1938, Sales escriu el seg\u00fcent al poeta M\u00e0rius Torres: \u201cTants xicots morts, D\u00e9u meu, \u00bfi sabem gaire per qu\u00e8? I tanmateix b\u00e9 cal fer un \u00faltim esfor\u00e7, un esfor\u00e7 desesperat per guanyar aquesta guerra; esborrona de pensar com ser\u00e0 tractada Catalunya si la perdem\u201d. La lucidesa de qui va esdevenir gran editor durant la postguerra va ser premonit\u00f2ria: \u201cEn darrer termela Rep\u00fablica ens podia ser indiferent per\u00f2la Catalunya aut\u00f2noma hi est\u00e0 lligada i l\u2019una arrossegar\u00e0 l\u2019altra a l\u2019estimball si perdem aquesta guerra, cosa que D\u00e9u no vulgui. Que ens agradi o no, la hist\u00f2ria va a batalles guanyades o perdudes\u201d.<\/p>\n Guanyar o perdre. Sense maquillatges. El nacionalisme catal\u00e0 contemporani edifica sobre la derrota militar de 1714 l\u2019atribut del catal\u00e0 treballador que, fent el cor fort, no s\u2019abandona a la desesperan\u00e7a. Qu\u00e8 vol construir el nacionalisme espanyol contemporani sobre el miratge liberal de 1812? Potser vol tapar una pila d\u2019anys de militarisme, reacci\u00f3, caciquisme, endarreriment, a\u00efllament, superstici\u00f3 i exaltaci\u00f3 castissa? Potser. El ministre Wert, que ho \u00e9s de Cultura i d\u2019Educaci\u00f3, va estrenar-se tot reivindicant els toros com a gran patrimoni nacional espanyol. Casualitat o pr\u00f2leg ir\u00f2nic a la celebraci\u00f3 de la Constituci\u00f3de Cadis?<\/p>\n El liberalisme espanyol \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019una abs\u00e8ncia significant, alguns noms il\u00b7lustres i una constant paret que no es pot saltar. La prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s tot el que vivim actualment, la perviv\u00e8ncia d\u2019actituds t\u00f2xiques que s\u00f3n la reedici\u00f3 par\u00f2dica d\u2019una tradici\u00f3 que considera sospit\u00f3s tot el que no forma part de la seva ortod\u00f2xia: afrancesats, lliurepensadors, jueus i catalans formen part de la vitrina fundacional de l\u2019error. Nom\u00e9s hi ha una manera de ser espanyol, la resta s\u00f3n desviacions pernicioses que han de ser combatudes.<\/p>\n Representa que, a partir de 1978, la caspa va desapar\u00e8ixer. Si \u00e9s aix\u00ed, perqu\u00e8 em sento tan i tan lluny de la commemoraci\u00f3 de les Corts de Cadis i no em pot consolar ni la companyia amistosa de l\u2019espectre de V\u00edctor Balaguer, ministre catal\u00e0 molt abans que Josep Piqu\u00e9? Cercar liberals de deb\u00f2 \u00e9s com cercar federals, una tasca heroica. Fa cent anys que va n\u00e9ixer Joan Sales i fa dos-cents anys que Espanya hagu\u00e9s pogut ser \u2013 diuen – una altra cosa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La hist\u00f2ria oficial es pot capgirar com un mitj\u00f3 per\u00f2 la reescriptura del passat no t\u00e9 efectes miraculosos, per molta solemnitat que s\u2019hi posi. Se celebra el bicentenari de la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4575"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4575"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4575\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}