<\/p>\n
Francesc-Marc \u00c1lvaro Vilanova i la Geltr\u00fa, 1967) acaba de publicar el llibre Entre la mentida i l’oblit<\/em> (La Magrana). En ell analitza diversos casos de la mem\u00f2ria col\u2022lectiva catalana, espanyola i europea, que avui en dia encara estan presents. Un exemple \u00e9s el \u2018Cas Garz\u00f3n\u2019 i el franquisme. En aquesta entrevista, \u00c1lvaro ens deixa clara la difer\u00e8ncia entre la mem\u00f2ria i la hist\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n Els pa\u00efsos han de tenir mem\u00f2ria o millor oblidar per avan\u00e7ar?<\/strong> Aquest \u00e9s el debat pendent de la transici\u00f3 a l’Estat espanyol?<\/strong> Nom\u00e9s hi ha una mem\u00f2ria col\u2022lectiva? O n\u2019hi ha v\u00e0ries depenent de la naci\u00f3 i la ideologia?<\/strong> El cas Garz\u00f3n ha existit per qu\u00e8 va intentar trencar el tab\u00fa de la mem\u00f2ria hispana?<\/strong> Encara no s’ha condemnat el franquisme…<\/strong> Els mitjans de comunicaci\u00f3 influeixen en l\u2019elaboraci\u00f3 de la mem\u00f2ria?<\/strong> Podem viure sense mem\u00f2ria?<\/strong> Per qu\u00e8 per entendre la mem\u00f2ria hem de rec\u00f3rrer a la ficci\u00f3?<\/strong> Qu\u00e8 el va portar a analitzar la mem\u00f2ria col\u2022lectiva?<\/strong> per Al\u00e8xia L. Ferret elsingulardigital.cat Francesc-Marc \u00c1lvaro Vilanova i la Geltr\u00fa, 1967) acaba de publicar el llibre Entre la mentida i l’oblit (La Magrana). En ell analitza diversos casos de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[36],"tags":[4],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4578"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4578"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4578\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5068,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4578\/revisions\/5068"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCal saber trobar la relaci\u00f3 equilibrada entre el record i l\u2019oblit. La mem\u00f2ria \u00e9s sempre una dial\u00e8ctica entre all\u00f2 que esborrem i all\u00f2 que conservem. Per\u00f2 la mem\u00f2ria no respon a f\u00f3rmules matem\u00e0tiques, sin\u00f3 a l\u2019experi\u00e8ncia dels individus, per aix\u00f2 \u00e9s tan sensible i tan pol\u00e8mica.<\/p>\n
\nLa transici\u00f3 va consistir en un \u201cdeixem-ho estar\u201d promogut per tots els partits i les elits de l\u2019Estat. Ara, quan han passat anys i hi ha un canvi generacional, les coses s\u2019aborden de manera diferent. En el meu llibre anterior, Els assassins de Franco<\/em>, ja vaig analitzar els problemes i els efectes del relat oficial de la transici\u00f3.
\n
\nPSOE i PP semblen viure encara en la mem\u00f2ria de la Guerra Civil. Es veu als m\u00edtings, no?<\/strong>
\nEl que hi ha \u00e9s una utilitzaci\u00f3 partidista i propagandista de certs relats simplificadors i maniqueus, per part de la dreta i l\u2019esquerra espanyoles. Aix\u00f2 em sembla una irresponsabilitat pol\u00edtica i una manca de maduresa c\u00edvica. A Catalunya, tamb\u00e9 hi ha hagut qui ha provat de fer aquestes operacions desfiguradores, amb la voluntat de guanyar, a trav\u00e9s del passat, un prestigi perdut en el m\u00e9s rabi\u00f3s present.
\n
\nAix\u00f2 vol dir que \u00e9s un reclam que els funciona de cara a mobilitzar els seus electorats…<\/strong>
\nSempre hi ha qui pica i es creu que el passat \u00e9s un tebeo de colors plans. Ja se sap que la consigna electoral expulsa la complexitat.
\n
\nAquest ancoratge de la pol\u00edtica en 70 o 80 anys enrere passa a tots els pa\u00efsos?<\/strong>
\nEls debats sobre la mem\u00f2ria s\u00f3n presents en moltes societats, al meu llibre parlo de diversos casos. A Espanya, el problema \u00e9s buscar munici\u00f3 dial\u00e8ctica en una guerra que ha de ser compresa en la seva total i envitricollada complexitat. Aix\u00f2 no implica que no es parli de les responsabilitats passades d\u2019uns i d\u2019altres, sense relativismes i sense barrejar les coses. Cal fer-ho amb el bistur\u00ed, filant prim, no pas amb la destral.<\/p>\n
\nCal parlar de mem\u00f2ries, en plural. Cada individu, cada fam\u00edlia, cada poble, cada organitzaci\u00f3, cada grup social, etc\u00e8tera, t\u00e9 la seva mem\u00f2ria i t\u00e9 dret a mantenir-la. Aquestes mem\u00f2ries no s\u00f3n la hist\u00f2ria, s\u00f3n una altra cosa. Per aix\u00f2 \u00e9s absurd parlar de \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d, \u00e9s un contrasentit. La hist\u00f2ria \u00e9s una disciplina que, mitjan\u00e7ant la recerca i la interpretaci\u00f3 cr\u00edtica, busca establir una veritat provada dels fets, que assenyali les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies dels esdeveniments. La mem\u00f2ria s\u00f3n retalls imperfectes que cadasc\u00fa elabora com pot per anar vivint.
\n
\nPerqu\u00e8 sovint les persones ens autoenganyem\u2026<\/strong>
\nLa mem\u00f2ria \u00e9s tra\u00efdorenca, \u00e9s din\u00e0mica, \u00e9s esc\u00e0pola, \u00e9s capriciosa. \u00c9s un material que acusa moltes influ\u00e8ncies, des de la propaganda fins les imatges de la ficci\u00f3. Com m\u00e9s traum\u00e0tica \u00e9s la mem\u00f2ria d\u2019un fet, m\u00e9s pot ser desfigurada i m\u00e9s pot allunyar-se de la veritat.<\/p>\n
\nNo es pot resumir f\u00e0cilment el cas Garz\u00f3n, al llibre li dedico diverses p\u00e0gines. El magistrat va pretendre fer all\u00f2 que haurien de fer els representants democr\u00e0tics dels ciutadans mitjan\u00e7ant el Parlament i un gran pacte, sense caure en apropiacions i canibalismes morals. Ell va buscar la porta del darrere, va fer molt de soroll, va convertir-se en un heroi per un sector social i, finalment, es va topar amb les lleis de la transici\u00f3, que no han estat derogades. Les seves intencions suposo que eren bones, el m\u00e8tode no era el m\u00e9s adequat.<\/p>\n
\nUns l\u2019han condemnat i uns altres molt poc o amb la boca petita. Aix\u00f2 \u00e9s una vergonya que no hauria de permetre\u2019s en el marc de la Uni\u00f3 Europea. La dreta espanyola t\u00e9 aqu\u00ed un paper poc presentable i aix\u00f2 significa que els sectors m\u00e9s ultres encara pesen i que el franquisme gaudeix d\u2019una consideraci\u00f3 massa ben\u00e8vola entre molta gent. Val a dir que tamb\u00e9 hi ha una esquerra dogm\u00e0tica que, en paral\u2022lel, hauria de comen\u00e7ar a fer autocr\u00edtica sobre all\u00f2 que va defensar i justificar en el passat o actualment, cas del r\u00e8gim cub\u00e0, per exemple.<\/p>\n
\nMolt\u00edssim. Els mitjans ens subministren una mem\u00f2ria vicarial que es barreja amb la nostra mem\u00f2ria vital. La seva influ\u00e8ncia \u00e9s clau per entendre certs canvis de mentalitat general sobre assumptes com l\u2019holocaust, la lluita dels afroamericans, la resist\u00e8ncia francesa, etc\u00e8tera. Ho estic estudiant des de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic.
\n
\nPot ser perillosa la mem\u00f2ria?<\/strong>
\nTot el que \u00e9s important en les nostres vides pot ser perill\u00f3s segons com es toqui. El perill m\u00e9s gran \u00e9s no ser conscient que la mem\u00f2ria de l\u2019altre exigeix el mateix respecte que la teva.
\n
\nA qu\u00e8 va vinculada la mem\u00f2ria?<\/strong>
\nA la nostra identitat individual i a la de tots els grups humans. Som mem\u00f2ria i som projecte, i ens movem en aquesta tensi\u00f3 constant.<\/p>\n
\nViure sense mem\u00f2ria \u00e9s perdre la identitat i el sentit. Hi ha malalties que ho palesen de manera molt amarga.<\/p>\n
\nPerqu\u00e8 la ficci\u00f3 no vol documentar la veritat \u2013 aix\u00f2 \u00e9s tasca de la hist\u00f2ria – sin\u00f3 explorar un terreny ambigu on les coses s\u00f3n i no s\u00f3n a la vegada. La ficci\u00f3 lliga amb la mem\u00f2ria perqu\u00e8 \u00e9s mentidera i atzarosa, \u00e9s h\u00edbrida i va lligada a les emocions m\u00e9s que a la ra\u00f3. La mem\u00f2ria \u00e9s la base de grans obres de la literatura i el cinema perqu\u00e8 parteix del material m\u00e9s delicat de la condici\u00f3 humana, all\u00ed on les ombres ens assetgen.<\/p>\n
\nLa meva passi\u00f3 per la hist\u00f2ria, la pol\u00edtica i la literatura, i tamb\u00e9 la meva experi\u00e8ncia personal i familiar. El fet d\u2019haver tingut un oncle deportat i assassinat a Mauthausen suposo que tamb\u00e9 m\u2019ha portat a fer-me certes preguntes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"