\t\t\t\tDespr\u00e9s de les eleccions auton\u00f2miques andaluses, la pol\u00edtica a les Espanyes ha esdevingut un quadril\u00e0ter diab\u00f2lic on esperen l’hora del combat quatre boxadors -no pas dos – arbitrats per Mariano Rajoy, un col.legiat a qui costaria qualificar d’imparcial. En el primer cant\u00f3, hi ha la Catalunya governada per Artur Mas i que aspira a un nou pacte fiscal. En el segon cant\u00f3, hi ha el Pa\u00eds Basc, avui governat pels socialistes amb el suport dels populars, dem\u00e0 governat – presumiblement – per nacionalistes d’intensitats diverses. En el tercer cant\u00f3, trobem l’Andalusia reviscolada per un nou govern d’esquerres, on els postcomunistes no voldran fer nom\u00e9s de comparsa folkl\u00f2rica. I, en el quart cant\u00f3, hi ha la Comunitat de Madrid pilotada amb m\u00e0 ferma per Esperanza Aguirre i els m\u00e9s fidels a l’aznarisme.<\/p>\n
Al mig de tots aquests p\u00fagils, amb camisa blanca i corbat\u00ed negre, veiem la figura seriosa, un p\u00e8l espaordida, de l’actual l\u00edder del PP i president del Govern central, que haur\u00e0 de tirar endavant la seva agenda reformista i donar resposta a les demandes d’aquests territoris, que establiran una pugna de tots contra tots i de tots contra l’administraci\u00f3 central. I de tots contra Catalunya, per si de cas. Abans d’ahir, el lehendakari Patxi L\u00f3pez va expressar que Catalunya no pot tenir el concert econ\u00f2mic dels bascos, unes paraules que poden ajudar molt\u00edssim els dirigents del PSC a trobar la inspiraci\u00f3 necess\u00e0ria en aquests moments.<\/p>\n
Quan em pregunten si penso que Rajoy atendr\u00e0 la reclamaci\u00f3 d’un nou pacte fiscal catal\u00e0 – que gaudeix d’un consens social alt\u00edssim a Catalunya que tamb\u00e9 inclou votants del PP – sempre dic que l’escenari previsible \u00e9s una oferta de m\u00e9s recursos sense alterar el model. Ampliar el huevo<\/em> sense tocar el fuero<\/em>. Tal com estan les finances de la Generalitat, tot passaria per afluixar una mica la cotilla que provoca l’asf\u00edxia, no pas per treure-la. Aix\u00f2 deixaria la pilota a la teulada de Mas i de CiU, que haurien de triar entre proclamar que han assolit \u201cel millor finan\u00e7ament de la hist\u00f2ria\u201d o plantar-se per exigir un sistema \u201cen la l\u00ednia del concert econ\u00f2mic\u201d, per dir-ho amb els mots exactes del president catal\u00e0. La pol\u00edtica \u00e9s tr\u00e0gica per definici\u00f3 i la pol\u00edtica auton\u00f2mica espanyola \u00e9s, cada dia m\u00e9s, tragic\u00f2mica.<\/p>\n Ara, amb socialistes i poscomunistes a Sevilla, tot ser\u00e0 m\u00e9s complicat per a Rajoy. Perqu\u00e8 ara tamb\u00e9 perilla la hip\u00f2tesi que acabo d’explicar, que volia evitar el conflicte frontal per la via cl\u00e0ssica de donar una mica de peix al foradat i empetitit cove catal\u00e0. Tothom sap que Gri\u00f1\u00e1n i els seus socis vigilaran sense descans les relacions Madrid-Barcelona, a la recerca del greuge comparatiu que permeti denunciar \u201clas cesiones inconfesables del Gobierno de la derecha a la voracidad insaciable del nacionalismo catal\u00e1n\u201d. Ho vam poder veure l’any 1996, quan Pujol i Aznar van firmar el pacte del Majestic, i tamb\u00e9 havia passat el 1993, quan Pujol va fer costat a Gonz\u00e1lez, quan Europa ens mirava i alg\u00fa – sempre el mateix – havia de subministrar una triple dosi de responsabilitat.<\/p>\n L’anticatalanisme \u00e9s un condiment indispensable de la pol\u00edtica espanyola dels dos grans partits. Quan governen uns, acusen els altres de ser massa tous a l’hora d’abordar \u201cel problema catal\u00e1n\u201d. No cal ser futur\u00f2leg per endevinar que el govern andal\u00fas que aviat es formar\u00e0 voldr\u00e0 ser el principal guardi\u00e0 de la mal anomenada solidaritat interterritorial, traient del bagul – si cal – els arguments punxeguts de la lluita de classes damunt la pell de brau, que poden tocar la fibra de tots aquells a qui tamb\u00e9 emocionava Alfonso Guerra quan cridava \u201clos descamisados\u201d<\/em> a mobilitzar-se. Quan es posa en q\u00fcesti\u00f3 un sistema de lleialtats tan especial com el que s’ha bastit a Andalusia durant d\u00e8cades, la parr\u00f2quia es cohesiona de manera espectacular.<\/p>\n El paper de Patxi L\u00f3pez des d’Euskadi ha quedat clar i suggereix una efica\u00e7 pin\u00e7a socialista de bascos i andalusos (els forjadors del PSOE de la transici\u00f3 en\u00e7\u00e0) que converteix en ben in\u00fatil qualsevol intent de pedagogia m\u00e9s o menys federalista per part d’algunes \u00e0nimes pures del PSC. L’excepci\u00f3 foral dels uns i el deute hist\u00f2ric m\u00e9s el PER dels altres s\u00f3n les barreres on ha d’estavellar-se qualsevol nou pacte fiscal catal\u00e0. Rubalcaba no podr\u00e0 – ni ho voldr\u00e0 pas – sortir d’aquesta trinxera, que li permetr\u00e0 lluir una bandera rojigualda de tonalitats suposadament socials. El que passi a Vit\u00f2ria despr\u00e9s de les eleccions basques fa de mal dir, per\u00f2 el nacionalisme basc no t\u00e9 precisament com a prioritat fer costat al nacionalisme catal\u00e0 en les seves aspiracions de m\u00e9s sobirania fiscal. El PNB i la resta saben que, si tot aix\u00f2 es remena gaire, poden perdre el seu avantatj\u00f3s statu quo.<\/p>\n El quart boxador, el govern auton\u00f2mic d’Esperanza Aguirre, donar\u00e0 cops menys visibles per\u00f2 no menys efectius. Si b\u00e9 no q\u00fcestionar\u00e0 p\u00fablicament l’\u00e0rbitre del combat, \u00e9s evident que dir\u00e0 a la Moncloa – com ho far\u00e0 Gri\u00f1\u00e1n amb m\u00e9s gesticulaci\u00f3 – quin \u00e9s el topall de la flexibilitat davant de les reclamacions del Govern de Catalunya. En els dif\u00edcils equilibris de la dreta espanyola, la presidenta de Madrid encarna unes ess\u00e8ncies molt apreciades en determinats sectors, un factor extremadament sensible que pot fer esclatar qualsevol negociaci\u00f3 bilateral entre Rajoy i Mas.<\/p>\n El quadril\u00e0ter \u00e9s ben il.luminat. El combat ja ha comen\u00e7at. Una cosa \u00e9s segura: ning\u00fa no espera v\u00e8ncer per KO.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Despr\u00e9s de les eleccions auton\u00f2miques andaluses, la pol\u00edtica a les Espanyes ha esdevingut un quadril\u00e0ter diab\u00f2lic on esperen l’hora del combat quatre boxadors -no pas dos – arbitrats per Mariano…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4579"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4579"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4579\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4579"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4579"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4579"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}