{"id":4581,"date":"2012-03-30T00:00:51","date_gmt":"2012-03-29T23:00:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=1199"},"modified":"2012-03-30T00:00:51","modified_gmt":"2012-03-29T23:00:51","slug":"acabat-el-ritual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2012\/03\/30\/acabat-el-ritual\/","title":{"rendered":"Acabat el ritual"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tA la Maria li van trencar ahir els vidres de la fleca, una colla que deia parlar en nom dels treballadors i que tamb\u00e9 la va insultar perqu\u00e8 no volia deixar sense pa la gent del seu barri. Ara, a m\u00e9s d\u2019haver de defensar un negoci que recula i suportar la compet\u00e8ncia de les benzineres, la Maria haur\u00e0 de pagar la factura dels desperfectes, ni l\u2019administraci\u00f3 ni els sindicats ho faran pas.\u00a0 Acabat el ritual de la vaga general, el Govern Rajoy continuar\u00e0 amb la reforma laboral i la Maria haur\u00e0 de fer mans i m\u00e0nigues per no haver de\u00a0 tancar el forn que el seu pare va obrir despr\u00e9s de la guerra, \u00a0Ella sempre s\u2019ha tingut per una treballadora, no pas per una empres\u00e0ria. Li fa gr\u00e0cia quan sent que parlen d\u2019emprenedors, es demana qu\u00e8 caram deuen ser. Ella sap l\u2019esfor\u00e7 que representa pagar els prove\u00efdors i el salari de sis persones cada mes, i no poder dormir pensant que tot petar\u00e0.<\/p>\n<p>La Maria, quan era jove, estava conven\u00e7uda de tres coses: que ning\u00fa et regala res, que treballant no et fas ric i que cal saber el sentit de cadascun dels teus actes. Tamb\u00e9 tenia clar que no \u00e9s recomanable endeutar-se m\u00e9s del compte i que un treball era per a tota la vida. Les coses han canviat molt des que tenia vint anys i ha comen\u00e7at a assumir que la vida \u00e9s menys lineal del que havia previst, per\u00f2 mant\u00e9 la voluntat de trobar una ra\u00f3 a tot el que fa. Davant de la convocat\u00f2ria de vaga general, va entendre que no serviria de res perqu\u00e8 aquest esdeveniment li recordava aquell m\u00f3n de certeses que ara ja no existeix. Ella ho havia comprovat dolorosament en el seu sector. Les benzineres ofereixen un producte que anomenen pa i la gent el compra alegrement.<\/p>\n<p>A la Maria li van trencar ahir els vidres de la fleca, una colla que deia parlar en nom dels drets b\u00e0sics i que tamb\u00e9 la va insultar perqu\u00e8 no volia deixar sense pa la gent del seu barri. Ella es mirava els membres del piquet sense por i sense r\u00e0bia, sense cap mena de visceralitat, amb un enorme distanciament, com si hagu\u00e9s imaginat l\u2019escena moltes vegades i, arribat el dia gran, tot sort\u00eds com estava escrit en el gui\u00f3. Un cop finalitzada la seva important missi\u00f3, aquells valents representants del proletariat, van allunyar-se de la fornera i les dues dependentes, no sense abans advertir amb crits que, si no abaixaven les persianes, tornarien.<\/p>\n<p>Acabat el ritual de la vaga general, el Govern Rajoy continuar\u00e0 amb la reforma laboral i la Maria trucar\u00e0 el Pere, que t\u00e9 una botiga de vidres, mampares de bany i similars, i li encarregar\u00e0 que, el m\u00e9s aviat possible, arregli l\u2019aparador principal de la fleca. Acabat el ritual del segle XIX i la guerra de xifres informativa del segle XXI, el contundent art de la persuasi\u00f3 de certs piquets haur\u00e0 contribu\u00eft de manera decisiva a impulsar l\u2019economia productiva i a generar riquesa, sobretot en l\u2019\u00e0mbit de les reformes en locals i establiments de cara al p\u00fablic.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A la Maria li van trencar ahir els vidres de la fleca, una colla que deia parlar en nom dels treballadors i que tamb\u00e9 la va insultar perqu\u00e8 no volia&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4581"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4581"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4581\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}